Inventario de campanas
Parròquia de Sant Cristòfol Màrtir - PICASSENT (COMUNITAT VALENCIANA)
Campanas actuales
Maria dels Àngels (1)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 60 |
| Altura bronce | 52 |
| Borde | 6 |
| Peso aproximado | 125 |
| Fundidor | ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA |
| Año fundición | 1940 |
| Descripción | En primer lloc, compta amb la següent inscripció al terç: "# MARIA DE LOS ANGELES #". En ella indica l'advocació a la que està dedicada, en aquest cas a la Mare de Déu baix l'advocació dels Àngels. Al cordó inferior indica el nom del rector que en eixe any estava al front de la parròquia: "# SIENDO CURA DOR. D. VICETE BAUSET #". Seguidament al mig està la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "JUAN Bta ROSES / FUNDICION / CAMPANAS / Pvcia VALENCIA". Finalment al mig peu trobem la següent inscripció: "# 8 DE SEPTIEMBRE 1940 PICASENT #". El conjunt de les inscripcions es habitual del moment en que va ser fosa la campana. El fet més significatiu es el d'indicar el nom del poble. El fet d'indicar el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble, per poder-les recuperar si es repetia aquesta situació. |
| Inscripción tercio | (sanefa de triangles decorats) (cordó) (06) "# MARIA DE LOS ANGELES #" (cordó) (06) "# SIENDO CURA DOR. D. VICETE BAUSET #" (cordó) (sanefa de triangles decorats) |
| Inscripción medio | (00) (Creu amb pedestal) (03) (Custòdia) (06) (imatge de la Mare de Déu) (09) (marca de fàbrica) "JUAN Bta ROSES / FUNDICION / CAMPANAS / Pvcia VALENCIA" |
| Inscripción medio pie | (2 cordons) (06) "# 8 DE SEPTIEMBRE 1940 PICASENT #" (2 cordons) |
| Inscripción pie | (2 cordons) |
| Toques tradicionales | Es voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes. |
| Toques actuales | Volteja i repica automàticament. |
| Yugo | Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. |
| Estado original | Disposava de truja de fusta, de perfil semblant al de les campanes de l'Ermita de Vallivana i instal·lada quan va ser fosa la campana. |
| Estado anterior | Estava en regular estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro de la casa Roses d'Atzeneta a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Comptava amb motor de vol continu i electromall trifàsic. |
| Estado de conservación | Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de fusta i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. A més disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. La creu mira cap a fora, com és tradicional. |
| Mecanismos para tocar | (03) motor d'impuls i electromall monofàsic. |
| Actuaciones | La campana va ser fosa l'any 1940 als tallers de la foneria que Juan Bautista Roses tenia oberta a Atzeneta d'Albaida. Després de ser beneïda es va pujar al campanar, quedant ubicada a la mateixa finestra que ocupa actualment. Germán Roses, fill del fonedor, la va mecanitzar a la dècada dels anys 60 del segle XX, canviant la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i possiblement també un electromall trifàsic, que abans de la restauració ja havia estat canviat per altre monofàsic. Va ser restaurada entre el 19 de juliol i el 3 de setembre de 2012, per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. El bronze va ser netejat per dins i fora, canviant la truja de ferro de la campana per altra nova de fusta de perfil tradicional valencià. A més es va renovar la mecanització amb un motor d'impuls i electromall monofàsic. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada, per mantenir els valors acústics i tècnics de l'instrument. Qualsevol mecanització ha de reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. |
| Notas | |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 21-08-2016 |
| 25 Fotos | |
Maria del Rosari (2)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 80 |
| Altura bronce | 72 |
| Borde | 2 |
| Peso aproximado | 296 |
| Fundidor | ROSES, HERMANOS (SILLA) |
| Año fundición | 1939 |
| Descripción | Compta amb la següent inscripció al terç: "# AÑO DE LA VICTORIA 1939 # Mª ROSARIO RUEGA POR NOSTROS". En ella trobem una referència al final de la Guerra Civil, que va ser el mateix any en que es va fondre la campana. Seguidament indica l'advocació a la que està dedicada, així com una súplica a la Mare de Déu. Aquesta deriva de les Lletanies i és molt comú a la religiositat popular. Al mig compta amb la marca de fàbrica, tot i que aquesta no és la del fonedor de la campana: "JUAN Bta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA ALBAIDA / AÑO DE LA VICTORIA". Al mig peu trobem aquesta inscripció, que indica el mecenes de la campana: "# # # A EXPENSAS DEL AYUNTAMIENTO PICASENT # #". |
| Inscripción hombro | (cordó) |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "# AÑO DE LA VICTORIA 1939 # Mª ROSARIO RUEGA POR NOSTROS" (2 cordons) |
| Inscripción medio | (00) (Creu) (03) (ramet) (06) (marca de fàbrica) "JUAN Bta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA ALBAIDA / AÑO DE LA VICTORIA" (09) (Monograma de Maria) |
| Inscripción medio pie | (2 cordons) "# # # A EXPENSAS DEL AYUNTAMIENTO PICASENT # #" (2 cordons) |
| Inscripción pie | (3 cordons) |
| Toques tradicionales | Segurament es repicaria des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes. |
| Toques actuales | Volteja i repica automàticament. |
| Yugo | Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. |
| Estado original | Disposava de truja de fusta, de perfil semblant al de les campanes de l'Ermita de Vallivana i instal·lada quan va ser fosa la campana. Comptaria, a més, amb una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de la torre. |
| Estado anterior | La campana tenia una truja de ferro Roses en mal estat, un motor de vol continu i dos electromalls (un en funcionament i l'altre trencat). La campana no voltejava des de feia temps (respecte a la baixada de les campanes) pel mal estat de la seua truja. |
| Estado de conservación | Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de fusta i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. A més disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismos para tocar | (09) motor d'impulsos i electromall monofàsic. |
| Actuaciones | La campana va ser fosa l'any 1939. Tot i que presenta la marca de la foneria Juan Bautista Roses, la campana va ser fosa per la dels Hermanos Roses. Els segons eren nebots de Juan Bautista i durant l'any 1939 varen fondre diverses campanes que presenten la marca de l'oncle. Després de ser beneïda es va pujar al campanar, quedant ubicada a la mateixa finestra que ocupa actualment. Germán Roses, fill del fonedor, la va mecanitzar a la dècada dels anys 60 del segle XX, canviant la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i possiblement també un electromall trifàsic, que abans de la restauració ja havia estat canviat per altre monofàsic. Va ser restaurada entre el 19 de juliol i el 3 de setembre de 2012, per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. El bronze va ser netejat per dins i fora, canviant la truja de ferro de la campana per altra nova de fusta de perfil tradicional valencià. A més es va renovar la mecanització amb un motor d'impuls i electromall monofàsic. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada, per mantenir els valors acústics i tècnics de l'instrument. Qualsevol mecanització ha de reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. |
| Notas | La truja és més xata de l'habitual per motius d'espai, ja que si fora més gran tropessaria amb la de la gran. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 22-08-2016 |
| 24 Fotos | |
Cristòfol (3)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 90 |
| Altura bronce | 73 |
| Borde | 9 |
| Peso aproximado | 422 |
| Fundidor | ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA |
| Año fundición | 1940 |
| Descripción | Compta amb la següent inscripció al terç, repartida entre dos nivells: "# CRISTOBAL # A EXPENSAS DE VICENTE TARAZONA LOZA Y PRIMITIVA SANCHIZ / AGUADO # SIENDO CURA DOR. D. VICENTE BAUSET". En ella indica en primer lloc el seu nom i seguidament el dels donants. També inclou el del rector del moment en que es va fondre. Al mig trobem la marca de fàbrica envoltant l'Escut Nacional: "JUAN BTA ROSES FUNDICIONS CAMPANAS / ADZANETA / PVCIA VALENCIA". Finalment al mig peu està la següent data, possiblement la de la benedicció, i el nom del poble: "# 8 DE SEPTIEMBRE 1940 PICASENT #". El conjunt de les inscripcions es habitual del moment en que va ser fosa la campana. El fet més significatiu es el d'indicar el nom del poble. El fet d'indicar el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble, per poder-les recuperar si es repetia aquesta situació. |
| Inscripción hombro | (sanefa de triangles decorats) |
| Inscripción tercio | (cordó) "# CRISTOBAL * A EXPENSAS DE VICENTE TARAZONA LOZA Y PRIMITIVA SANCHIZ *" (cordó) "AGUADO * SIENDO CURA DOR. D. VICENTE BAUSET" (cordó) |
| Inscripción medio | (00) (Creu amb estrel·les i àngels) (03) (creu amb volutes) (06) (escut d'Espanya envoltat per la marca de fàbrica) "JUAN BTA ROSES FUNDICIONS CAMPANAS / ADZANETA / PVCIA VALENCIA" (09) (Salvador Eucarístic) |
| Inscripción medio pie | (02) (04) (08) (10) (Arma Christi amb angelets) (2 cordons) "# 8 DE SEPTIEMBRE 1940 PICASENT #" (2 cordons) |
| Inscripción pie | (3 cordons) |
| Toques tradicionales | Segurament es repicaria des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes. |
| Toques actuales | Volteja i repica automàticament. |
| Yugo | Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. |
| Estado original | Disposava de truja de fusta, de perfil semblant al de les campanes de l'Ermita de Vallivana i instal·lada quan va ser fosa la campana. Comptaria, a més, amb una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de la torre. |
| Estado anterior | La campana tenia una truja ferro Roses desproporcionadament xicoteta, un motor de vol continu i un electromall. L'electromall era posterior a la mecanització dels anys 60, ja que es va instal·lar un trifàsic en eixe moment. |
| Estado de conservación | Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de fusta i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. A més disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismos para tocar | (09) Motor de vol per impuls i electromall monofàsic. |
| Actuaciones | La campana va ser fosa l'any 1940 als tallers de la foneria que Juan Bautista Roses tenia oberta a Atzeneta d'Albaida. Després de ser beneïda es va pujar al campanar, quedant ubicada a la mateixa finestra que ocupa actualment. Germán Roses, fill del fonedor, la va mecanitzar a la dècada dels anys 60 del segle XX, canviant la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i possiblement també un electromall trifàsic, que abans de la restauració ja havia estat canviat per altre monofàsic. Va ser restaurada entre el 19 de juliol i el 3 de setembre de 2012, per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. El bronze va ser netejat per dins i fora, canviant la truja de ferro de la campana per altra nova de fusta de perfil tradicional valencià. A més es va renovar la mecanització amb un motor d'impuls i electromall monofàsic. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada, per mantenir els valors acústics i tècnics de l'instrument. Qualsevol mecanització ha de reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. |
| Notas | |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 21-08-2016 |
| 37 Fotos | |
Sant Cristòfol Màrtir (4)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 114 |
| Altura bronce | 90 |
| Borde | 13 |
| Peso aproximado | 858 |
| Fundidor | ROSES, HERMANOS (SILLA) |
| Año fundición | 1939 |
| Descripción | La campana compta amb un conjunt d'inscripcions esborrades tant al terç com al mig peu. Al terç trobem un "6" fet de forma incisa. Al mig compta amb aquestes inscripcions incises: "SAN CRISTOBAL MARTIR / CRISTO / REY / SIENDO CURA EL DR. D. / VICENTE BAUSET / PICASENT". Aquesta inscripció es va afegir incidint amb un objecte a la superfície del bronze quan ja estava fosa la campana. Al mig compta amb la marca de fàbrica, tot i que aquesta no és la del fonedor de la campana: "JUAN Bta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA ALBAIDA / AÑO DE LA VICTORIA". El conjunt de les inscripcions es habitual del moment en que va ser fosa la campana. El fet més significatiu es el d'indicar el nom del poble. El fet d'indicar el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble, per poder-les recuperar si es repetia aquesta situació. |
| Inscripción hombro | (cordó) |
| Inscripción tercio | (2 cordons) (inscripció esborrada) (2 cordons) (00) (03) (06) (09) (querubí) |
| Inscripción medio | (00) "SAN CRISTOBAL MARTIR / CRISTO / SIENDO CURA EL DR. D." / (Creu) / "REY / VICENTE BAUSET / PICASENT" (03) (marca de fàbrica) "JUAN Bta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA ALBAIDA / AÑO DE LA VICTORIA" (06) (bust femení) (09) (Escut Nacional) |
| Inscripción medio pie | (02) (04) (08) (10) (ramet floral) (2 cordons) (09) (flor) (inscripcions esborrades) (2 cordons) (garlanda vegetal) |
| Inscripción pie | (2 cordons) (2 cordons) |
| Toques tradicionales | Segurament es repicaria des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes. |
| Toques actuales | Volteja i repica automàticament. |
| Yugo | Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. |
| Estado original | Disposava de truja de fusta, de perfil semblant al de les campanes de l'Ermita de Vallivana i instal·lada quan va ser fosa la campana. Comptaria, a més, amb una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de la torre. |
| Estado anterior | Estava en regular estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro de la casa Roses d'Atzeneta a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Comptava amb motor de vol continu i electromall trifàsic. |
| Estado de conservación | Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de fusta i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. A més disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismos para tocar | (03) Motor de vol per impulsos i electromall. |
| Actuaciones | La campana va ser fosa l'any 1939. Tot i que presenta la marca de la foneria Juan Bautista Roses, la campana va ser fosa per la dels Hermanos Roses. Els segons eren nebots de Juan Bautista i durant l'any 1939 varen fondre diverses campanes que presenten la marca de l'oncle. Comptava amb un conjunt d'inscripcions que esborraren de forma deliberada els mateixos fonedors. Aquest fet es pot deure a un penediment dels primers mecenes o que la campana es va fondre per a altra destinació distinta a Picassent. Després de ser beneïda es va pujar al campanar, quedant ubicada a la mateixa finestra que ocupa actualment. Germán Roses, fill del fonedor, la va mecanitzar a la dècada dels anys 60 del segle XX, canviant la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i possiblement també un electromall trifàsic, que abans de la restauració ja havia estat canviat per altre monofàsic. Va ser restaurada entre el 19 de juliol i el 3 de setembre de 2012, per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. El bronze va ser netejat per dins i fora, canviant la truja de ferro de la campana per altra nova de fusta de perfil tradicional valencià. A més es va renovar la mecanització amb un motor d'impuls i electromall monofàsic. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada, per mantenir els valors acústics i tècnics de l'instrument. Qualsevol mecanització ha de reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. |
| Notas | La campana és desproporcionadament gran respecte al tamany del campanar, per això la seua finestra és bastant més gran que la de les altres. Per aquesta raó també, i per tal de que no tropessara amb les altres campanes, la truja de fusta s'ha hagut de fet més xata de l'habitual. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 22-08-2016 |
| 26 Fotos | |
Campanó del rellotge (A)
 | |
| Localización | Terrassa |
|---|---|
| Diámetro | 110 |
| Peso aproximado | 504 |
| Año fundición | 1920ca |
| Descripción | Possiblement anepígraf i de ferro |
| Estado de conservación | Fora d'ús |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. |
| Notas | Mesures aproximades. |
| Editor | LLOP i BAYO, Francesc |
| Fecha | 21-08-2011 |
| 2 Fotos | |