Campanas de México

Prima (3) - Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes de Santa Tecla - TARRAGONA

Prima (3) - Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes de Santa Tecla TARRAGONA (CATALUNYA)

Localización sala de campanes
Diámetro 50
Altura bronce 50
Borde 7
Peso aproximado 72
FundidorPOMAROL, JOSEP
Año fundición 1859
Descripción La campana té una senzilla epigrafia, en español: " ME HIZO JOSE POMEROL # # # # " En la part exterior porta una petita creu, feta amb estels i als seus peus "1859 " En la part oposada figura la mateixa data, escrita en xifres romanes "MDCCCLVIIII", tot i que caldria haver escrit "MDCCCLIX"
Inscripción tercio 2 cordons / " ME HIZO JOSE POMEROL # # # # [CH2] / 2 cordons
Inscripción medio (00) (creu feta amb estels) / 2 cordons / (00) "1859" (06) "MDCCCLVIIII "
Inscripción medio pie (00) (03) (09) "T" [Tau 3.5] / 3 cordons
Inscripción pie 3 cordons
Prima Mi 5 +11
Hum Fa# 4 -49
Tercera menor La 5 -22
Quinta Reb 6 -05
Octava Fa# 6 -15
Toques tradicionales La campana era tocada a la catalana, és a dir fent-la brandar fins dur-la a seure, amb la campana cap amunt, tot i que no sembla que hi haguéssin topalls de ferro en el mur per aturar la campana recolzant-hi el braç de fusta, com en altres campanars majors de Catalunya. També es feia repicar, mitjançant una corda connectada al batall per mitjà d'un gantxo.

La mecanització dels any seixanta va permetre automatitzar els tocs sense necessitat d'un campaner per als senyals quotidians. El grup de campaners hi actuava sols per a les festes majors.

Toques actuales La campana és exclusivament repicada, ja que no pot ser brandada.

Els tocs automàtics es realitzen exclusivament mitjançant un electromall de nova generació, dirigit per l'ordinador que coordina tots els mecanismes i instal•lacions de la Catedral.

Yugo Fusta amb un capçal de pedra
Estado anterior En 1989 la campana es trobava ubicada en una finestra externa del campanar, en la part inferior. L'altra campana Prima es trobava ubicada per damunt d'aquesta. La mateixa corda unida al braç, per moure-la, estava unida al batall, de manera que s'utilitzava, en el segon cas, per repicar. La campana estava dotada, igualment, amb un electromall trifàsic, per als tocs automàtics.

Allò que més caracteritzava la campana era la immensa capa de brutícia que la cobria, tot i que la campana es tocava manualment per a certes festivitats.

Estado de conservación Després de la reubicació en la part superior del campanar, la campana pateix diversos problemes greus de conservació. Per una banda, i degut al fals escàndol causat per la neteja de la campana Assumpta, fou netejada de manera superficial, conservant diverses capes de brutícia, que impedeixen, per exemple, la lectura correcta de les imatges, i probablement afecten al seu so.

Per altra banda fou mal instal•lada i ubicada, ja que els eixos estan simplement deixats caure en una U invertida de ferro que impedeix el seu ús; a més a més la campana xoca amb les atres degut a la mala ubicació del conjunt. En conseqüència la campana únicament pot repicar, i degut a la baixa possició s'ha de fer-ho amb les mans extremadament baixes.

Finalment, l'ús d'un electromall monofàsic en possició invertida (pega de dalt a baix) és una solució poc adient, que no es justifica per la manca d'espai o pel moviment de la campana i que afecta a la seua sonoritat en els tocs mecànics.

De qualsevol manera la campana i el jou de fusta i pedra formen una unitat cultural inseparable. En conseqüencia qualsevol actuació ha de conservar ambdues peces, no admetent-se de cap manera la possibilitat de truncar el jou per facilitar-ne el seu moviment.

Mecanismos para tocar Electromall per al toc automàtic - Corda al batall per al repic manual
Actuaciones Les actuacions dels últims temps van consistir en:
  • mecanització, mitjançant un electromall extern, sense canviar la instal•lació tradicional de la campana. Treballs realitzats per Salvador MANCLÚS de València.
  • restauració de la campana i del jou. i reubicació en la finestra externa en la qual estava ubicada en els últims segles. La campana no fou baixada del campanar per a la seua restauració, i tampoc fou netejada. Treballs realitzats per RIFER de Girona, amb la col•laboració de CARVAJAL i CORREDERA d'Alcoletge.
  • reubicació en la part superior de la sala, després de la restauració del campanar i construcció d'una estructura interna de fustam .
Protección Protecció genèrica al trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient una inclusió específica en l'Inventari General del Patrimoni Cultural del conjunt format per la campana de bronze i pel jou de fusta, ferro i pedra.
Valoración Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notas Primera documentació de la campana:
  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (20/07/1989)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha 11-01-2017
10 Fotos
  • Registro reducido (PDF)
  • Volver a la página anterior
  • Campanas de México ✱ Actualización 15-07-2024 ✱ 083038@gmail.com