Campanas de México

Acta de l'assemblea general del Gremi - Massanassa (28/06/1998)

El dia 28 de juny de 1998 tingué lloc en el Local Sociocultural de Massanassa l'assemblea ordinària del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS, a la qual assistiren cinc representants de Massanassa, quatre de Segorbe, deu de València, cinc de Cheste, un de Quesa, un d'Eslida, un de Nules, un de Burriana, un de Jérica així com representants de les empreses 2001 Bells, Industrias Manclús, i Ermec. L'assemblea començà a les 11:30 hores, després de la recepció per part de Javier RAGA, en nom de la Colla de Campaners de Massanassa, amb el següent ordre del dia:

1. Lectura de l'acta anterior
2. Comptes del Gremi
Es planteja el problema dels agremiats que no estan al dia en el pagament de les quotes, i que per tant no poden estar assegurats. També es demana, per part dels campaners de Segorbe, si l'assegurança cobreix el trencament de batalls, cosa la qual es consultarà.
3. Activitats de les diverses colles locals

Massanassa

A partir de 1993 comencen a tocar manualment les campanes, primer amb truges de ferro, i després amb les truges de fusta, pagades per la parròquia. La campana gran es guarda per a ocasions especials, com el bon vi; no té motor per a voltejar. El pis de la sala està massa alt, i és molt perillós per tocar. En l'actualitat es toquen les campanes a manotades per la manca d'espai. El retràs en la restauració del pis fou causa del retràs de l'assemblea. Per altra banda hi ha una quinta campana, "Maria", modelada per Javier RAGA, i donada a la parròquia, per la seua filla Maria. També han fet una còpia de la única campana antiga del campanar, que estava en una espadanya i fou retirada i duta al Col·legi en 1926/1927, per la qual cosa, i degut al seu difícil accés, no es va tirar en guerra.
Segorbe
Se han realizado dos restauraciones de campanas, y los "Amigos de las Campanas de Segorbe" siguen interpretando los toques anuales de la Catedral, así como el mantenimiento de sus campanas.
València
En estos últims temps s'ha canviat la campana "l'Eloi" de planta del campanar, ja que no formava part del conjunt original: ara està instal·lada en la segona sala o "Casa del Campaner" i pot formar part del toc general en casos extraordinaris, però des d'un altra ubicació. També s'han canviat les portes de ferro de les tres sales, de manera que els visitants al Campanar (més de 100.000 anuals segons els últims comptes) poden tindre sense entrar una idea visual. També s'ha canviat la instal·lació elèctrica de les sales, perquè queden il·luminades.
Cheste
Se han recuperado los toques antiguos, aunque las campanas estén electrificadas. Se voltea a veces eléctrico pero se paran a tiempo a mano. Casi siempre se tocan las cuatro pequeñas con cuerda y las dos gordas a motor. El ordenador, que fue uno de los primeros que se puso, no va, así que se han hecho unos interruptores para tocarlas. Como son los primeros motores, hay que estar arriba, aunque sea para tocarlas eléctricas porque se embalan.
Quesa
En 1997 se creó una asociación apoyada por el Ayuntamiento. Hay tres campanas manuales. La segunda está restaurada, con yugo de madera, y si se puede se restaurará la grande este año. Hay dos campaneros y 18 o 20 personas que colaboran para hacer las cosas.
Eslida
Van a tocar als pobles veïns, com Chovar, Almenara, Aín. En Almenara hi ha una colla local de campaners, on els sap mal que vinga gent de fora, però no acaben de cuallar com a grup.
Nules
Les campanes estan en procés de ser restaurades. Lo important no és que siguen males campanes si no que hi ha ganes de tocar-les.
Jérica
Se va a restaurar el yugo de la campana mayor. También se van a hacer nuevos badajos de madera y se quiere impulsar la restauración de la torre por el interior.
Campanomòbil
S'ha tocat en diverses festes de Moros i Cristians: Mutxamel, Ibi, Alacant. També s'ha tocat en algunes processons de la ciutat de València, com El Socós o Sant Cristòfol. S'ha obert la línia d'actuar en escoles, amb una perspectiva educativa i de divulgació. Continuen els tocs combinats Campanomòbil i Campanar: S'han fet distints concerts com Almoradí, Petrer… Es recorda que la primera actuació combinada fou justament en Massanassa, junt a la Banda de Música, interpretant 1812. En aquell moment era encara una estructura que calia muntar cada vegada.
Internet
Hi ha cada vegada més pàgines Web del Gremi, amb informació dedicada no sols a les campanes valencianes sinó a totes les altres d'España que podem estudiar. Els visitants augmenten, i ja estan en torn als 8 diaris, apreciant-se que arriben de totes les parts del mon.
3b. Activitats de les empreses

Industrias Manclús – VALÈNCIA

En nom de l'empresa i de "Hermanos Portilla" de Gajano, Salvador Manclús ofereix al Gremi de Campaners Valencians una campana amb les següents característiques: Boca: 23.0; Altura bronze: 20; Vora: 2,5; Pes aproximat: 7 quilos. Fonedor: HERMANOS PORTILLA; INDUSTRIAS MANCLúS; Any fosa: 1996 Epigrafia: T " GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS # " [CH1] M (00) (creu 8x6) (02) (segell circular: castell entre lleons rampants 4x4) (06) " Aquel tañido de campana, doblando en / campos y barbechos, en surcos y barrancas, / se llevo la última niebla, antes de / que amaneciera la mañana " (incís, manuscrist) (10) (Ecce Homo 5x4) MP (00) "AÑO 1996 " [CH1] (06) " # Hns. Portilla - Ind. Manclus # " (incís, manuscrit) (Transcrit segons les normes de la base de dades del Gremi de Campaners Valencians) (Cal dir que aquesta campana fou sol·licitada per "Teatres de la Generalitat" per a unes actuacions de "Sagunt a Escena", al Teatre Romà de Sagunt, en un espectacle protagonitzat per l'actriu grega Irene Papas). Recorda el representant de l'empresa valenciana que hi ha poc a poc un canvi important dels clients, que es troben millor informats. Cada volta la gent demana més la soldadura de les campanes o la restauració d'instal·lacions antigues. Normalment instal·len truges de fusta de Barberí de Girona, campanes dels Portilla de Gajano, i mecanismes bé de Clock-O-Matic, bé de Relojería Electrónica de València.
INSTRUMENTAL 2001 BELLS – MASSANASSA
Abans es deien "Campa 2001", però per motius legals han hagut de canviar de nom comercial. Continuen dedicats a gestionar la soldadura de campanes (són representants de LACHENMEYER, de Deutschland - Alemanya), a instal·lar truges de fusta, i motors i mecanismes Clock-O-Matic (België – Bèlgica). Ens inviten a visitar els tallers, per mostrar-nos les coses que fan.
ERMEC – Barcelona
Treballen poc a la Comunitat Valenciana, però han participat en treballs molt importants, com les campanes de vol de Sant Pasqual de Vila-real, o el canvi de truges i la refosa de la campana grossa de l'espadanya de Santa Maria de Morella, així com el canvi de truges i la nova campana de Sant Mateu. Instal·len campanes i truges de fusta de Paccard (France – França) i mecanismes de Clock-O-Matic.
4. Restauracions de campanes
Es comenten els dos treballs més importants que s'han fet en els últims mesos, i que són Sant Pasqual de Vila-real i la torre de la Giralda de Sevilla. El conjunt de 84 campanes de Sant Pasqual de Vila-real compta amb un carilló Eijsbouts, manual i mecànic de 72 campanes (sis octaves totes manuals, i tres octaves mecàniques), instal·lat per Clock-O-Matic, i 12 campanes de Paccard, 8 campanes que voltegen i 4 fixes, instal·lades per Ermec.
La torre de la Giralda ha segut totalment restaurada, refonent sis campanes i soldant catorze, d'un total de vint-i-cinc. Esta part ha segut realitzada per Eijsbouts, mentre que Clock-O-Matic ha fet les truges de fusta i la instal·lació dels mecanismes, que reprodueixen els tocs tradicionals de Sevilla i no dificulten una possible interpretació manual.
5. Possible creació d'una associació nacional de campanologia.
S'obri un gran debat per definir no sols el nom sinó l'extensió. Uns proposen una associació "nacional", i altres volen un terme més ample, incloent Portugal, i parlant d'una "Associació Ibèrica".
Queda evident que "cal estar en Europa", i es delega en la Junta per què obriga una sèrie de reunions, amb membres de les colles locals (Cheste, Massanassa, Quesa, Segorbe, València…) per muntar aquesta necessària associació.
No hi ha unanimitat en que el Gremi de Campaners Valencians entre a formar part "automàticament" de la futura associació i per tant es queda a l'espera de les futures propostes de la Junta per actuar en conseqüència.
6. Participació en el Congrés Mundial de Campanes de Bèlgica (agost)
Es recorda la importància de formar la associació que represente a tots els interessats de les campanes d'España i potser de Portugal, segons siga la evolució futura, poder participar en el Congrés Mundial de Campanes de Mechelen i de Leuven, en België – Bèlgica. De fet, l'associació és necessària per poder tindre veu i vot, ja que la presència del Gremi de Campaners Valencians està assegurada, per què el Campanomòbil ha segut invitat a participar en un concert del Congrés.
7. Renovació de càrrecs
Per unanimitat es proposa que els càrrecs actuals renoven el seu manament.
8. Precs i preguntes
Recomanen la petició d'un objector per a la seu del Gremi de Campaners Valencians. No obstant es recorda que mentre aquesta seu no dispose de millors instal·lacions sembla difícil que aquesta petició es faça realitat. Cal recordar que la Generalitat Valenciana ha encarregat un projecte arquitectònic per a Santa Llúcia, seu del Gremi de Campaners Valencians, i que en aquest projecte està contemplat un espai per a l'Arxiu de Campanes i Centre de Difusió i Investigació del Gremi de Campaners Valencians.
Cheste recuerda que han evolucionado su manera de tocar las campanas, pues interpretan melodías con las seis que tienen y que cuando les faltan notas las sacan con martillos, percutiendo a ciertas alturas de la campana.
Després de la Junta General va tindre lloc en la parròquia de Sant Pere un concert de campanes interpretat per la "Colla de Campaners de Massanassa", membres del Gremi de Campaners Valencians.
En la primera part es van repicar les campanes i després es van voltejar.Com el campanar disposa d'un espai, ubicat en la part alta de la sala de campanes, on es poden acomodar diverses persones, prop d'una dotzena d'agremiats pogueren, des d'eixa posició privilegiada, sentir i veure els tocs, mentre que altres els escoltaven des de la plaça.

Tot seguit es visitaren les instal·lacions de l'empresa de restauració de campanes DOS MIL UNO, on es va fer una demostració de diversos mecanismes i es varen conèixer les seus activitats. Finalment va haver-hi un dinar del Gremi, patrocinat per la citada empresa DOS MIL UNO de Massanassa, on se'ns va oferir una gran paella.

La reunió dels associats i les activitats posteriors varen servir no sols per posar en comú les experiències de cada colla, sinó per compartir, en un dia molt intens la comú afició per les campanes.