"La Marieta" (2) - Catedral de Santa Maria, Seu Vella LLEIDA (CATALUNYA)
  | |
| Localización | Cel·la de campanes |
|---|---|
| Diámetro | 69 |
| Altura bronce | 61 |
| Borde | 8 |
| Peso aproximado | 190 |
| Fundidor | MENEZO FALLA, BENIGNO |
| Año fundición | 1945 |
| Descripción | La campana té una breu epigrafia, en català, procedent segurament d'una campana anterior, el significat de la qual se'ns escapa: "AJUDA DEU I LA VERGE MARIA 1945". Igualment té en el mig una creu amb pedestal. |
| Asas | 7 |
| Inscripción tercio | (2 cordons) / "AJUDA DEU I LA VERGE MARIA 1945" [CH2] / (2 cordons) / (doble garlanda d'estels) |
| Inscripción medio | (00) (creu) |
| Inscripción medio pie | (3 cordons) |
| Inscripción pie | (Cordó) |
| Prima | La 4 -27 |
| Hum | Reb 4 -35 |
| Tercera menor | Mib 5 -21 |
| Quinta | Fa 5 +39 |
| Octava | Do 6 -19 |
| Toques tradicionales | La campana tocava repicada, oscil·lada i deixant-la assentada, cap amunt, com era habitual en les catedrals catalanes. Açò es realitzava amb llargues cordes així com amb topalls que impedien que el braç o palanca, que sovint era de fusta i al que estava lligada la corda, poguera continuar girant. |
| Toques actuales | La campana toca a l'estil alemany, és a dir comença a oscil·lar i en els primers impulsos el batall, de gran longitud, percudeix en el costat baix de la campana. No obstant això, una vegada es mouen ambdós elements (campana i batall) amb la seva inèrcia característica, en el moment que la primera està més alta (a menys de 80º respecte a la vertical) el batall continua pujant i en aquell moment colpeja, en la part alta del bronze; al mateix temps comencen a baixar ambdós elements separats (campana i batall) pel que la campana sona sense deixar de moure's i sense tindre el fre del batall, per la qual cosa produeix una gran ressonància. En aquest cas hi ha poc control sobre el conjunt, ja que estan movent-se ambdós elements d'acord amb la llei del pèndol, i en relació amb la distància que hi ha entre l'eix i l'extrem en moviment (la massa no afecta el ritme d'oscil·lació, sinó la distància). L'electromall permet incloure la campana en diversos tocs, especialment el de difunts. |
| Yugo | Biga de ferro GUIXÀ |
| Estado original | La campana va ser fosa per Benigno MENEZO FALLA en 1945, possiblement a la seva foneria de Barbastro (Aragó) formant part del primer conjunt de quatre fet després de la guerra. Com queda documentat per diverses fotografies familiars, la campana estava dotada de jou de ferro i cigonyal, per voltejar-la amb una corda. De tot allò no queda cap resta. |
| Estado anterior | En 1989 la campana ja estava ubicada en l'estructura metàl·lica encara existent, i dotada d'un motor electromecànic per a l'oscil·lació a l'estil alemany, sense altres mecanismes. |
| Estado de conservación | Els ferratges de subjecció (sols 2 U) són insuficients i insegurs, sobre tot en cas de trencament d'alguna de les subjeccions. Conservada regularment per CORREDERA i CARVAJAL d'Alcoletge. El motor BODET existent en 2004 permet un millor control electrònic de les oscil·lacions de la campana, sempre a l'estil alemany. L'electromall BODET existent en 2004 té una resposta molt ràpida. |
| Mecanismos para tocar | (03) motor BODET de ventat llançat; electromall - No hi ha cap mecanisme per al toc manual. |
| Actuaciones | Entre 1989 (data de la primera replega de dades) i 2004 s'ha canviat el motor de ventar, s'ha afegit un electromall i s'han repintat tots els elements metàl•lics de jou i estructures. |
| Protección | Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Autores | |
| Editor | CIURANA I ABELLÍ, Blai |
| Fecha | 04-02-2023 |
| 20 Fotos | |