| Data de construcció | 1792 |
|---|---|
| Descripció |
El campanar està situat als peus del temple parroquial. És de planta quadrada i té tres cossos. El primer d'ells s'alça sobre un basament de carreus i presenta dos trams iguals, separats per una motllura. Aquests estan pintats, presenten algunes finestres per il·luminar l'interior de la torre i presenten unes franges pintades als laterals. Una destacada cornisa separa el primer cos del segon. Aquest presenta quatre finestres (una per cada lateral) amb els arcs emmarcats per unes motllures des de l'altura de la imposta. A cada lateral trobem unes pilastres toscanes, agrupades de dos en dos i situades sobre un elevat basament. L'exterior està pintat i decorat com el primer cos. Sobre les pilastres hi ha un entaulament amb tríglifs i cornisa. Per arribar fins a la sala de les campanes hi ha una escala que recorre el perímetre interior de la torre. Aquest espai està cobert amb una volta semiesfèrica i a un dels angles hi ha una escala metàl·lica que permet accedir fins a la sala de les campanes. El tercer cos es divideix en dos altures i tenen uns arcs de mig punt. El primer disposa d'uns arcs en diagonal i un entaulament amb forma circular al centre. El segon té uns aletons als angles i un entaulament sobre el qual es disposa una teulada a quatre aigües amb creu i penell. El terrat està delimitat per una balustrada amb pinacles als angles. L'exterior està policromat amb motius semblants als de la resta de la torre. En la base del primer cos hi ha una caseta amb la maquinària del rellotge. |
| Protecció | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Estat original | Els timbres horaris disposaven d'unes maces exteriors que estaven connectades amb la maquinària del rellotge. Les campanes litúrgiques estaven instal·lades a les finestres de la sala de les campanes. Tenien truges de fusta i algunes d'elles també llargues cordes unides als batalls per a repicar-les manualment. |
| Estat anterior | L'any 2000 totes les campanes presentaven motors de vol continu i tres d'elles (totes menys la mitjana) tenien electromalls trifàsics. |
| Estat actual | La maquinària del rellotge està al seu lloc original però no funciona i els timbres estan ubicats al tercer cos de la torre i mecanitzats amb electromalls monofàsics. Les campanes litúrgiques ocupen les finestres en les quals tradicionalment han estat instal·lades. Totes elles tenen truges de ferro de Murua (menys la Mitjana que és de Manclús). Les dos campanes grans estan mecanitzades amb motors d'impuls, mentre que les altres dos tenen motors de vol continu. Per altra banda, la gran, la tercera i la xicoteta tenen un electromall monofàsic. |
| Campanes |
Té dos conjunts de campanes diferents tant per la seua ubicació com per la funció assignada. Per una banda hi ha dos timbres al tercer cos adquirits per interpretar els tocs horaris. El dels quarts és d'autor desconegut, mentre que el d'Hores és de la foneria de Manuel Roses Vidal. És una peça poc habitual entre els treballs d'aquesta foneria perquè habitualment sols fabricava campanes i no timbres com aquest. La seua adquisició es pot situar entre 1940 i 1949, època d'activitat de la foneria de Manuel Roses Vidal. Més en concret, es podria situar entorn de 1941, quan aquesta foneria va fondre com a mínim una campana destinada a la mateixa torre. Les campanes litúrgiques són quatre. La xicoteta està dedicada a la Mare de Déu del Remei i és de l'any 1982, fosa als tallers de Murua de Vitoria. La tercera porta per nom Angelita i és de la foneria de Manuel Roses Vidal. La mitjana és resultat de la refosa d'una campana de l'any 1982, efectuada en 2004 als tallers de la foneria Portilla i està dedicada a Sant Antoni Abat. Finalment, la major està dedicada a Sant Antoní Màrtir, titular del temple parroquial i és de l'any 1817. Les flors de lis i els altres motius del terç, així com algunes de les sanefes amb les quals està formada la creu, estan documentades també a la campana major de l'església de Santiago d'Orihuela (C. 2605). A més la forma del 8 a les dos campanes és idèntica, ja que en la part superior no presenta una línia continua sinó que es trenca. Per tant, aquestes coincidències permeten atribuir-la provisionalment al fonedor Vicente Roses de Benissoda. |
| Tocs tradicionals de campanes | Les campanes es voltejaven manualment des de la sala de les campanes i algunes d'elles possiblement també es repicaven des dels peus de la torre per mitjà de llargues cordes unides als batalls. Els timbres horaris tocaven hores i quarts. |
| Tocs actuals de campanes |
Les quatre campanes voltegen i repiquen automàticament. Els timbres toquen hores i quarts. |
| Intervencions | Durant la Guerra Civil (1936-1939) varen desaparéixer les campanes, afirmant algunes fonts orals que algunes d'elles acabaren a Cullera. Sols es va salvar de la destrucció la campana gran. L'any 1941 es va fondre una campana (la tercera) i és possible que al mateix temps adquiriren altres dos, així com el timbre d'hores a la foneria de Manuel Roses Vidal. Entorn de 1982, amb motiu de la fosa de dos campanes, es canviaren totes les truges de fusta per altres de ferro i les mecanitzaren amb motors de vol i electromalls. El campanar va ser restaurat entre 2000 i 2005. L'any 2004 es va refondre la campana de Sant Antoni (la tercera) sense canviar la truja de ferro. Sí que canviaren els motors d'aquesta campana i el de la gran per altres d'impuls, així com els electromalls per uns monofàsics. |
| Propostes | La instal·lació actual no afavoreix la conservació de les campanes litúrgiques ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. Les campanes s'han de baixar del campanar per netejar-les per dins i per fora, canviant les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional local. Els motors de vol continu s'han de canviar per altres d'impuls que permeten el toc manual i imiten la forma tradicional de tocar. |
| Notes | Església alçada sobre estructura de 1329, amb renovacions importants diverses en els segles XVII, XVIII i XIX. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| JUAN VIDAL, Francisco | Los campanarios valencianos de la segunda mitad del siglo XVIII (Parte I) | 1999 |
| AMANIDA DE PROJECTES | Fichas Campanarios Safor | 2010 |
| MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo | Fitxes Campanars de la Safor | 2010 |
