Paraules de Cristóbal Sendra al concert de la benedicció de les campanes restaurades
Acabada la benedicció de les campanes restaurades, i abans del concert per part dels Campaners de la Catedral de València, es va convidar a dir unes paraules a persones que havien tocat les campanes en altres temps: membres de la família Miñana i Cristóbal Sendra, que va ser escolà de la parròquia uns anys (finals dels 60), sent un xiquet.
A continuació reproduïm el seu discurs, sense modificar l'ortografia original.
(Nota de Marcos Buigues)
-------------------------------------
Xàbia 3 de març de 2024
Bon día a tots; en este día tan important per a Xàbia com es la benedicció de les nostres campanes.
Fa 83 anys ja ho van viure els nostres pares, alguns d´ells fins y tot aquí presents.
Donar-li les gràsies a D. Juan Antonio per haverme donat l´oportunitat de compartir en vostés les meues vivensies amb les nostres campanes, en la meua epoca d´escolà.
A la fi dels anys seixanta quan feia pocs anys que s´habia canviat el sistema a electrificat, es feien els tocs del quadre que estava instal-lat en la sacristia, el toc de difunts es feia automàtic y els altres tocs manualment en cada una de les campanes.
Per a voltejar-les abans es tenien que llevar els martells dels tocs del rellotge que tenien la Bertomeua y la Sebastiana. Era impresionant estar en el campanar quan voltejaven totes alhora.
Per a les processons es tenia que quedar algú en la sacristia per a controlar el temps del volteig.
En aquells anys solia fallar-nos moltes vegades l´electrisitat, quan aixo sucedia tenien que pujar al campanar per a enganxar el batall de la Sebastiana que era la unica amb la qual es podia tocar els tocs de misa amb la corda.
Marcos, el campàner de la catedral i jo hem parlat que aquí en Xàbia, els disabtes i vespres de festes es feia un toc que Batiste el sagristà m´ensenye i el vaig fer tocar moltes vegades, es el toc que anomenem doblegar, este toc es feia amb la Bertomeua i la Victoria.
Este matí Marcos a fet este toc i hem quedat que ho memoritzaren perquè el puguem escoltar tots en quan tinguen instal-lades les campanes.
En aquells anys érem un grup d´escolans que tot i que ens veiem recordem i comentem les anècdotes que vivim en eixos temps.
Cal també recordar a D. Juan, D. José, Batiste i dos escolans, tots ells ja no están en nosaltres.
I per últim donar-los les gràcies a tots vostés per la seua atenció.
SENDRA, Cristóbal (03-03-2024)