De Quart (2) - Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels MISLATA (COMUNITAT VALENCIANA)
  | |
| Localización | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diámetro | 79 |
| Altura bronce | 72 |
| Borde | 8 |
| Peso aproximado | 285 |
| Fundidor | LLEONART, JOSEP (VALÈNCIA) |
| Año fundición | 1798 |
| Descripción | Al terç trobem aquesta inscripció en llatí: "AVE # MARIA # GRACIA # PLENA ANNO # I798 #". La seua traducció al valencià seria: "ET SALUDE MARIA PLENA DE GRÀCIA ANY 1798". En ella trobem, en primer lloc, l'inici de l'Ave Maria, l'oració més popular dedicada a la Mare de Déu i que té origen en el passatge de l'Anunciació. Aquest, descrit a l'evangeli de Sant Lluc (Lc 1,28), narra la visita de l'Arcàngel Sant Gabriel a Maria, recollint la inscripció les paraules dirigides per l'arcàngel. Al mig hi ha una sanefa amb raïms, una creu de calvari i una imatge de la Mare de Déu. Finalment trobem l'any de fosa. Per les seues característiques formals es podria atribuir al fonedor de la ciutat de València Josep Lleonart. La forma de la lletra, els números, la creu i les sanefes coincideixen amb altres campanes foses per ell en aquesta època. |
| Inscripción hombro | (cordó) |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "AVE # MARIA # GRACIA # PLENA ANNO # I798 #" (2 cordons) |
| Inscripción medio | (2 cordons) (cenefa vegetal) (2 cordons) (00) (creu amb pedestal) (06) (Mare de Déu) |
| Inscripción medio pie | (5 cordons) |
| Inscripción pie | (2 cordons) |
| Toques tradicionales | Es voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes i repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. A més tocava a mig vol per a tocs de difunts. Era l'encarregada de tocar els quarts. |
| Toques actuales | Volteja i repica automàticament. |
| Yugo | Truja de ferro de Roses |
| Estado original | Estava instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Possiblement comptaria amb una ballesta per tocar-la i tenia una llarga corda unida al batall que arribava fins els peus del campanar per repicar-la. |
| Estado anterior | Des de la mecanització en 1970 comptava amb un electromall monofàsic per repicar-la automàticament i que ja ha estat retirat pel trencament del mateix. |
| Estado de conservación | La campana es troba en un regular estat de conservació instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de ferro de la casa Roses i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Compta amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. L'estat actual en que es troba no afavoreix la correcta conservació de la campana ni facilita el seu toc manual, per tant seria recomanable restaurar-la. Es deuria baixar del campanar per netejar-la per fins i fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de similar forma a la que tenia antigament i renovant el motor per altre d'impulsos. |
| Mecanismos para tocar | (03) electromall, (09) motor de vol continu |
| Actuaciones | La campana va ser fosa en l'any 1798 per un fonedor anònim, segurament feta en les rodalies del poble i pujada al campanar després de la benedicció. En 1936, a l'inici de la Guerra Civil es va tirar amb la resta de campanes des de dalt de la torre, resistint el colp. Durant el conflicte va ser guardada a la Casa Gran, tornant al campanar en 1939. En 1970 la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va encarregar-se de mecanitzar-la, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un electromall monofàsic i motor de vol continu. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Notas | La campana es denomina popularment com "de Quart", ja que està orientada cap a la veïna localitat de Quart de Poblet. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 08-01-2021 |
| 19 Fotos | |