  |
| Época construcción
| Dècada de 1940. |
|---|
| Descripción
| Seguint el paradigma de l'antic convent de la Mare de Déu de Mont Sió, malauradament derruït a la dècada de 1940, en construir-se el nou edifici va alçar-se una espadanya a l'angle de la façana orientat, no en va, cap al nucli primigeni de Torrent. La nova espadanya, de proporcions majors que l'original, es tracta d'una senzilla edificació constituïda per dos cossos decreixents, rematats amb una sòbria cornisa. El primer d'ells està obert mitjançant tres finestrals en forma d'arc de mig punt, que conformen una sala de campanes tot allotjant al seu interior les tres campanes en ús. El segon cos de l'espadanya està obert per mitjà d'un finestral de proporcions molt reduïdes, on es troba instal·lada una xicoteta campana històrica, hui en desús i innaccessible.
A pesar que, com hem indicat, el projecte de la nova espadanya va fonamentar-se sobre el model de l'original, les diferències amb el seu paradigma són evidents. L'antic convent franciscà de la Mare de Déu de Mont Sió comptava amb dos espadanyes: una primera situada a l'espai que ocupa l'actual, que allotjava una campana hui desapareguda que, segons algunes fonts documentals, fou fosa l'any 1717; i una segona, ubicada sobre el presbiteri de la capella del cenobi, on es trobava instal·lada un bronze que, segons les citades fonts, estava datat en 1892. Ambdós eren unes senzilles espadanyes barroques d'una sola finestra, flanquejades per sengles aletons i emblanquinades. |
|---|
| Estado original
| Com avançàvem en anterioritat, fins l'espoli del 1936 l'antic convent franciscà de la Mare de Déu de Mont Sió comptava amb dos campanes: una menor, fosa segurament l'any 1892, situada a una espadanya interior, sobre el presbiteri de la capella conventual; i una segona més gran, fosa al 1717, instal·lada a l'espadanya exterior amb una singular truja de fusta, pròxima als models castellans. Possiblement, la campana menor es dedicava a regular el règim intern del cenobi, mentre que la major era l'encarregada d'anunciar els actes públics a la població. Ambdós eren, en qualsevol cas, campanes fixes, que es repicaven per part de la comunitat franciscana des de l'església durant la majoria del cicle anual. Únicament amb motiu de les festes del convent, que eren fonamentalment les solemnitats de la Huitava del Corpus i de Sant Francesc d'Assís, serien voltejades per part dels campaners de Torrent, com ens mostra la documentació conservada. |
|---|
| Estado reciente
| Les antigues campanes degueren desaparèixer durant els espolis dels primers mesos de la Guerra Civil, atacs que van saldar-se en la crema de l'església del convent. En concloure el conflicte bèl·lic van reposar-se progressivament fins a quatre campanes, una històrica de procedència encara incerta i tres noves que amb successives refoses han arribat fins els nostres dies. |
|---|
| Conservación actual
| L'espadanya es troba en un excel·lent estat de conservació, tant higiènica com estructuralment. En canvi les campanes, tant aquelles a les quals s'ha substituït la instal·lació com la menor, es troben en un regular estat de conservació. Seria necessària, per això, una restauració integral del conjunt. |
|---|
| Protección
| El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Las campanas
| L'espadanya conserva un conjunt de quatre campanes litúrgiques distribuïdes en dos nivells. A la sala de campanes hi ha instal·lats els tres bronzes majors, els únics en ús a l'actualitat. Tots tres, amb la instal·lació substituïda, són peces foses per diferents branques de la nissaga dels Roses durant les dècades posteriors a la Guerra Civil. Així, d'entre elles, la campana menor és un bronze fos a 1946 pels Roses de Silla, mentre que les dos majors són campanes dels Roses d'Atzeneta d'Albaida dels anys 1957 i 1967, respectivament. Juntament amb aquestos bronzes de la postguerra, el finestral del segon cos de l'espadanya conserva, en un lamentable estat de conservació, una magnífica campana datada en 1743, que no ha pogut ser documentada de manera exhaustiva, degut a la seua innaccessibilitat. |
|---|
| Toques tradicionales
| Les dos campanes originals del convent eren repicades per part de la comunitat franciscana des de l'església, per convocar als distints actes que se celebraven al convent. Únicament a les festes del cenobi les campanes eren voltejades, per part dels campaners de Torrent. Amb la fosa de les noves campanes en temps de la postguerra, degué generalitzar-se el volteig a distància amb l'ajuda del cigonyal amb què comptaven les truges de fusta i formigó dels Roses. |
|---|
| Toques actuales
| Les tres campanes majors voltegen i repiquen de manera exclusivament automàtica. La menor, en canvi, es troba en desús.
De manera extraordinària, el 29 de juny del 2018 les campanes foren tocades manualment pels Campaners de la Catedral de València, amb motiu de la primera missa de Mn. José Gómez Marín. Més tard, el 31 de novembre del 2020 les campanes han participat en l'activitat "De contes, poemes i campanes", un concert de campanes a diversos campanars de Torrent organitzat pel Museu Comarcal de l'Horta Sud i interpretat conjuntament pels Campaners de la Catedral de València, de Picanya i Massanassa. |
|---|
| Actuaciones
| Entorn a l'any 1967, data de la fosa de la campana major per part del Roses d'Atzeneta d'Albaida, aquesta empresa valenciana va electrificar el conjunt de campanes, exceptuant de la menor, que degué caure en desús aleshores. |
|---|
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
| 19 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| SARRIÓ ANDRÉS, Pau |
|---|
| Actualización
| 2020-01-11 |
|---|
Campanas actuales |