| Localització | sala de campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 113 |
| Altura del bronze | 101 |
| Vora | 13 |
| Pes aproximat (en quilos) | 835 |
| Fonedor | BALLE, JOAQUIM |
| Any fosa | 1569 |
| Descripció |
En la part superior hi ha la següent inscripció en minúscula gòtica: "+ fugite partes aduerse # ecce uicit leo de tribu iuda # radix dauid # iesus chrus uincit chrus regnat chcrus ii". La forma habitual és "ECCE CRUCEM DOMINI. FUGITE PARTES ADVERSAS. VICIT LEO DE TRIBU JUDA, RADIX DAVID. ALELUYA" Pot traduir-se com ESTA ÉS LA CREU DEL SENYOR, FUGIU ELS ENEMICS. VA VÉNCER EL LLEÓ DE LA TRIBU DE JUDÁ, DE L’ESTIRP DE DAVID. AL·LELUIA. És l’antífona de laudes de l’Exaltació de la Santíssima Creu, i també s’utilitza en el responsori de la Invenció de la Santíssima Creu. No obstant la tradició popular diu que Sant Antoni va donar una oració a una pobra dona que buscava ajuda contra les temptacions del dimoni. Sixto V, papa franciscà, va fer esculpir l’oració anomenada també lema de Sant Antoni en la base de l’obelisc que va manar erigir en la Plaça Sant Pere a Roma. En qualsevol cas en l’Apocalipsi (Ap 5:5) diu segons la versió de la nova Vulgata ET UNUS DE SENIORIBUS DICIT MIHI: “ NE FLEVERIS; ECCE VICIT LEO DE TRIBU IUDAE, RADIX DAVID, APERIRE LIBRUM ET SEPTEM SIGNACULA EIUS ” que traduïxen com PERÒ UN DELS ANCIANS EM VA DIR: «NO PLORES; MIRA, HA TRIOMFAT EL LLEÓ DE LA TRIBU DE JUDÁ, EL REBROT DE DAVID; ELL PODRÀ OBRIR EL LLIBRE I ELS SEUS SET SEGELLS.» Per baix hi ha quatre imatges diferents, les tres primeres de factura gòtica: un Calvari, una Mare de Déu erecta amb Infant i un Sant Miquel. Està també Sant Vicent Ferrer sedent entre dos escuts ovalats. En el mig hi ha una garlanda en forma de cinta amb una corretja i a l'extrem "aue maria", és a dir "ET SALUDE, MARIA", l'inici de la salutació angèlica. Hi ha dues creus de calvari. A la dreta, en la part alta de la creu, posa tres vegades "aue maria" , i en el pedestal "VOX + DEI + + SONAT + " aquesta en majúscula gòtica amb el significat de "SONA LA VEU DE DÉU". La creu de l'esquerra duu en el pedestal " IOACHIM BALLE ME FECIT ANY MDLXIX" també en majúscula gòtica i combinant el valencià i el llatí i amb significat de JOAQUIM VALLE EM VA FER L'ANY 1559". |
| Terç (T) |
(2 cordons) "+ fugite partes aduerse # ecce uicit leo de tribu iuda # radix dauid # iesus chrus uincit chrus regnat chcrus ii" [mg4] (2 cordons) (00) (Calvari) (03) (Mare de Déu erecta amb Infant) (06) (Sant Miquel) (09) (estreles) (Sant Vicent Ferrer sedent entre dos escuts ovalats) |
| Mig (M) |
(Garlanda en forma de cinta amb una corretja i a l'extrem "ave maria") (03) (creu de calvari) (En la part alta de la creu tres vegades "ave maria" ) [mg1] (En el pedestal) "VOX / + DEI + / + SONAT + " [CG2.5] (09) (creu de calvari) / (En el pedestal) " IOAC / HIM BAL / LE ME FECI / T ANY MDLXIX" [CG2.5] |
| Mig peu (MP) | (5 cordons) |
| Peu |
(2 cordons) / (garlanda vegetal) / (2 cordons) |
| Prima | Fa# 4 -23 |
| Hum | La 3 -11 |
| Tercera | Si 4 +45 |
| Octava | La 5 -43 |
| Truja | Fusta laminada FRANCE CARILLONS |
| Estat original | Segons notes de SANCHIS SIVERA sembla que va ser fosa per 1ª volta en 1437-38, per Antoní MARTÍ. Se li va recomposar el capçal o truja en 1440, i es va trencar i tornar a fondre en 1569, sent la campana que avui conservem. |
| Estat actual |
Girada 1/4 per desgast de la boca. Batallera substituïda per una postissa, atornillada amb quatre cargols, segurament en el moment de girar la campana. El tirant central de la truja travesa el cap de la campana per seguretat, ja que les anses tenen nombrosos defectes de fosa, especialment la del mig, que es pot llevar amb les mans. En el moment de la restauració fou de nou girada 2/4 de volta. En conseqüència encara és parcialment visible en (00) escrit en el terç i en el mig dos vegades la paraula "VICENTE", probablement escrita pel campaner Rafael AGUADO ROMAGUERA, amb una pintura molt corrosiva i ben traçada. La paraula superior iniciava sobre l'imatge de Sant Miquel. |
| Mecanismes de toc | Vol i repic manuals |
| Intervencions |
Abans 1969 la campana tenia la corresponent instal·lació tradicional amb truja de fusta i dos ballestes alternades, tot i que sovint es voltejava manualment, a manotades, gràcies a l'alta tarima existent. Després de 1969 la campana fou mecanitzada, substituint la truja de fusta per una altra metàl·lica model ROSES, amb motor continu. En 1988 el jou estava partit pel centre i intentat soldar sense baixar la campana, sense èxit. En 1989 el jou fou baixat del campanar i soldat i tornat a muntar. En 1989 fou dotat d'un motor d'impulsos, i al mateix temps d'unes palanques que permetien tornar a voltejar la campana amb corda. En 1992, i com a resultat de l'exposició de tres campanes gòtiques de la Catedral en el pavelló de la Generalitat Valenciana de l'Expo 92 a Sevilla, es va restaurar el jou de fusta fabricat per FRANCE CARILLONS i instal·lat per GERVIT. La campana quedà instal•lada sense motor. En posterioritat l'empresa ELECTRORECAMP modificà els ferratges anteriors, augmentant el seu diàmetre i per tant la seguretat del conjunt. |
| Protecció |
Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019). Codi anotació preventiva 000000145374 En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica. |
| Instal·lació | La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | LLOP i BAYO, Francesc |
| Actualització | 12-12-2020 |
| 103 Fotos | |
