Campanas de México

Jaume (refosa)

Vicent (refosa)

Joaquima (desapareguda)

Cristina (desapareguda)

Anna (refosa)

Anna (refosa)

Campana (refosa)

Campana (refosa)

Vicent (desapareguda)

Jaume (desapareguda)

Jaume (refosa)

Àngel (desapareguda)

Campanas actuales

La Doloretes (1)

Localización	Sala de campanes
Diámetro	45
Altura bronce	38
Borde	3
Peso aproximado	53
Año fundición	1824
Descripción	La campana té una breu inscripció que combina el llatí i el español. Diu "SANCTA MARIA ORAPRONOBIS AÑO I824. " que haurien d'haver escrit tot en llatí "SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS ANNO 1824" i que es pot traduir com SANTA MARIA PREGUEU PER NOSALTRES. (FETA) L'ANY 1824. Té també una creu amb pedestal i no figura el nom de l'autor.
Inscripción tercio	(Cordó) / "SANCTA MARIA ORAPRONOBIS AÑO 1824. " / (cordó)
Inscripción medio	(00) (creu amb pedestal)
Inscripción medio pie	(3 cordons separats)
Inscripción pie	(2 cordons separats)
Prima	Fa# 5 +17
Hum	Fa# 4 -04
Tercera menor	Sib 5 -44
Quinta	Reb 6 -17
Octava	Sol 6 -08
Toques tradicionales	La campana es tocava poques vegades a l'any, especialment el dia del Corpus Christi.
Toques actuales	La campana es toca poques vegades a l'any, especialment el dia del Corpus Christi.
Yugo	Fusta BARBERÍ
Estado original	Procedeix de la Capelleta del Calvari, enderrocada en 1837 per les guerres carlines. Aquell mateix any va ser portada al Campanar.
Estado anterior	La campana estava mal orientada (creu cap a dins) La truja original estava en regulars condicions, i no corresponia al finestral actual.
Estado de conservación	La campana té usualment una llarga corda lligada a la ballesta per voltejar-la des de la sala. No obstant en la darrera visita al Campanar no hi havia cap corda unida ni a la ballesta (per voltejar la campana) ni al batall (per repicar-la) amb la qual cosa es troba pràcticament inutilitzada. La ballesta, de planxa de ferro, és difícil d'utilitzar, ja que si no es toca verticalment tendeix a doblegar-se.
Mecanismos para tocar	Vol i repic manuals
Actuaciones	En el 1999 es va substituir la truja original per una truja de fusta BARBERÍ, instal·lada per INDUSTRIAS MANCLÚS.
Protección	Protecció genèrica per trobar-se en un Bé d'Interés Cultural declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, a causa de l'interés del conjunt.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una campana de distinta afinació.
Instalación	La instal•lació és tradicional cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. La mecanització haurà de conservar els tocs tradicionals i no impedir possibles tocs manuals.
Autores	ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1989) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	19-12-2016
	16 Fotos

La Joaquima (2)

Localización	Sala de campanes
Diámetro	66
Altura bronce	59
Borde	8
Peso aproximado	166
Fundidor	ROSES
Año fundición	1939
Descripción	La campana duu, en la part superior, una inscripció en llatí: "SANCTE JOACHIMA ORA PRO NOBIS A.D. 700 ET MCMXXXIX A.V." on cal interpretar les abreviatures com SANCTE JOACHIMA ORA PRO NOBIS ANNO DOMINI 700 ET 1939 ANNO VICTORIAE que es pot traduir com SANTA JOAQUIMA, PREGUEU PER NOSALTRES. (EM FEREN) L'ANY DEL SENYOR (1)700 I 1939, ANY DE LA VICTÒRIA. La referència al 1939 com acabament de la Guerra Civil és clara, però no ho és l'any 700, relacionat segurament amb una campana anterior, la qual estaria datada en 1700. El nom de Santa Joaquima correspon a una Santa que no hem sabut identificar. En el centre duu a la part de fora una creu; a la dreta un ramell vegetal; a l'interior la marca de fàbrica en torn a una campana, la qual està damunt una mostra de rellotge amb el text "ROSES / VALENCIA ESPAÑA / FCA DE CAMPANAS Y RELOJES" i a l'esquerra un altre ramell vegetal.
Inscripción tercio	(2 cordons) / "SANCTE JOACHIMA ORA PRO NOBIS A.D. 700 ET MCMXXXIX A.V." [CH1.5] / (2 cordons)
Inscripción medio	(00) (creu) (03) (ramell vegetal) (06) (marca de fàbrica en torn a una campana, la qual està damunt una mostra de rellotge) "ROSES / VALENCIA ESPAÑA / FCA DE CAMPANAS Y RELOJES" [CH1] (09) (ramell vegetal)
Inscripción medio pie	(2 cordons junts) / (2 cordons junts) / (querubins)
Inscripción pie	(2 cordons)
Prima	Si 4 +05
Hum	Re 4 +04
Tercera menor	Fa# 5 -47
Octava	Mib 6 +13
Toques tradicionales	La campana solia voltar-se amb una llarguíssima corda enrotllada, i amb la darrera volta passada per dalt del capçal; degut al seu equilibri d'un sol impuls començava a voltar.
Toques actuales	Generalment es volteja a manotades, fins i tot sense deixar-la invertida entre toc i toc. No sol repicar-se.
Yugo	Truja de fusta original, amb la característica propia del braç redó.
Estado original	La campana homònima, anterior a la destrucció de la Guerra Civil, es trobava en el segon finestral, entrant a la sala a dreta. Després de la reconstrucció fou ubicada en el quart finestral, central i oposat a la porta d'entrada, amb la mateixa instal·lació actual.
Estado anterior	La campana es trobava en el segon finestral, entrant a la dreta, amb una molt llarga corda enrotllada al braç per voltejar-la.
Estado de conservación	La campana, que conserva la truja original, de model local i braços arrodonits, està excessivament contrapesada, de manera que no sols dificulta el seu toc (ja que costa accelerar-la) sinó que tampoc té la mateixa relació de contrapés que la major part de les campanes de la sala. El cable de seguretat, mig agarrat mitjançant abraçadores, no es quedaria retés en cas de trencament. El batall està lligat amb cordes velles i trencades, per damunt d'unes corretges de cuiro.
Mecanismos para tocar	Vol i repic manuals
Actuaciones	En la restauració del conjunt la campana, amb la mateixa instal·lació original, i l'únic canvi dels rodaments, ha sigut ubicada en el lloc on es trobava l'homònima antiga, és a dir en la segona finestra a la dreta de l'entrada.
Protección	Protecció genèrica per trobar en un Bé d'Interés Cultural declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació és tradicional cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. La mecanització haurà de conservar els tocs tradicionals i no impedir possibles tocs manuals.
Autores	ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1989) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	14-10-2016
	32 Fotos

La Cristina (3)

Localización	Sala de campanes
Diámetro	75
Altura bronce	67
Borde	8
Peso aproximado	244
Fundidor	ROSES ATZENETA
Año fundición	1962
Descripción	La campana duu, en la part superior, una inscripció en llatí: "SANCTA CHRISTINA # ORA PRONOBIS # # # " / " # # A. D. 1673 ET MCMXXXIX A.V. # # " on cal interpretar les abreviatures com SANCTA CHRISTINA ORA PRO NOBIS ANNO DOMINI 1673 ET 1939 ANNO VICTORIAE i que es pot traduir com SANTA CRISTINA, PREGUEU PER NOSALTRES. L'ANY DEL SENYOR 1673 I 1939, ANY DE LA VICTÒRIA. La referència al 1939 com acabament de la Guerra Civil és clara, mentre que 1673, correspon segurament amb una campana anterior, la qual estaria datada en aquell any. El nom de Santa Cristina correspon a una Santa que es celebra el 24 de juliol. En el mig duu a la part exterior una creu nimbada amb pedestal; a la dreta la marca de fàbrica "ROSES / ADZANETA / VALENCIA", en la part interior l'escut de Castelló de la Plana i a l'esquerra el monograma de Maria. En la part inferior diu " # CASTELLON DE LA PLANA # REFUNDIDA EN 1962"
Inscripción hombro	(Garlanda de grans fulles vegetals en vertical)
Inscripción tercio	(Cordó) / "SANCTA CHRISTINA # ORA PRONOBIS # # # " / (cordó) / " # # A. D. 1673 ET MCMXXXIX A.V. # # " [CH1.5] / (cordó) / (garlanda d'elements vegetals en vertical)
Inscripción medio	(00) (creu nimbada amb pedestal) (03) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA" [CH1.5] (06) (Escut de Castelló de la Plana) (09) (monograma de Maria)
Inscripción medio pie	(2 cordons separats) / " # CASTELLON DE LA PLANA # REFUNDIDA EN 1962" [CH1.5] / (2 cordons separats) / (garlanda amb custòdies al mig)
Inscripción pie	(3 cordons separats)
Prima	Lab 4 +35
Hum	Si 3 -20
Tercera menor	Re 5 -05
Octava	Do 6 -39
Toques tradicionales	La campana solia voltejar-se amb una llarguíssima corda enrotllada, i amb la darrera volta passada per dalt del capçal; degut al seu equilibri d'un sol impuls començava a voltar.
Toques actuales	Generalment es volteja a manotades, fins i tot sense deixar-la invertida entre toc i toc. No sol repicar-se.
Yugo	Fusta BARBERÍ
Estado original	La campana homònima, anterior a la destrucció de la Guerra Civil, es trobava en el quart finestral, central i oposat a la porta d'entrada. Després de la reconstrucció fou ubicada en el segon finestral, entrant a la sala a dreta, amb una instal·lació semblant a les actuals de les campanes Joaquima o Vicent, amb eixos redons i molt contrapesada.
Estado anterior	En 1992 havien substituït la truja original de fusta per una de ferro, preludi d'una pròxima mecanització, que no es va dur a terme en aquell moment.
Estado de conservación	La campana té, d'origen, dos anelles interiors per al cable de seguretat. La nova truja de fusta està poc contrapesada, amb la qual cosa costa bastant de voltejar-la campana, i especialment de parar-la. El batall, lligat amb cables de seguretat sense abraçadores no quedaria retingut en cas de trencament. L'absència d'una tarima estable baix de la campana dificulta el toc manual a volteig. La ballesta, de planxa de ferro, és difícil d'utilitzar, ja que si no es toca verticalment tendeix a doblegar-se.
Mecanismos para tocar	Vol i repic manuals
Actuaciones	La campana fou dotada d'una truja de fusta de forma peculiar en 1939, de braços redons. En els anys 80 SALVADOR MANCLÚS va substituir la truja per una metàl·lica model nou, amb roda per a un possible vol motoritzat continu que mai va arribar a instal·lar-se. En el 1999 es va substituir per una truja de fusta BARBERÍ, instal·lada per INDUSTRIAS MANCLÚS.
Protección	Protecció genèrica per trobar en un Bé d'Interés Cultural declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autores	ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1989) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	14-10-2016
	37 Fotos

La Victòria (4)

Localización	Sala de campanes
Diámetro	85
Altura bronce	72
Borde	9
Peso aproximado	356
Fundidor	ROSES ATZENETA
Año fundición	1966
Descripción	La campana té una senzilla epigrafia, incisa. En la part superior posa " & REFUNDIDA 1966 CASTELLON & " mentre que en el mig hi ha, a la part exterior, una creu nimbada amb pedestal; a la dreta la marca de fàbrica, en monotip "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA"; al centre l'anagrama de Maria i a l'esquerre la caracterìstica flor de pensament dels ROSES. "AUXILIUM CHRISTIANORUM : & : ORA PRO NOBIS A. D. 1939 A. V. " Les abreviatures poden interpretarse com ANNO DOMINI i ANNO VICTORIAE, i es pot traduir com AUXILI DELS CRISTIANS, PREGUEU PER NOSALTRES. L'ANY DEL SENYOR DE 1939, ANY DE LA VICTÒRIA. La inscripció en incís, que per cert utilitza un signe gens habitual en la nostra epigrafia ( & ) indica que la campana no fou feta explícitament per aquest Campanar, sinó que es va utilitzar una campana seriada, i anomenada en posterioritat. Un altre signe que caracteritza la utilització d'una campana industrial és l'absència de l'escut de Castelló de la Plana, present en les altres campanes de la sala. Cap element de l'epigrafia justifica que aquesta campana siga anomenada popularment "Victòria"
Inscripción hombro	(Garlanda de grans fulles vegetals en vertical)
Inscripción tercio	(Cordó) / "& REFUNDIDA 1966 CASTELLON & (incís)" (cordó) / " # " (cordó) / (garlanda amb custòdies al mig)
Inscripción medio	(00) (creu nimbada amb pedestal) (03) (marca de fàbrica, monotip) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA" (06) (monograma de Maria) (09) (flor de pensament)
Inscripción medio pie	(2 cordons separats) / "AUXILIUM CHRISTIANORUM : & : ORA PRO NOBIS A. D. 1939 A. V. " (incís) / (2 cordons separats) (garlanda de grans fulles vegetals)
Inscripción pie	(3 cordons separats)
Prima	Sol 4 +13
Hum	La 3 +11
Tercera menor	Do 5 +35
Octava	Sib 5 +16
Toques tradicionales	La campana solia voltejar-se amb una llarguíssima corda enrotllada, i amb la darrera volta passada per dalt del capçal; degut al seu equilibri d'un sol impuls començava a voltar.
Toques actuales	Generalment es volteja a manotades, fins i tot sense deixar-la invertida entre toc i toc. No sol repicar-se.
Yugo	Fusta BARBERÍ
Estado original	La campana homònima, anterior a la destrucció de la Guerra Civil, es trobava en el mateix finestral. Després de la reconstrucció fou ubicada en el mateix lloc, amb una instal·lació semblant a les actuals de les campanes Joaquima o Vicent, amb eixos redons i molt contrapesada.
Estado anterior	En 1992 havien substituït la truja original de fusta per una de ferro, preludi d'una pròxima mecanització, que no es va dur a terme en aquell moment.
Estado de conservación	Batall pega un poc alt. La nova truja de fusta està poc contrapesada, amb la qual cosa costa bastant de voltejar-la campana, i especialment de parar-la. El batall, lligat amb cables de seguretat sense abraçadores no quedaria retingut en cas de trencament. L'absència d'una tarima estable baix de la campana dificulta el toc manual a volteig. La ballesta, de planxa de ferro, és difícil d'utilitzar, ja que si no es toca verticalment tendeix a doblegar-se.
Mecanismos para tocar	Vol i repic manuals
Actuaciones	La campana fou dotada d'una truja de fusta de forma peculiar en 1939, de braços redons. En els anys 80 SALVADOR MANCLÚS va substituir la truja per una metàl·lica model nou, amb roda per a un possible vol motoritzat continu que mai va arribar a instal·lar-se. En el 1999 es va substituir per una truja de fusta BARBERÍ, instal·lada per INDUSTRIAS MANCLÚS.
Protección	Protecció genèrica per trobar en un Bé d'Interés Cultural declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autores	ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1989) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	14-10-2016
	28 Fotos

La Vicent (5)

Localización	Sala de campanes
Diámetro	100
Altura bronce	80
Borde	1
Peso aproximado	579
Fundidor	ROSES
Año fundición	1939
Descripción	La campana duu, en la part superior, una inscripció en llatí: "SANCTE VINCENTI FERRERI ORA PRO NOBIS A. D. 1789 ET MCMXXXIX A. V. # " on cal interpretar les abreviatures com SANCTE VINCENTI FERRERI ORA PRO NOBIS ANNO DOMINI 1789 ET 1939 ANNO VICTORIAE que es pot traduir com SANT VICENT FERRER, PREGUEU PER NOSALTRES. (EM FEREN) L'ANY DEL SENYOR 1789 I 1939, ANY DE LA VICTÒRIA. La referència al 1939 com acabament de la Guerra Civil és clara, mentre que 1789 estaria relacionat segurament amb una campana anterior. En el centre duu a la part de fora una petita creu patriarcal; a la dreta la marca de fàbrica en torn a una campana, la qual està damunt una mostra de rellotge amb el text "ROSES / VALENCIA ESPAÑA / FCA DE CAMPANAS Y RELOJES"; a l'interior el rotllo i canya de Castelló - Símbols de la romeria de la Magdalena, i a l'esquerra Sant Vicent Ferrer.
Inscripción tercio	(2 cordons) / "SANCTE VINCENTI FERRERI ORA PRO NOBIS A. D. 1789 ET MCMXXXIX A. V. # " [CH2.5] / (2 cordons)
Inscripción medio	(00) (creu patriarcal petita) (03) (marca de fàbrica en torn a una campana, la qual està damunt una mostra de rellotge) "ROSES / VALENCIA ESPAÑA / FCA DE CAMPANAS Y RELOJES" [CH1] (06) (Rotllo i canya de Castelló - Símbols de la romeria de la Magdalena) (09) (Sant Vicent Ferrer)
Inscripción medio pie	(2 cordons) / " # # # # # # # # # # # # " / (2 cordons) / (garlanda penjant)
Inscripción pie	(2 cordons) / (2 cordons)
Prima	Fa 4 +42
Hum	Fa 3 -06
Tercera menor	La 4 -43
Octava	Fa# 5 +02
Toques tradicionales	La campana solia voltar-se amb una llarguíssima corda enrotllada.
Toques actuales	Generalment es volteja a manotades, fins i tot sense deixar-la invertida entre toc i toc. No sol repicar-se.
Yugo	Truja original de fusta, amb la característica propia del braç redó.
Estado original	La campana homònima, anterior a la destrucció de la Guerra Civil, es trobava en el tercer finestral, entrant a la sala a esquerra. Després de la reconstrucció fou ubicada en el mateix finestral amb la mateixa instal·lació actual.
Estado anterior	La campana es trobava en el mateix lloc actual i disposada com ara. En 2001 hi havia un fil metàl·lic que unia elèctricament els eixos a la campana, segurament per unir-la al terra del parallamps, i assegurar certa protecció contra els llamps.
Estado de conservación	La campana, que conserva la truja original, de model local i braços arrodonits, està excessivament contrapesada, de manera que no sols dificulta el seu toc (ja que costa accelerar-la) sinó que tampoc té la mateixa relació de contrapés que la major part de les campanes de la sala. El cable de seguretat, mig agarrat mitjançant abraçadores, no es quedaria retés en cas de trencament. El batall està lligat amb cordes velles i trencades, per damunt d'unes corretges de cuiro. Regular estat, sols pintada en la restauració. La fusta no fou protegida, i està tacada de la pintura plàstica de protecció dels elements metàl·lics. Està massa bova, i va molt dura. Als dos costats hi ha una tarima mínima, per tocar manualment la campana. En l'interior hi ha un grafit on posa 581, que podia correspondre al pes real de la campana.
Mecanismos para tocar	Vol i repic manuals
Actuaciones	En la restauració del conjunt la campana, amb la mateixa instal·lació original, i l'únic canvi dels rodaments, ha sigut tornada a pintar, sense altra conservació.
Protección	Protecció genèrica per trobar en un Bé d'Interés Cultural declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació és tradicional cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. La mecanització haurà de conservar els tocs tradicionals i no impedir possibles tocs manuals.
Autores	ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1999) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	14-10-2016
	35 Fotos

La Maria (6)

Localización	Sala de campanes
Diámetro	115
Altura bronce	99
Borde	13
Peso aproximado	881
Fundidor	ROSES, JOSEP; ROSES I TORMO, RAMON
Año fundición	1789
Descripción	La campana duu, en la part superior, una inscripció en llatí, amb nombrosos errors ortogràfics: "JESVS # MARIA # JOSEF # ET # AИA # MARIA # ORA # PRO # ИOBIS # AИИO # DOMIИI # I789 ### " que calia haver escrit "JESUS, MARIA, JOSEPH ET ANNA. (SANCTA) MARIA ORA PRO NOBIS. ANNO DOMINI 1789" i que es pot traduir como JESÉS, MARIA, JOSEP I ANNA. (SANTA) MARIA, PREGUEU PER NOSALTRES L'ANY DEL SENYOR 1789. En les darreries del XVIII és bastant habitual l'ús inicial de la Sagrada Família, seguit del nom del sant al qual va dedicada la campana. No obstant la inclusió de Santa Anna, la mare de Maria, és menys habitual sola, ja que sol anar acompanyada de Sant Joaquim, el seu marit. En conseqüència cal descartar el nom, de vegades utilitzat d'ANNA MARIA per a la campana, encara que falte un signe de separació entre un i l'altre nom. En la part exterior hi ha un crucifix amb pedestal i a la interior l'escut de la Vila, com en totes les altres campanes, així com la marca de fàbrica: "JOSEF RO / SES Y RA / MOИ ROSES / Y TORMO ME HICI / EROИ # " JOSÉ ROSES fon tot sol una campana (Caudete 1841) i RAMÓN ROSES fon diverses campanes (Castelló de Rugat 1768, Villena 1787, Agost 1791, Caudiel 1791, El Palomar 1816) mentre que TORMO és sens dubte DOMINGO TORMO, que fon algunes campanes valencianes tot sol (Beneficència de València 1793; Benigembla 1808) i altres amb RAMON ROSES (Agost 1791, Moixent 1792, Albocàsser 1803, Onda 1804). Probablement el JOSÉ ROSES siga el pare o el germà dels esmentats, ja que tampoc seria habitual que el més jove figurara el primer.
Asas	La campana no té anses, substituïdes per forats en el bronze.
Inscripción tercio	(2 cordons) / "JESVS # MARIA # JOSEF # ET # AИA # MARIA # ORA # PRO # ИOBIS # AИИO # DOMIИI # I789 ### " / (2 cordons)
Inscripción medio	(00) (Crucifix amb pedestal) (06) (Escut Castelló de la Plana) / (marca de fàbrica) "JOSEF RO / SES Y RA / MOИ ROSES / Y TORMO ME HICI / EROИ # " [CH2.5]
Inscripción medio pie	(6 cordons)
Inscripción pie	(2 cordons)
Prima	Mi 4 +38
Hum	Mib 3 -45
Tercera menor	Sol 4 -40
Quinta	Si 4 +16
Octava	Mi 5 +37
Toques tradicionales	La campana es voltava per a nombroses festes anuals, tenint un paper específic en alguns actes de la Madalena o la Mare de Déu del Lledó. Igualment disposava d'un doble batall, afegit, per tocar alguns senyals diaris així com els d'incendis, des de la caixa tancada del peu del campanar, ubicada a l'esquerra de la porta d'accés.
Toques actuales	La nova restauració suposa el toc manual de la campana sense dificultats.
Yugo	Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L.
Estado original	La campana estava ubicada segurament en el mateix lloc que l'actual, abans de la Guerra Civil, i seria deixada en el campanar per tocar les alarmes. Després de la reconstrucció fou ubicada en el mateix finestral, amb una instal·lació semblant a les actuals de les campanes Joaquima o Vicent, amb eixos redons i molt contrapesada.
Estado anterior	En 1992 havien substituït la truja original de fusta per una de ferro, preludi d'una pròxima mecanització, que no es va dur a terme en aquell moment. En 2007 la truja era de fusta molla, i no quedava mai repretada. Per altra banda era d'escasses dimensions, per a les dimensions de la campana, i li faltava molt de pes. Anses tallades i campana taladrada. El batall, que és antic, té dos cables de seguretat que no'l retindrien en cas de trencament, colpejant la campana fins trencar-se o trencar-la. L'absència d'una tarima estable baix de la campana dificulta, si no impedeix, el toc manual a volteig, reglat per algunes festivitats importants de la ciutat, com l'inici de la Romeria de la Magdalena. La ballesta, de planxa de ferro, era difícil d'utilitzar, ja que si no es tocava verticalment tendia a doblegar-se.
Estado de conservación	Anses tallades i campana taladrada.
Mecanismos para tocar	Vol i repic manuals
Actuaciones	La campana fou dotada d'una truja de fusta de forma peculiar en 1939, adaptant-se a l'absència d'anses. En els anys 80 SALVADOR MANCLÚS va substituir la truja per una metàl·lica model nou, amb roda per a un possible vol motoritzat continu que mai va arribar a instal·lar-se. En el 1999 es va substituir per una truja de fusta BARBERÍ, instal·lada per INDUSTRIAS MANCLÚS. En el 2010 s'ha fet una truja de fusta nova, seguint el model de les altres existents en la sala de campanes. El treball, realitzat per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA, ha sigut finançat per l'Ajuntament de Castelló, titular del campanar, les campanes i les seues instal·lacions.
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un Bé d'Interés Cultural (BIC) declarat. No obstant caldria incoar expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, degut al seu interès.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instalación	La instal•lació és tradicional cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. La mecanització haurà de conservar els tocs tradicionals i no impedir possibles tocs manuals.
Autores	ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1989) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	19-12-2016
	66 Fotos

La Jaume (7)

Localización	Sala de campanes
Diámetro	131
Altura bronce	104
Borde	14
Peso aproximado	1302
Fundidor	ROSES, HERMANOS (SILLA)
Año fundición	1939
Descripción	Les anses estan decorades amb unes carasses que semblen cares d'elefant. La campana duu tres inscripcions breus en llatí. En la part superior posa "SANCTE JACOBE ORA PRO NOBIS. # # # " que es pot traduir com SANT JAUME PREGUEU PER NOSALTRES. A la part exterior mitja posa "COMENDATORIS / DE / FADRELL". La primera paraula s'escriu en llatí COMMENDATORIS i vol dir alguna cosa semblant a ENCARREGATS, RESPONSABLES. A la dreta està la marca de fàbrica envoltant l'escut d'España "CONSTRUCTORES ROSES HERMANOS / SILLA - VALENCIA. ". A la part interior hi ha una petita creu de Sant Jaume i a l'esquerra una custòdia. Finalment, en el medi peu hi ha una inscripció repetida a les altres campanes, indicant la data de la campana anterior: "A. D. 1825 ET MCMXXXIX A. V. " on cal interpretar les abreviatures de manera semblant a la resta de campanes, ANNO DOMINI i ANNO VICTORIAE, traduint-se com (VAIG SER FETA) L'ANY 1825 I (L'ANY) 1939, ANY DE LA VICTÒRIA.
Asas	Anses amb cares d'elefants
Inscripción tercio	(2 cordons) / "SANCTE JACOBE ORA PRO NOBIS. # # # " [CH5.5] / (2 cordons) / (garlanda de querubins)
Inscripción medio	(00) "COMENDATORIS / DE / FADRELL" (03) (marca de fàbrica envoltant l'escut d'España) "CONSTRUCTORES ROSES HERMANOS / SILLA - VALENCIA. " (06) (petita creu de Sant Jaume) (09) (custòdia)
Inscripción medio pie	(Elements vegetals verticals) / (2 cordons) / "A. D. 1825 ET MCMXXXIX A. V. " / (2 cordons)
Inscripción pie	(2 cordons) / (2 cordons)
Prima	Re 4 -15
Hum	Re 3 -15
Tercera menor	Fa 4 +40
Octava	Mib 5 +02
Toques tradicionales	La campana solia voltejar-se amb corda, utilitzada tant per alçar-la i deixar-la invertida com per al toc. Igualment disposava d'un doble batall, afegit, per tocar alguns senyals diaris així com els d'incendis, des de la caixa tancada del peu del campanar, ubicada a l'esquerra de la porta d'accés.
Toques actuales	Generalment es volteja a manotades, fins i tot sense deixar-la invertida entre toc i toc. El campaner municipal puja cada dia a tocar les batallades del migdia amb aquesta campana, ja que està trencat el cable que unia el batall afegit a la caixa del carrer.
Yugo	Fusta BARBERÍ
Estado original	La campana homònima, anterior a la destrucció de la Guerra Civil, es trobava en el mateix lloc que l'actual, primer finestral a l'esquerra de la porta d'entrada. Després de la reconstrucció fou ubicada en el mateix finestral, amb una instal·lació semblant a les actuals de les campanes Joaquima o Vicent, amb eixos redons i molt contrapesada.
Estado anterior	En 1992 havien substituït la truja original de fusta per una de ferro, preludi d'una pròxima mecanització, que no es va dur a terme en aquell moment.
Estado de conservación	El bronze està molt brut amb dipòsits calcaris, procedents del forat ubicat en el mig de l'arc per pujar i baixar la campana. La nova truja de fusta està poc contrapesada, amb la qual cosa costa bastant de voltejarla campana, i especialment de parar-la. El batall pega una mica alt, ja que està lligat sense soquet. La campana està mal orientada, amb el text principal cap a l'exterior. Malgrat diversos intents, l'empresa instal·ladora no fou capaç de girar la campana per ubicar-la amb l'orientació adient. El batall, lligat amb cables de seguretat sense abraçadores no quedaria retingut en cas de trencament. L'absència d'una tarima estable baix de la campana dificulta el toc manual a volteig. La ballesta, de planxa de ferro, és difícil d'utilitzar, ja que si no es toca verticalment tendeix a doblegar-se.
Mecanismos para tocar	Vol i repic manuals
Actuaciones	La campana fou dotada d'una truja de fusta de forma peculiar en 1939, de braços redons. En els anys 80 SALVADOR MANCLÚS va substituir la truja per una metàl·lica model nou, amb roda per a un possible vol motoritzat continu que mai va arribar a instal·lar-se. En el 1999 es va substituir per una truja de fusta BARBERÍ, instal·lada per INDUSTRIAS MANCLÚS.
Protección	Protecció genèrica per trobar en un Bé d'Interés Cultural declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació és tradicional cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. La mecanització haurà de conservar els tocs tradicionals i no impedir possibles tocs manuals.
Autores	ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1989) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	14-10-2016
	39 Fotos

La Àngel (8)

Localización	Sala de campanes
Diámetro	149
Altura bronce	117
Borde	15
Peso aproximado	1915
Fundidor	ROSES, HERMANOS (SILLA)
Año fundición	1939
Descripción	Les anses estan decorades amb querubins. La campana duu dues inscripcions breus en llatí. En la part superior posa "OMNES SANCTI ANGELI ET ARCHANGELI. # # # " que continua en la part inferior amb "ORATE PRO NOBIS A. D. 1790 ET. MCMXXXIX A. V. # " on cal interpretar les abreviatures de manera semblant a la resta de campanes, ANNO DOMINI i ANNO VICTORIAE, Es pot traduir com TOTS ELS SANTS ÀNGELS I ARCÀNGELS PREGUEU PER NOSALTRES. ANY DEL SENYOR 1790 I 1939 ANY DE LA VICTÒRIA. A la part exterior mitja està l'escut de Castelló de la Plana. A la dreta està la marca de fàbrica envoltant l'escut d'España "CONSTRUCTORES ROSES HERMANOS / SILLA - VALENCIA. ". A la part interior hi ha una petita creu amb pedestal i a l'esquerra una custòdia. El nom tradicional de la campana és La Àngel, és a dir, l'article La (femení) però el nom de la campana Àngel (masculí).
Asas	Anses amb querubins
Inscripción tercio	(2 cordons) / "OMNES SANCTI ANGELI ET ARCHANGELI. # # # " [CH5.5] / (2 cordons) / (garlanda)
Inscripción medio	(00) (Escut de Castelló de la Plana) (03) (marca de fàbrica envoltant l'escut d'España) "CONSTRUCTORES ROSES HERMANOS / SILLA - VALENCIA" (06) (petita creu amb pedestal) (09) (custòdia)
Inscripción medio pie	(Decoració vegetal vertical) / (3 cordons) / "ORATE PRO NOBIS A. D. 1790 ET. MCMXXXIX A. V. # " [CH2.5] / (3 cordons)
Inscripción pie	(5 cordons)
Prima	Do 4 +25
Hum	Si 2 +14
Tercera menor	Mib 4 -11
Octava	Do 5 +44
Toques tradicionales	La campana solia voltejar-se amb corda, utilitzada tant per alçar-la i deixar-la invertida com per al toc.
Toques actuales	Generalment es volteja a manotades, fins i tot sense deixar-la invertida entre toc i toc.
Yugo	Fusta BARBERÍ
Estado original	La campana homònima, anterior a la destrucció de la Guerra Civil, es trobava en el mateix lloc que l'actual, segon finestral a l'esquerra de la porta d'entrada. Després de la reconstrucció fou ubicada en el mateix finestral, amb una instal·lació semblant a les actuals de les campanes Joaquima o Vicent, amb eixos redons i molt contrapesada.
Estado anterior	En 1992 havien substituït la truja original de fusta per una de ferro, preludi d'una pròxima mecanització, que no es va dur a terme en aquell moment.
Estado de conservación	La campana està molt bruta, especialment per la part exterior. Mal orientada: la creu cap a dins. Malgrat diversos intents, l'empresa instal·ladora no fou capaç de girar la campana per ubicar-la amb l'orientació adient. El batall, lligat amb cables de seguretat sense abraçadores no quedaria retingut en cas de trencament. L'absència d'una tarima estable baix de la campana dificulta el toc manual a volteig. La ballesta, de planxa de ferro, és difícil d'utilitzar, ja que si no es toca verticalment tendeix a doblegar-se. Potser siga l'única de les campanes restaurades amb la truja bé contrapesada.
Mecanismos para tocar	Vol i repic manuals
Actuaciones	La campana fou dotada d'una truja de fusta de forma peculiar en 1939, de braços redons. En els anys 80 SALVADOR MANCLÚS va substituir la truja per una metàl·lica model nou, amb roda per a un possible vol motoritzat continu que mai va arribar a instal·lar-se. En el 1999 es va substituir per una truja de fusta BARBERÍ, instal·lada per INDUSTRIAS MANCLÚS.
Protección	Protecció genèrica per trobar en un Bé d'Interés Cultural declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació és tradicional cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. La mecanització haurà de conservar els tocs tradicionals i no impedir possibles tocs manuals.
Autores	ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1989) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007)
Editor	LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	13-11-2022
	55 Fotos

La Lledó; la menor dels quarts (A)

Localización	Terrassa
Diámetro	49
Altura bronce	40
Borde	5
Peso aproximado	68
Fundidor	ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)
Año fundición	1939
Inscripción tercio	(2 cordons junts) / "CAUSA NOSTRA LETITIÆ ORA PRO NOBIS A. D. MCMXXXIX A. V. M # " / (2 cordons junts)
Inscripción medio	(00) (creu) (03) (marca de fàbrica - cada línia monotip) "ROSES HERMANOS / FVNDICION DE CAMPANAS / VALENCIA" (06) (Mare de Déu del Lledó) (09) (sargantana)
Inscripción medio pie	(2 cordons junts) / " # # # # # # # # # # # # # # # # " / (2 cordons junts)
Inscripción pie	(2 cordons separats)
Prima	La 5 -43
Hum	Sib 4 +10
Tercera menor	Do 6 +24
Quinta	Fa# 6 +37
Octava	La 6 -19
Toques tradicionales	Quarts del rellotge. Disposava d'un batall per a repicar, que probablement no fou mai utilitzat.
Toques actuales	Quarts del rellotge. Disposa d'un batall per a repicar, que probablement no s'utilitza mai.
Yugo	Biga de fusta
Estado original	La campana estava ubicada en una singular estructura metàl·lica, posada baix les altres dues campanes del rellotge, de manera que era l'única que tenia batall lligat per possibles tocs extraordinaris. El toc dels quarts es realitzava mitjançant mall extern per gravetat, directament connectat al rellotge.
Estado anterior	La campana es tocava mitjançant un electromall extern, i disposava encara del seu batall original.
Estado de conservación	La campana està fluixa, de manera que a cada cop de l'electromall es mou lateralment. Compta amb un batall, de manera que es podria tocar, repicada, per a casos extraordinaris. Te una marca, molt desgastada, del mall exterior antic.
Mecanismos para tocar	Electromall per al toc automàtic - Batall per al repic manual
Actuaciones	La campana fou disposada en l'estructura metàl·lica piramidal invertida en 1939 i tocava amb mall extern per gravetat. Cap a 1988 el mecanisme fou substituït per un electromall disposat en una aparatosa estructura metàl·lica, connectada a un ordinador BODET. El treball fou realitzat per un rellotger local. En 2002 l'empresa 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. la va ubicar en la biga de fusta, mantenint el toc amb electromall.
Protección	Protecció genèrica per trobar en un Bé d'Interés Cultural declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals.
Autores	ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1989) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	14-10-2016
	24 Fotos

L'Anna; la gran dels quarts (B)

Localización	Terrassa
Diámetro	76
Altura bronce	63
Borde	8
Peso aproximado	254
Fundidor	ROSES SOLER, VICENTE DOMINGO (VALÈNCIA)
Año fundición	1921
Inscripción tercio	(Cordó) / "SANTA ANA ORA PRONOBIS # # # # # # # # " / (2 cordons) / (garlanda amb querubins)
Inscripción medio	(00) (creu vegetal amb pedestal) (03) (monograma de Maria) (06) (escut de Castelló de la Plana amb uns elements creuats damunt: palmes?)
Inscripción medio pie	(2 cordons junts) / "(garlanda de corones) 1679 # 1862 # 1921 # " / (2 cordons junts)
Inscripción pie	(2 cordons separats)
Prima	Sib 4 +12
Hum	Sib 3 +21
Tercera menor	Re 5 +10
Quinta	La 5 -43
Octava	Do 6 -21
Toques tradicionales	Quarts del rellotge.
Toques actuales	Quarts del rellotge. Disposa d'un batall per a repicar, que probablement no s'utilitza mai.
Yugo	Biga de fusta
Estado original	La campana estava ubicada en una singular estructura metàl·lica, posada entre les altres dues campanes del rellotge. El toc dels quarts es realitzava mitjançant mall extern per gravetat, directament connectat al rellotge.
Estado anterior	La campana es tocava mitjançant un electromall extern.
Estado de conservación	La campana està fluixa, de manera que a cada cop de l'electromall es mou lateralment. Compta amb un batall, de manera que es podria tocar, repicada, per a casos extraordinaris.
Mecanismos para tocar	Electromall per al toc automàtic - Batall per al repic manual
Actuaciones	La campana fou disposada en l'estructura metàl·lica piramidal invertida en 1939 i tocava amb mall extern per gravetat. Cap a 1988 el mecanisme fou substituït per un electromall disposat en una aparatosa estructura metàl·lica, connectada a un ordinador BODET. El treball fou realitzat per un rellotger local. En 2002 l'empresa 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. la va ubicar en la biga de fusta, mantenint el toc amb electromall.
Protección	Protecció genèrica per trobar en un Bé d'Interés Cultural declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals.
Autores	ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1989) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	14-10-2016
	22 Fotos

La Tàfol; de les hores (C)

Localización	Terrassa
Diámetro	155
Altura bronce	145
Borde	17
Peso aproximado	2156
Fundidor	GARCÍA, BERNABÉ
Año fundición	1604
Descripción	La campana, plenament barroca, duu encara nombrosos elements gòtics, que permeten incloure-la en l'inventari de campanes gòtiques de la Comunitat Valenciana. Té les anses decorades. En la part superior posa "XPSBINCIT # XPSREGNAT# XPSINPERAT # XPSAVONIMALO # NOSDEFENDAT # ANO # I # 6 # O # 4 # ### (escut de la Vila de Castelló rodejat per una inscripció minúscula gòtica, difícil de transcriure)" que haurien d'haver escrit "XPISTOΣ VINCIT XPISTOΣ REGNAT XPISTOΣ IMPERAT XPISTOΣ AB OMNI MALO NOS DEFENDAT" que pot traduir-se com a CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENGA DE TOT MAL. Pareix que aquesta expressió procedix de les anomenades aclamacions Carolines, emprades en el segle VIII a França, i posteriorment utilitzades com l’himne oficial de ràdio Vaticà en el segle XX. Per baix hi ha un Ecce Homo, de factura gòtica; una escena difícil de reconèixer per la brutícia; una Mare de Déu erecta amb Nen de factura gòtica. En el mig hi ha una creu de calvari. En la part superior un petit escut de Castelló de la Plana, rodejat d'un text en minúscula gòtica, difícil de transcriure, i amb text als dos costats de la part centrat de la creu "CLABARIOMIGELIAIMESERA # SVPERINDIENTENTES # + IHERONIMO IOVER # D # D # YMIQVELGINER" que cal interpretar com CLAVARIO MIGUEL JAIME SERA, SUPERINTENDENTES JERÓNIMO JOVER, DOCTOR EN DERECHO, Y MIGUEL GINER. A l'altre costat de la campana hi ha un altra creu de calvari. En el nivell més baix posa " # te deum laudamus # " en la mateixa minúscula gòtica que la utilitzada en el peu. També en el mig hi ha una garlanda a mode de cinturó, amb sivella i banda que penja - a l'extrem posa una frase no documentada; probablement "aue maria", que és l'inici de la salutació angèlica. Per baix la seguent inscripció, sense espais "SIENDOIVSTICIAMELCHIORSALVADOR # IVRADOSTHOMASMARCH # MIGELMAS # IOANBOSC # BARTOLOMEMAS # MAIORDOMOANTONIOLEON # SINDICOPEDROMVSEROS # ESCRIVANO # FRANCISNCOIOVER # BERNABEGARCIAMEFECIT # " que es pot interpretar com SIENDO JUSTICIA MELCHOR SALVADOR, JURADOS TOMAS MARCH, MIGUEL MAS, JOAN BOSC, BARTOLOMÉ MAS; MAYORDOMO ANTONIO LEÓN; SÍNDICO PEDRO MUSEROS; ESCRIBANO FRANCISCO JOVER. A continuació figura el nom del fonedor, amb l'habitual expressió llatina: BERNABE GARCIA ME FECIT, és a dir EM VA FER. En el peu hi ha repetida dinou vegades l'expressió "te deum laudamus : ####" Entre els motius de decoració de la garlanda que hi ha al final de cada frase hi ha un petit escut. Aquesta frase forma part d'una oració més llarga: "TE DEUM LAUDAMUS: TE DOMINUM CONFITEMUR. TE AETERNUM PATREM OMNIS TERRA VENERATUR." que es pot traduir com ET LLOEM OH DÉU, ET CONFESSEM SENYOR, A TU PARE ETERN ET VENERA TOTA LA CREACIÓ. El TE DEUM, anomenat a vegades Himne Ambrosià perquè es va associar amb Sant Ambrosi, és un himne tradicional d’alegria i d’acció de gràcies. Es va atribuir primer a Sant Ambrosi, a Sant Agustí o a Sant Hilari, però pareix segur que el seu autor siga Nicetas, bisbe de Remesiana (segle IV). S’utilitza a la conclusió de l’Ofici de Lectures en la Litúrgia de les Hores fora de Quaresma, diàriament en les Octaves de Pasqua i de Nadal, i en les Solemnitats i Festivitats.
Asas	Anses decorades
Inscripción tercio	(2 cordons) / "XPSBINCIT # XPSREGNAT# XPSINPERAT # XPSAVONIMALO # NOSDEFENDAT # ANO # I # 6 # O # 4 # ### (escut de la Vila de Castelló rodejat per una inscripció minúscula gòtica, difícil de transcriure)" [CH 4.5] / (3 cordons) (Ecce Homo, de factura gòtica) (Escena difícil de reconèixer per la brutícia) (Mare de Déu erecta amb Nen de factura gòtica)
Inscripción medio	(00) (creu de calvari - en la part superior un petit escut de Castelló de la Plana, rodejat d'un text en minúscula gòtica, difícil de transcriure) (text als dos costats de la part centrat de la creu "CLABARIOMIGELIAIMESERA # SVPERINDIENTENTES # + IHERONIMO IOVER # D # D # YMIQVELGINER" (06) (creu de calvari - l'últim nivell més baix " # te deum laudamus # " en la mateixa epigrafia gòtica que la utilitzada en el peu) (2 cordons) / (garlanda a mode de cinturó, amb sivella i banda que penja - a l'extrem posa una frase no documentada; probablment "aue maria") / (cordó)
Inscripción medio pie	(2 cordons) / "SIENDOIVSTICIAMELCHIORSALVADOR # IVRADOSTHOMASMARCH # MIGELMAS # IOANBOSC # BARTOLOMEMAS # MAIORDOMOANTONIOLEON # SINDICOPEDROMVSEROS # ESCRIVANO # FRANCISNCOIOVER # BERNABEGARCIAMEFECIT # " / (2 cordons)
Inscripción pie	(2 cordons) "te deum laudamus : ####" [mg1.3] (repetit 19 vegades) (entre els motius de decoració de la garlanda que hi ha al final de cada frase hi ha un petit escut) / (2 cordons)
Prima	Si 3 -31
Hum	Lab 2 -05
Tercera menor	Reb 4 -23
Quinta	Mib 4 +18
Octava	Sib 4 +12
Toques tradicionales	Hores del rellotge. Desconeguem l'ús històric del batall, que no podia ser utilitzat a partir de 1939 a causa de l'estructura interna per penjar les campanes dels quarts.
Toques actuales	Hores del rellotge. Disposa d'un batall per a repicar, que probablement no s'utilitza mai.
Yugo	Bigues de fusta
Estado original	De la campana penjava una singular estructura metàl·lica, amb les altres dues campanes del rellotge. El toc de les hores es realitzava mitjançant mall extern per gravetat, directament connectat al rellotge.
Estado anterior	La inscripció no es pogué documentar per l'excessiva brutícia que cobria la campana. La campana es tocava mitjançant un electromall extern.
Estado de conservación	La campana presenta un badat en l'ansa central, que aparentment no comporta perill, degut a que la campana està fixa, però que ha de ser vigilat de temps en temps per conéixer la seua evolució. La campana penja d'un extraordinari conjunt de bigues i de barres de ferro amb falques, que ha de ser mantingut pel seu interès. El conjunt necessitaria una revisió per fixar millor la campana. La campana presenta una brutícia important, causada pels excrements de les aus. La campana sona mitjançant el seu mall exterior original, del qual tira, en la sala de campanes, un motor connectat a l'ordinador BODET que fa de rellotge. La transmissió puja per les diverses estances fins aquesta terrassa. Conserva el seu batall interior.
Mecanismos para tocar	Mall exterior per gravetat - Batall per al repic manual
Actuaciones	La campana fou mantinguda en la seua estructura de fusta original, però li penjaren de l'ansa batallera un estructura metàl·lica piramidal invertida en 1939 i tocava amb mall extern per gravetat, unida al reloj mecánico. Cap a 1988 el mecanisme fou substituït per un electromall disposat en una aparatosa estructura metàl·lica, connectada a un ordinador BODET. El treball fou realitzat per un rellotger local. En 2002 l'empresa 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. va subtituir l'electromall pel toc del mall extern original per gravetat i van reposar el batall original, que es conservava en la sala del rellotge.
Protección	Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019). Codi anotació preventiva 000000145384 En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instalación	La instal·lació és original i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autores	GARCÍA i PASCUAL; MOLLÀ i ALCAÑIZ [CHRS BINCIT : CHRS REGNAT CHRS IMPERAT CHRS AV ONI MALO: NOS DEFENDAT ANO 1604 [CH4.5] M CLABARIO MIGEL IAIME SERA # SVPER INTENDENTES / IHERONIMO IOVER # D D Y MIGVEL GINER / SIENDO IVSTICIA MELCHIOR SALVADOR # IVRADOS THOMAS MARCH # MIGEL MAS # IOAN BOSC # BARTOLOME MAS # MAIORDOMO ANTONIO LEON # SINDICO PEDRO MUSEROS # ESCRIBANO FRANCISNCO IOVER # BERNABE GARCIA ME FECIT / D # D # [CH3.2] / "te deum laudamus" [mg1.3] (repetido 19 veces) ] () ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (27-06-1989) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007)
Editor	LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	12-12-2020
	138 Fotos