  
|
| Época construcción
| 1790-1803ca (primer cos i part del segon), 1998 (conclusió del campanar) |
|---|
| Autores
| Antonio GILABERT |
|---|
| Descripción
| La torre es troba ubicada a un lateral de la façana principal. És de planta quadrada i té tres cossos. El primer compta amb tres trams de similar factura, separats per motllures i decorats amb franges horitzontals. Al tercer tram trobem l'esfera del rellotge i damunt un entaulament decorat amb cornisa damunt la qual s'alça el segon cos. Aquest compta amb quatre finestres per a les campanes, emmarcades a la cara exterior per quatre pilastres a cada cara, situades damunt d'un basament. De nou un entaulament i cornisa, semblants als anteriors serveixen de base per a la balustrada. El tercer cos està format per una torre decreixent, seguint el model del barroc valencià. La torre té dos nivells i el primer compta amb arcs en diagonal amb entaulament i pinacles. El segon nivell està cobert per una teulada a quatre aigües i rematat per una creu i parallamps.
El campanar disposa d'una escala "a la castellana", que recorre el perímetre interior fins arribar a la Sala de les Campanes. Des d'aquest punt hi ha una escala de mà que puja al tercer cos. |
|---|
| Graffitti
| La torre compta amb un conjunt de graffitti, que marquen els períodes constructius. Al primer cos trobem: "AÑO 1790". Un poc més amunt, a l'esfera del rellotge, indica la data en que es va col·locar: "AÑO 1803". També en aquest cos hi ha una placa commemorativa de les obres efectuades a l'any 1998: "ESTA TORRE - CAMPANARIO - FUE TERMINADA POR / D. BAUTISTA SOLER CRESPO / EN MEMORIA DE SU ESPOSA / Dña LOLA LUJAN PALMERO / TURIS 16 OCTUBRE 1998". Al segon cos trobem una inscripció que indica que el campanar es va elevar a partir d'eixe punt: "AÑO / 1998". A l'interior de la torre, un poc més amunt del punt on es va elevar la torre, hi han de nou dos plaques commemoratives. La primera d'elles diu: "FAMILIA SOLER LUJAN / JUAN SOLER LUJAN / LOLA SOLER LUJAN / VICTORIA SOLER LUJAN / JAVIER SOLER LUJAN/. A la segona indica les persones que estigueren al front de l'obra: "EQUIPO TECNICO / PASQUAL GENOVES ARQTE / JOSE MARIA FORTAÑA APRDOR / RAMON VILANOVA M. D'OBRES". |
|---|
| Estado original
| Les campanes disposaven de truges de fusta, fetes per la casa fonedora. Tindrien a més llargues cordes unides als batalls que arribaven fins als peus del campanar per fer repics i altres tocs més senzills. La torre disposaria d'una maquinària, encarregada d'accionar el toc de les hores. |
|---|
| Estado reciente
| Fins les obres de 1998 la torre es trobava sols construïda fins la meitat de la Sala de les Campanes. Aquesta comptava amb una coberta que es va construir per no deixar a cel obert aquest espai. Les campanes estaven instal·lades amb truges de ferro i mecanitzades amb motor de vol continu i electromalls trifàsics. |
|---|
| Conservación actual
| La torre es troba en bon estat de conservació, al igual que les campanes. Aquestes disposen de truges de fusta de perfil tradicional valencià i estan mecanitzades amb motor d'impulsos i electromall monofàsic. La instal·lació permet el toc manual i imita l'estil tradicional de tocar. La campana gran disposa d'una batallera postissa. |
|---|
| Protección
| El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Las campanas
| Compta amb un conjunt de quatre campanes, tres de les quals corresponen al conjunt fos l'any 1941. La Gran està dedicada a la Mare de Déu baix les dos advocacions de major veneració al poble (la Nativitat i els Dolors Gloriosos). La Mitjana es la més recent del conjunt, fosa l'any 1998 i dedicada a Sant Francesc de Borja, patró del poble. La Tercera està dedicada a Sant Josep i la més menuda a Sant Vicent Ferrer. |
|---|
| Toques tradicionales
| Els tocs tradicionals es diferenciarien en dos funcions bàsiques, tot i que eren executats per les mateixes campanes: les hores i els litúrgics. Els primers marcaven el pas del temps civil, de dia i nit; mentre que els segons marcaven el temps pròpiament religiosos. Aquests segons variarien en funció de les celebracions, repicant les campanes des dels peus de la torre, mentre que els vols es feien des de la mateixa Sala. |
|---|
| Toques actuales
| Les quatre campanes repiquen i voltegen automàticament. |
|---|
| Actuaciones
| L'any 1767 s'acordava la construcció del nou temple parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu de Turís. L'autor de les traces de l'església i les del campanar va ser l'aquitecte Antonio Gilabert, que a més va dirigir la construcció. La torre es va iniciar entorn a 1790, data que figura al primer cos del campanar. A l'esfera del rellotge, situada a la part alta d'aquest cos, indica la data de 1803, per tant entorn a eixe any la torre estava alçada fins la meitat del segon cos. Segurament per motius econòmics es va deixar sense acabar, cobrint la Sala de les Campanes per tal de poder-la utilitzar. L'any 1998 es va decidir concloure el campanar amb un aspecte semblant al que Gilabert hauria traçat. La família Soler Luján va finançar les obres, sent dirigides per Pasqual Genovés (arquitecte) i José María Fortaña (aparellador). Ramón Vilanova va ser el mestre d'obres.
Pel que fa a les campanes, les antigues es varen perdre durant la Guerra Civil (1936-1939). Per aquest motiu es va fondre un nou conjunt de quatre campanes l'any 1941 als tallers de la foneria de Manuel Roses Vidal del Grau de València. En 1970 la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida va mecanitzar el conjunt. Les truges de fusta es canviaren per altres de ferro, instal·lant motors de vol continu i electromalls trifàsics. Entorn a 1998 es va badar la Mitjana, ocasió que unida a les obres del campanar va propiciar la restauració del conjunt. Les quatre campanes es baixaren de la torre i la badada es va enviar a la foneria dels Hermanos Portilla de Gajano (Cantabria) per refondre. Les campanes es dotaren de truges de fusta i la mecanitzacio es va renovar per motors d'impulsos i electromalls monofàsics. |
|---|
Rueda de campanas
| Hi ha un rogle, segurament adquirit en acabar la Guerra Civil, ubicat en la Sagristia i entre dos bigues de fusta. |
|
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
| 15 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| LLOP i BAYO, Francesc |
|---|
| Actualización
| 2022-11-14 |
|---|
Campanas desaparecidas |
Campanas actuales |
Computadoras |
Registro de computadoras
