![]() ![]() | |
Localización | Espadanya |
---|---|
Diámetro | 38 |
Altura bronce | 32 |
Borde | 4 |
Peso aproximado | 32 |
Fundidor | QUINTANA |
Año fundición | 1855 |
Descripción | La campana té anses simples i en el terç dos grups de dos cordons. Entre ells presenta una senzilla inscripció en espanyol: "DEDICADA A SAN MIGUEL ANO DE I855". L'espai restant està ocupat per una sanefa de triangles decorats. En el mig hi ha una creu de calvari i una inscripció, rodejada per una sanefa en la part superior i tres cordons en la inferior. Aquesta diu així: "A ESPENSAS DE ANTONIO Y RAMONA VALERO QUINTAN". Per motius d'espai continua per davall dels cordons: "ME HIZO". Aquesta també està rodejada per una sanefa. Finalment, té en el peu un cordó solt i un grup de dos. |
Inscripción tercio | (2 cordons) "DEDICADA A SAN MIGUEL ANO DE I855" (sanefa de triangles decorats) (2 cordones) |
Inscripción medio | (00) (creu de calvari) |
Inscripción medio pie | (sanefa) "A ESPENSAS DE ANTONIO Y RAMONA VALERO QUINTAN" (3 cordones) (00) "ME HIZO" (sanefa al voltant del text) |
Inscripción pie | (cordó) (2 cordons) |
Toques tradicionales | Volteig amb una corda unida al cigonyal i repic manual amb corda al martell. |
Toques actuales | No es toca |
Yugo | Fusta antiga. |
Mecanismos para tocar | (03) cigonyal, (09) martell manual. |
Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet |
Notas | La campana és obra d'un Quintana, possiblement de Ventura QUINTANA. Les seues característiques formals remeten a aquest fonedor, actiu en les dècades centrals del segle XIX a les diòcesis aragonses de Tarazona, Teruel i Zaragoza. Aquest fet permet plantejar la possibilitat que la campana procedisca d'alguna església o ermita de zona de les comarques del nord de Teruel o de Zaragoza, arribant a València com a resultat de l'espoli dels temples religiosos en la Guerra Civil (1936-1939). |
Autores | |
Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
Fecha | 28-10-2023 |
43 Fotos |
Campanas de México ✱ Actualización 07-07-2024 ✱ 083038@gmail.com