![]() | |
Diámetro | 111 |
---|---|
Altura bronce | 103 |
Borde | 12 |
Peso aproximado | 792 |
Fundidor | ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA) |
Año fundición | 1941 |
Inscripción medio | (00) (creu) (03) (marrca del fonedor Manuel Roses Vidal, hijo de Manuel Rosas Santos) (06) PURISIMA CONCEPCION / ARCIPRESTAL PARROQUIA de SANTA MARIA / EXPENSAS DE D. GONZALO GIL MARTINEZ / ONTENIENTE 1941 (09) (creu amb resplandors) |
Yugo | Truja nova de fusta instal.lada per Manclús, substitueix a una de ferro de manclús nova. |
Mecanismos para tocar | Motor de vol de impulsos i electromall en (09) |
Actuaciones | Restaurada en 1998 per la Generalitat Valenciana. BADADA a finals de 1999 i refosa en 2000. |
Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
Notas | Informació completada per la Colla de Campaners d´Ontinyent 18/05/1997 |
Autores | |
Editor | MARTÍN NOGUERA, F Xavier |
Fecha | 02-10-1996 |
3 Fotos |
![]() ![]() | |
Localización | Entrada de la Sagristia |
---|---|
Diámetro | 21 |
Altura bronce | 16 |
Borde | 1.5 |
Peso aproximado | 5 |
Año fundición | 1903 |
Inscripción hombro | (3 cordons) |
Inscripción tercio | (1 cordo) / REGINA ASSUMPTA AL CEL [incis] / (2 cordons) |
Inscripción medio | (1 cordo) / (2 cordons) (00) (Creu) [incis] (06) (Anagrama de Maria) [incis] (09) (Escut de Ontinyent) [incis] |
Inscripción medio pie | ANTIGA CAMPANA CONVENTUAL DE LA CONCEPCIÓ FOSA EL MCMIII [incis] / (4 cordons) |
Toques actuales | Senyala la eixida de missa, voltega a l'entrada i eixida de les processons |
Yugo | fusta nova |
Estado anterior | Canpana molt deteriorada, anses trencades |
Mecanismos para tocar | (09) Cigonyal, corda al batall |
Actuaciones | restauració en 2008 |
Autores | |
Editor | MONTELL TORMO, Isaac |
Fecha | 23-07-2015 |
7 Fotos |
![]() ![]() | |
Localización | Sala de Campanes |
---|---|
Diámetro | 21 |
Altura bronce | 16,5 |
Borde | 2 |
Peso aproximado | 5 |
Año fundición | 1890ca |
Descripción | [anepígrafa] |
Inscripción tercio | (2 cordons) |
Inscripción medio pie | (4 cordons) |
Toques actuales | Iniciar els vols generals (excepte Pentecosta). Protagonitza el toc a mort de Rei o Papa. Participa al toc d’Elevació junt la Petra a les misses festives. |
Yugo | Fusta novella |
Estado de conservación | En espera d´una segona fase de restauració |
Mecanismos para tocar | toc manual i (03) cigonyal |
Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet |
Notas | L´única que conserva la truja de fusta - tocada exclusivament per la Colla de Campaners. Es troba instal•lada al sotre entre bigues. Campana conventual. Segons crònica del Monestir de la Puríssima Sang, d'on procedeix, data de finals del segle XVII. Fou traslladada a Santa Maria el 1939 per falta de campanes. A l’actualitat existeix un nou Ximbolet a dit monestir i aquesta campana queda protegida i catal•logada en la torre de la Vila. |
Autores | |
Editor | MONTELL TORMO, Isaac |
Fecha | 03-07-2015 |
8 Fotos |
![]() ![]() | |
Localización | Sala de Campanes |
---|---|
Diámetro | 30 |
Altura bronce | 29 |
Borde | 3 |
Peso aproximado | 16 |
Fundidor | ROSES ATZENETA |
Año fundición | 1954 |
Inscripción tercio | (1 cordo) / CONSUELITO / (1 cordo) / A EXPENSAS DE MARTINEZ Y SARRIO / (1 cordo) / (02, 04, 08,10) (Fulles) |
Inscripción medio | (00)(Creu) (03)(Marca del Fonedor) ROSES / ADZANETA / VALENCIA (06)(Anagrama de Maria) (09)(Angel) |
Inscripción medio pie | (02, 04, 08, 10) (fulles) / (2 cordons) / ONTENIENTE AÑO MARIANO 1954 / (2 cordons) / (00, 03, 06,09) (Fulles) |
Inscripción pie | (2 cordons) |
Toques actuales | Segona campana en iniciar i finalitzar els vols generals (excepte el dia de Pentecosta). Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major |
Yugo | Fusta novella |
Estado anterior | Amb truja de ferro Roses |
Estado de conservación | bona |
Mecanismos para tocar | (03) cigonyal per al toc manual amb corda |
Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
Instalación | La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals |
Notas | Tocada exclusivament per la Colla de Campaners, instal•lada al sostre entre bigues. Malgrat que la campana dona indicis com a nom de Consuelito (sufragadora del instrument), popularment s’ha dedicat a Sant Bertomeu, antiga dedicació pròxima en tamany al bronze del anterior conjunt de campanes destruït en la Guerra Civil Espanyola. |
Autores | |
Editor | MONTELL TORMO, Isaac |
Fecha | 03-07-2015 |
9 Fotos |
![]() ![]() | |
Localización | Sala de Campanes |
---|---|
Diámetro | 34 |
Altura bronce | 30 |
Borde | 3,1 |
Peso aproximado | 23 |
Fundidor | ROSES ATZENETA |
Año fundición | 1954 |
Inscripción tercio | (1 cordo) / MARIA / (1 cordo) / ONTENIETE AÑO MARIANO 1954 / (1 cordo) / (fulles) |
Inscripción medio | (00)(Creu) (03)(Marca del Fonedor) ROSES / ADZANETA / VALENCIA (06)(Anagrama de Maria) (09)(Angel) |
Inscripción medio pie | (fulles) / (2 cordons) / A EXPENSAS DE JOSÉ MERGALINA Y MARIA TORRO MOLLA / (motius vegetals) |
Inscripción pie | (1 cordo) |
Toques actuales | Tercera campana en iniciar i finalitzar els vols generals (excepte el dia de Pentecosta). Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major |
Yugo | Fusta novella |
Estado de conservación | bona |
Mecanismos para tocar | (09) Cigonyal, repic manual |
Actuaciones | RESTAURADA i reubicada com a tiple en la part alta de la sala de campanes |
Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
Instalación | La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals |
Notas | Tocada exclusivament per la Colla de Campaners. Malgrat que la campana dona indicis com a nom de Maria (sufragadora del instrument), popularment s’ha dedicat a Sant Miquel, antiga dedicació pròxima en tamany al bronze del anterior conjunt de campanes destruït en la Guerra Civil Espanyola. Es coneix popularment com la Micaleta degut al gènere femení atribuït a la campana. |
Autores | |
Editor | MONTELL TORMO, Isaac |
Fecha | 03-07-2015 |
14 Fotos |
![]() ![]() | |
Localización | Sala de Campanes |
---|---|
Diámetro | 42 |
Altura bronce | 38 |
Borde | 4,5 |
Peso aproximado | 43 |
Fundidor | ROSES ATZENETA |
Año fundición | 1954 |
Asas | 3 anses, antropomòrfiques amb cares |
Inscripción tercio | (1 cordo) / SAN JOSE / (1 cordo) / ONTENIENTE AÑO MARIANO 1954 / (1 cordo) / (fulles vegetals) |
Inscripción medio | (00)(Creu de la pasió) (03)(Vegetals) (06)(Sant Josep) (09)(Marca del Fonedor) ROSES / ADZANETA / VALENCIA |
Inscripción medio pie | (fulles vegetals) / (2 cordons) / A EXPENSAS DE JOSÉ MERGALINA Y MARIA TORRO MOLLA / (2 cordons) / (fulles vegetals) |
Inscripción pie | (2 cordons) |
Toques actuales | Quarta campana en iniciar i finalitzar els vols generals (excepte el dia de Pentecosta). Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major. |
Yugo | Fusta novella |
Mecanismos para tocar | (03) Cigonyal, repic manual |
Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
Instalación | La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals |
Notas | Tocada exclusivament per la Colla de Campaners - anses antropomòrfiques. Es coneix popularment com la campana de Sant Josep ja que el seu nom fou acertat d’acord la antiga dedicació del bronze abans de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta campana, junt la campana Sant Miquel (3), fou sufragada per un matrimoni, fet aquest de voler dedicar-les a Maria i José. |
Autores | |
Editor | MONTELL TORMO, Isaac |
Fecha | 03-07-2015 |
13 Fotos |
![]() ![]() | |
Localización | Sala de Campanes |
---|---|
Diámetro | 48 |
Altura bronce | 44 |
Borde | 5 |
Peso real | 71 |
Fundidor | PORTILLA, HERMANOS (GAJANO) |
Año fundición | 2006 |
Inscripción tercio | (2 cordons) / SANTS DE LA PEDTA SANT ABDO I SENEN ANTICS PATRONS DE LA VILA D'ONTINYENT / (2 cordons) / (senefa) |
Inscripción medio | (00) (Creu) (03) (Escut oficial de la ciutat amb els quatre títols corresponents inscrits) MOLT ANTIGA, NOBLE LLEIAL, I CARITATIVA CIUTAT D'ONTINYENT DESEMBRE DE 2006 (06) (Imatge de Sant Abdó i Senen) ARXIPRESTAL PARRÓQUIA DE L'ASSUMPCIÓ DE SANTA MARIA (09) (Monograma de Maria i Marca del Fonedor) Abel Portilla me Fecit |
Inscripción medio pie | (2 cordons) / AMB L'ESTIMA I RECORD DE LA PROMOCIÓ DE CAMARERES DE LES FESTES PURÍSSIMA 2006 / (2 cordons) |
Inscripción pie | (1 cordo) |
Toques actuales | Primera campana del conjunt conegut per les campanes grans. Es la quinta en iniciar i finalitzar els vols (excepte Pentecosta). Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major. |
Yugo | Fusta novella d'iroko sense tintar |
Mecanismos para tocar | (09) Ballesta |
Valoración | Campana interessant. Pot refondre's després de documentar-la. |
Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Notas | Va ser sufragada per la promoció de camareres de les Festes de la Puríssima de 2006 i beneïda i tocada per primera vegada el dia 22 de desembre del mateix any, a la representació del Cant de la Sibil•la. |
Autores | |
Editor | MONTELL TORMO, Isaac |
Fecha | 03-07-2015 |
20 Fotos |
![]() ![]() | |
Localización | Sala de Campanes |
---|---|
Diámetro | 64 |
Altura bronce | 58 |
Borde | 8 |
Peso aproximado | 152 |
Fundidor | ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA) |
Año fundición | 1941 |
Inscripción tercio | (2 cordons) |
Inscripción medio | (00) (creu) (03) (marca de fàbrica de Manuel Roses Vidal) (06) " San Ignacio / ARCIPRESTAL PARROQUIA de SANTA MARIA / (Incís - El nom es troba sobre un gran borrat on s´endevinen algunes lletres anteriors) (09) (Anagrama de Jesús) |
Inscripción medio pie | (6 cordons) / (06) Onteniente 1941 |
Prima | Re# |
Toques actuales | Es la sexta campana en iniciar i finalitzar els vols (excepte Pentecosta). Crida a la celebració dels Retirs Espirituals i repica al final de cada tercer toc d’avís a missa. Crida a la celebració dels Set Diumenges de Sant Josep. Anuncia en forma de cor amb la Maria i participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major. |
Yugo | Fusta novella |
Mecanismos para tocar | (03) Ballesta (09) Motor vol impulsos i electromall |
Actuaciones | RESTAURADA amb nova truja de fusta |
Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
Instalación | La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals |
Notas | Podria ser una campana anterior, reutilitzada. Es coneix popularment com la campana dels calbots (calbinot) degut al perill que suportava antigament tocar-la a corda per no accidentar-se amb la campana del costat. Presenta esborranys baix el text on reflecteix el seu nom donant indicis a una possible errada o falsificació. |
Autores | |
Editor | MONTELL TORMO, Isaac |
Fecha | 23-07-2015 |
16 Fotos |
![]() ![]() | |
Localización | Sala de Campanes |
---|---|
Diámetro | 73 |
Altura bronce | 66 |
Borde | 7 |
Peso real | 241 |
Fundidor | EIJSBOUTS |
Año fundición | 2009 |
Inscripción tercio | (2 cordons) / (senefa de persones) / (2 cordons) / SANCTA BARBARA ORA PRO NOVIS / (2 cordons) / (senefa) |
Inscripción medio | (00) (Creu) (03) (Escut d'Ontinyent) MOLT ANTIGA NOBLE / LLEIAL I CARITATIVA / CIUTAT D'ONTINYENT / SETEMBRE DE 2009 (06) (Relleu de Santa Barbera) SANTA BARBARA VA PEL CAMP, BUSCAN L'ESPERIT SANT / L'ESPERIT SANT NO ES VEU VINDRE TRES MALS NUVOLS HO FAN PER ELL UN DE TRO UN DE PEDRA I L'ALTRE QUE LLAMPEGA TRAD ONTINYENT (09) (Relleu de la Santisima Trinitat) EIJSBOUTS ASTEN ME FECIT |
Inscripción medio pie | (5 cordons) |
Prima | Do# |
Toques actuales | Es la sèptima campana en iniciar i finalitzar els vols (excepte Pentecosta). Participa als repics d’Àngelus festiu i tocs d’avís a missa festiva. Toca els quarts.Volteja junt la campana de la Puríssima a les Rogatives de tempesta i destaca com a solista cada 4 de Desembre. Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major. |
Yugo | Fusta novella |
Mecanismos para tocar | (03) Motor d'impulsos i Electromall (09) Ballesta |
Valoración | Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. |
Instalación | La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Notas | Es l’última advocació en recuperar l´antic conjunt de campanes destruït en la Guerra Civil Espanyola. Està orientada cap al nord (antiga ubicació del Sant Ignasi), d´on provenen les tronades en senyal de protecció. Actual patrona de l’artilleria i dels campaners. Beneïda el 26 de setembre de 2009 a la Plaça de l’Ajuntament. |
Autores | |
Editor | MONTELL TORMO, Isaac |
Fecha | 21-08-2015 |
7 Fotos |
![]() ![]() | |
Localización | Sala de Campanes |
---|---|
Diámetro | 84 |
Altura bronce | 78 |
Borde | 10 |
Peso aproximado | 343 |
Fundidor | ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA) |
Año fundición | 1941 |
Inscripción tercio | (1 cordo) / (querubins) MARIA [incis] / (2 cordons) / (senefa vegetal) |
Inscripción medio | (00(creu) (03) (anagrama de Jesús) (06) Onteniente 1941 / ARCIPRESTAL PARROQUIA DE SANTA MARIA [incis] (09) (marca del fonedor Manuel Roses Vidal) |
Inscripción medio pie | (7 cordons) / (senefa de triangles invertits) |
Toques actuales | Es la vuitena campana en iniciar i finalitzar els vols (excepte Pentecosta). Es coneix popularment per l’anunci de la mort d’un albadet tot i seguint el ritme, cel... cel,cel. Repica els dies festius al toc de l’alba. Es la primera campana en protagonitzar els tocs a mort d’home i dona. Participa als tocs del Capvespre i missa festiva. Volteja com a crida al rosari i a la celebració dels Set Diumenges de Sant Josep. Anuncia en forma de cor amb el Sant Ignasi i participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major. |
Yugo | Fusta novella |
Mecanismos para tocar | (03) Ballesta (09) Motor vol impulsos i electromall |
Actuaciones | Restaurada per ELECTRO-RECAMP en octubre de 2000. Per a la seua restauració ha participat de les SUBVENCIONS 2000 de la GENERALITAT VALENCIANA. |
Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
Instalación | La instal.lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals |
Notas | Beneïda el 30 de novembre de 1941 a la Plaça de l’Ajuntament. Viatjà a Holanda en 2009 tot servint com a model per la creació de la nova campana de Santa Bàrbara. Presenta esborranys baix el text on reflecteix “Onteniente 1941” donant indicis a una possible errada o falsificació. |
Autores | |
Editor | MONTELL TORMO, Isaac |
Fecha | 03-07-2015 |
14 Fotos |
![]() ![]() | |
Localización | Sala de Campanes |
---|---|
Diámetro | 91 |
Altura bronce | 80 |
Borde | 7 |
Peso aproximado | 436 |
Fundidor | EIJSBOUTS |
Año fundición | 2011 |
Inscripción tercio | (2 cordons) / (garlanda de l'Adoració dels Reis) / (2 cordons) / SANCTA AGATHA ORA PRO NOBIS (2 cordons) / (garlanda de flors de lis invertides) |
Inscripción medio | (00) (creu amb pedestal) (03) (escut d'Ontinyent) / "MOLT ANTIGA, NOBLE, LLEIAL / I CARITATIVA CIUTAT D'ONTINYENT / NOVEMBRE DE 2011" (06) (martiri de Santa Àgata) (09) (marca de fàbrica) "EIJSBOUTS ASTENSIS ME FECIT" |
Inscripción medio pie | SANTA ÀGUEDA / "ELS COMBREGANTS" / ARXIPRESTAL PARRÒQUIA DE L'ASSUMPCIÓ DE SANTA MARIA / "PORTEM EN EL COS LA MORT DE JESÚS, PERQUÈ TAMBÉ LA VIDA DE JESÚS MANIFESTE EN EL NOSTRE COS" (IICO, 4, 10)" / (5 cordons) |
Yugo | Fusta de l'anterior campana |
Mecanismos para tocar | (03) Motor d'impulsos i Electromall (09) Ballesta |
Actuaciones | Substitueix a l'anterior campana "Santa Àgata, Combregars", badada en 2011 però no refosa. |
Protección | Protecció genèrica per trobar-se en un immoble protegit (Bé d'Interès Cultural) |
Valoración | Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. |
Instalación | La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Autores | |
Editor | MONTELL TORMO, Isaac |
Fecha | 03-07-2015 |
20 Fotos |
![]() ![]() | |
Localización | Sala de Campanes |
---|---|
Diámetro | 105 |
Altura bronce | 93 |
Borde | 11 |
Peso aproximado | 670 |
Fundidor | ROSES, PASCUAL |
Año fundición | 1802 |
Asas | Anses antropomòrfiques, amb cares |
Inscripción tercio | (Cordó) / (cordó) / PASQVAL ROSES ME FESIT AÑO 1802 / (cordó) / (cordó) |
Inscripción medio | (2 cordons) / (00) (creu) (06) (custòdia) |
Inscripción medio pie | (8 cordons) |
Inscripción pie | (3 cordons) |
Toques actuales | Es la dècima campana en iniciar i finalitzar els vols (excepte Pentecosta). Volteja als mesos de juny i octubre per exposició del Santíssim i sempre que es realitze exposició. Anuncia les quaranta hores i el toc a confessar. Es la tercera campana en protagonitzar els tocs a mort d’home i dona. Participa als tocs del Capvespre i missa festiva. Indica els senyals de cada toc de crida a missa tant ordinària com festiva. Destaca de forma solista junt als Combregats en les festivitats de: Dijous Sant, Combregats i Corpus Christi. Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major. |
Yugo | Fusta novella |
Mecanismos para tocar | Electromall i motor de vol d´impulsos |
Actuaciones | Restaurada per ELECTRO-RECAMP en 2001, amb subvenció de 500.000 pts. per part de la GENERALITAT VALENCIANA. |
Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet |
Notas | Campana que es salvà de la Guerra Civil Espanyola degut a les funcions civils que presentava com a toc de quarts del rellotge. |
Autores | |
Editor | MONTELL TORMO, Isaac |
Fecha | 03-07-2015 |
17 Fotos |
![]() ![]() | |
Localización | Sala de Campanes |
---|---|
Diámetro | 110 |
Altura bronce | 100 |
Borde | 12 |
Peso aproximado | 771 |
Fundidor | RIVERA, CAMPANAS |
Año fundición | 2000 |
Inscripción tercio | (2 cordons) / HUI, DEL CEL, NOVA HA APLEGAT, QUE ONTINYENT, AMB DEVOCIÓ, FESTEJA LA CONCEPCIÓ DE MARIA, SENSE PECAT / (2 cordons) / (senefa vegetal) |
Inscripción medio | (00) (creu) (03) (escut d´Ontinyent) (05) (marca de fàbrica) RIVERA / ME FECIT / MONTEHERMOSO (CÁCERES) / ESPAÑA (06) (relleu Puríssima) / PURÍSSIMA CONCEPCIÓ / PARRÒQUIA DE L´ASSUMPCIÓ / DE Ntra. Sra. SANTA MARIA / ONTINYENT (08) (logotip de l´any jubilar) / FOSA EL 1941 REFOSA EL 2000 / ANY DEL GRAN JUBILEU (09) (anagrama de Maria) |
Inscripción medio pie | CANTEM GERMANS, CANTEM. A MARIA, NOSTRA MARE, SENSE TREVA FESTEGEM, DEMANEM-LI SEMPRE EMPAR PER A ESTE POBLE D´ONTINYENT |
Inscripción pie | (2 cordons) / CANTEM GERMANS, CANTEM. A MARIA, NOSTRA MARE, SENSE TREVA FESTEGEM, DEMANEM-LI SEMPRE EMPAR PER A ESTE POBLE D´ONTINYEN / (3 cordons) |
Toques actuales | Es l’onzena campana en iniciar i finalitzar els vols (excepte Pentecosta). Es una de les campanes més utilitzades de la torre al estar dedicada a la Patrona. Realitza quasi diari el toc a rogativa de malalts i també altres com la de tronada o dolors de part. Volteja a la celebració del mes de Maria, en maig. Protagonitza les festes de la Puríssima anunciant la novena i actua com a campana major cada 8 de desembre. Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major. |
Yugo | Truja de fusta i pedra. |
Mecanismos para tocar | (03) Ballesta (09) Motor vol impulsos i electromall |
Actuaciones | L´empresa instaladora va ser ELECTRO-RECAMP S.L. |
Valoración | Campana interessant. Pot refondre's després de documentar-la. |
Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet |
Notas | Campana que substitueix a una anterior fosa el 1941 degut al seu trencament el 1999. |
Autores | |
Editor | MONTELL TORMO, Isaac |
Fecha | 23-07-2015 |
12 Fotos |
![]() ![]() | |
Localización | Sala de Campanes |
---|---|
Diámetro | 139 |
Altura bronce | 115 |
Borde | 10 |
Peso real | 1642 |
Fundidor | EIJSBOUTS |
Año fundición | 2009 |
Inscripción tercio | (1 cordo) / (senefa extreta de l’antiga campana) / (1 cordo) / LAUDO DEUM VERUM, POPULUM VOCO, CONGREGO CLERUM, DEFUNCTOS PLORO, SATAN FUGO, FESTA DECORO / (1 cordo) / (senefa extreta de l’antiga campana) |
Inscripción medio | (00) (Santíssim Crist de l'Agonia) (03) (Jesús li entrega les claus a Sant Pere Apòstol) / EISBOUTS ASTENSIS ME FECIT (06) (Santa Maria en la seua Assumpció) / Jesús / l'Assumpció de Santa Maria / Sant pere Apostòl / Arxiprestal Parròquia de l’Assumpció de Santa Maria (09) (Escut d'Ontinyent) / Molt Antiga, Noble, Lleial i Caritativa ciutat d’Ontinyent. Setembre de 2009 |
Inscripción medio pie | AL MATI CAP AL LLEVANT QUAN NAIX EL DIA, SOL BEN ALT I ESPLENDORÓS QUAN ES MIGDIA, ALLÀ TARD EN EL PONENT QUAN MOR EL DIA, LES CAMPANES VAN DIENT AVE MARIA, ALABAT SIGA SEMPRE EL NOM TEU SANTA MARIA MARE DE DÈU / (5 cordons) |
Prima | Re |
Toques actuales | Es la campana Major de la ciutat. Participa i volteja junt la resta de campanes únicament a les solemnitats més destacades. Protagonitza la processó de baixada del Santíssim Crist de l’Agonia amb el seu “solo”. Realitza diàriament els tocs de salutació a la Mare de Deu: Alba, Àngelus i Capvespre. Participa junt al Ximbolet al toc d’Elevació. Protagonitza el toc a fi. Realitza el toc a sermó. Volteja a les vigílies més solemnes. Antigament anunciava diàriament l’oració de maitines. |
Yugo | Fusta i pedra de l'anterior campana |
Mecanismos para tocar | (03) Ballesta) (09) Ballesta; Motor de tir |
Valoración | Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. |
Instalación | La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Notas | Campana afinada que substitueix a una anterior badada per segona vegada el 2008. Conserva el contrapès original de pedra i fusta de carrasca de la seua antecessora datada de 1881. L’advocació de Sant Pere en campanes es la més antiga que existeix a la ciutat. Beneïda el 26 de setembre de 2009 a la Plaça de l’Ajuntament. |
Autores | |
Editor | MONTELL TORMO, Isaac |
Fecha | 03-07-2015 |
12 Fotos |
![]() ![]() | |
Localización | Sala del Rellotge |
---|---|
Diámetro | 129 |
Altura bronce | 110 |
Borde | 11,5 |
Peso aproximado | 1243 |
Fundidor | DE LA SIERRA, JUAN |
Año fundición | 1563 |
Descripción | La campana presenta diverses inscripcions en llatí i en molt decorada minúscula gòtica. En la part superior posa " + laudate # dominum # incinbalis # benesonantibus # laudateeum # incinbalis # iubilationis # omnisspiritus # laud". Es tracta d'una versió parcial i modificada de "LAUDATE EUM IN CIMBALIS BENESONANTIBUS LAUDATE EUM IN CIMBALIS JUBILATIONIS OMNIS SPIRITUS LAUDET DOMINUM" (Ps 150:5) que significa LLOEU-LO AMB CAMPANES BEN AFINADES (DE BON SO), LLOEU-LO AMB CAMPANES DE JOIA, TOT ESPERIT LLOE AL SENYOR. És habitual escriure la primera part como LAUDATE DOMINUM, que és l'inici del primer versicle del salm. Per baix hi ha repetides dues vegades i alternades, sengles imatges de la Mare de Déu amb el Nen i de Sant Miquel, una iconografia poc habitual (ja que normalment hi ha dues del Varó de Dolors i dues més de la Mare de Déu o bé una de la Mare de Déu i un altra de Sant Miquel). A continuació figura, també en epigrafia gòtica però de menor tamany, la fitxa tècnica de la campana: " + iohannes + delasierra + fontinenti + me fecit + consulibus + gaspar # febrer + bartholomeo # fonfrida + petro # barber + anno # achristo # nato # m # d # lx i i i # secundoidus # septembris + iesu # propicio + eteiusuirginematre + #### " que es podria traduir com JOAN DE LA SIERRA EM FEU PER A ONTINYENT SENT AUTORITATS MUNICIPALS GASPAR FEBRER, BERTOMEU FONFRIDA I PERE BARBER, L'ANY DEL NAIXEMENT DE CRIST 1563 EL SEGON IDUS DE SEPTEMBRE. QUE EN SIGA JESÚS PROPICI I LA SEUA MARE VIRGINAL. Els idus de septembre corresponen als dies a partir del 13, al qual cal afegir un altre per adaptar-lo al nostre temps actual. Per tant el segon idus de septembre seria el 15 de setembre de 1563. Hi ha també una petita creu amb pedestal, en la part superior del qual posa "aue maria", la salutació angèlica, i baix un sol radiant i somrient. Sembla possible que el fonedor "iohannes delacierra" corresponga a JUAN DE LA SIERRA, natural del Concejo de Bareyo (Cantabria) i documentat en el segle XVII. En la documentació publicada per la Colla de Campaners d'Ontinyent s'indica que aquest fonedor, Joan de la Sierra, residia a Xàtiva. És sorprenent per una part la qualitat de la campana, apreciada després de netejar-la, unida a petits defectes de fosa, especialment en dos de les imatges, així com a la irregular separació de les paraules, tant del text major (que acaba inesperadament, sense continuació) com del menor. |
Asas | Anses decorades amb dos cordons i gallonets; a la base inici d'urpes. |
Inscripción tercio | (2 cordons) " + laudate # dominum # incinbalis # benesonantibus # laudateeum # incinbalis # iubilationis # omnisspiritus # laud" (2 cordons) / (00) (06) (Mare de Déu erecta amb Nen) (03) (09) (Sant Miquel) / (2 cordons) " + iohannes + delasierra + fontinenti + me fecit + consulibus + gaspar # febrer + bartholomeo # fonfrida + petro # barber + anno # achristo # nato # m # d # lx i i i # secundoidus # septembris + iesu # propicio + eteiusuirginematre + #### " (2 cordons) |
Inscripción medio | (00) (creu amb pedestal - en el braç superior posa "aue maria" en monotip) / (sol) |
Inscripción medio pie | (5 cordons) |
Inscripción pie | (garlanda floral) |
Toques actuales | Campana que, durant quasi 500 anys ha donat i dona el temps amb el toc d’hores. Realitza, amb ordre de l'alcalde i del senyor plebà el toc a foc o rauxa conegut popularment com “arrebato” essent l’alarma de la ciutat. Sols participa voltejant de forma simulada junt la resta de campanes, els dos glòries més solemnes de l’any, Nadal i pasqua de Resurrecció. Anuncia el soterrar del Sant Pare. Participa junt la resta del conjunt als repics de Festa Major. |
Yugo | Biga fusta amb trugeta per fixar-la |
Estado original | Estigué ubicada al segon campanar que va tindre la parròquia i possiblement al primer. Campana que es salvà de la Guerra Civil Espanyola degut a les funcions civils que presentava com a toc d’hores i rauxa o foc. A l’arxiu municipal es conserva la seua acta i contracte de realització el 15 de maig de 1563. |
Estado anterior | La campana estava molt bruta, probablement envernissada, amb el martell amorrat que matava el seu so i la posava en perill ja que el martell picava massa baix. Cap a 2002 es va substituir el mall extern pel toc del batall intern, mogut per un motor que tira de cadena. |
Mecanismos para tocar | Motor que tira del batall |
Protección | Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019). Codi anotació preventiva 000000145372 En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs. |
Valoración | En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica. |
Instalación | La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada per a protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Autores | |
Editor | LLOP i BAYO, Francesc |
Fecha | 12-12-2020 |
104 Fotos |
Campanas de México ✱ Actualización 29-06-2024 ✱ 083038@gmail.com