| Toques tradicionales
| Aquelles campanetes eren tocades cada dia a mans dels patrons, per regir els temps de treball dels jornalers al seu càrrec –i dels llauradors de la contornada que, sense més guia temporal que el sol, s’aprofitaven del seu so. El so insistent de la campana despertava, de bon matí, al veïnat del mas; a migdia anunciava l’arribada del descans; tocava, en acabar de dinar, per anunciar la tornada al treball; i a poqueta nit, posava el punt i final a la jornada. Ni tan sols els diumenges, el dia del descans sagrat, cessava la seua activitat, quan avisava als masovers en la diàspora l’arribada al mas del capellà, per celebrar la preceptiva missa dominical. I davant la falta d’altres mitjans amb què alertar-ne, era el temut so, frenètic i a destemps, de les campanes de cada explotació, l’encarregat de mobilitzar a les famílies que hi vivien per fer front a emergències. |
|---|
