Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Miquel Arcàngel i Santa Maria Magdalena - MASSALAVÉS (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 1729)


Data de construcció Primer cos entorn 1890, la resta del campanar en 1931
Autor José María Ordeig Gómez
Descripció El temple parroquial compta amb un campanar, de planta quadrada i tres cossos, ubicat junt a la façana principal. Compta amb un primer cos de senzilla decoració, alçat damunt d'un sòcol de pedra i amb dos espilleres per tal de il·luminar l'escala interna. El segon cos es pot dividir en tres trams, ricament decorats, el segon d'ells amb l'esfera del rellotge i sobre aquest el nivell de les campanes amb quatre finestres per les campanes i quatre columnes decorades als laterals. Damunt aquest trobem un fris i el tercer cos, delimitat per una balustrada i una torreta amb dos trams de similar factura i decreixents. El seu interior compta amb una escala "a la castellana" que recorre el perímetre intern fins fer-se estreta a l'altura de la caseta del rellotge. Des de la Sala de les Campanes l'escala es torna de mà per accedir al remat.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat original Comptaven les campanes amb llargues cordes per tocar-les des dels peus del campanars en alguns repics i senyals més senzilles. Aquestes estaven instal·lades amb truges de fusta.
Estat anterior Les dos campanes grans comptaven amb dos martells, instal·lats durant la mecanització i que s'han retirat per trencament dels mateixos.
Estat actual La fàbrica del campanar es troba en molt mal estat de conservació, presentant abudants clavills per tota la Sala de les Campanes i el remat, que podrien causar caigudes de alguns elements de la seua construcció. També la pintura exterior del campanar presenta despreniments. En conseqüència es deuria intervindre en la torre per tal de frenar l'estat de deteriorament actual i assegurar l'estabilitat del campanar, pintant el seu exterior amb els colors que presenta actualment.

Per un altra banda l'estat de les campanes és regular, instal·lades quatre d'elles a la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Estan mecanitzades amb motor de vol continu, instal·lació que no imita els tocs tradicionals ni facilita tocar manualment les campanes. A més les dos grans compten amb electromall. Les campanes es deurien baixar del campanar per tal d'iniciar els treballs de restauració del conjunt, netejant les campanes per dins i per fora i reposant les truges de ferro per altres de fusta. Finalment es mecanitzarien amb motor d'impulsos, per tal d'emular els tocs tradicionals i facilitar els manuals.
Campanes Comptava la primitiva església amb dos campanes ubicades a l'espadanya. La menor d'elles es va trencar en l'any 1726 i comptava amb un pes de 5 arrobes. Va ser refosa en 1731, resultant una nova campana el doble de gran que l'anterior, que va ser beneïda el 6 d'agost d'eixe any pel rector D. Carlos Garbí sent padrins Gaspar Furió i Úrsula Masiá. La campana gran de les existents en aquesta espadanya va ser fosa l'any 1696. També del antic temple és la Campaneta d'eixida a Missa, fosa en 1715.

Actualment trobem al segon cos del campanar aquestes campanes: el tiplet (1931, Sant Vicent Ferrer (1967), Maria (1954) i Sagrat Cor de Jesús (1931) Les dedicades a Sant Vicent i la Mare de Déu són resultat de la refosa de les dos campanes històriques, foses a la foneria dels Roses d'Atzeneta d'Albaida. La gran i la menuda són obra dels Hnos Roses de València, formant part junt a la Campana de les Hores, del conjunt fet en 1931.
Tocs tradicionals de campanes Les quatre campanes es voltejarien des de la mateixa Sala de Campanes, encara que possiblement la més menuda es voltejara amb cigonyal des dels peus del campanar. Les tres campanes grans es repicarien des dels peus del campanar amb llargues cordes unides al batall.
Tocs actuals de campanes Els tocs actuals es realitzen amb el vol de les quatre campanes i el repic de les dos grans. Sembla que també es toquen al mig vol per als tocs de mort.
Intervencions Comptava la primitiva església amb una espadanya de dos finestres a la part posterior del temple i dos campanes en ella ubicades. Aquesta va servir fins la construcció de l'actual campanar. En 1890 iniciaren les obres del nou temple parroquial, el qual comptaria amb un campanar ubicat junt a la façana principal, però que no va ser construït més amunt del primer cos. L'any 1928 va entrar a la parròquia Mn. Peregrín Llorenç, notant la falta d'un campanar digne de la parròquia. La providència va voler ajudar en la seua empresa i la vespra de Nadal de l'any 1930 va arribar al poble la notícia que el primer premi de la Lotería de Nadal havia tocat al poble. El rector va proposar a l'alcalde D. José Santamans Soler la construcció del campanar, formant l'Església i l'Ajuntament una comissió per portar a terme les obres.

L'aparejador municipal, José María Ordeig Gómez, va redactar el projecte de construcció i presupost del campanar, sent aprovat i celebrant en el 9 de març de 1931 el inici de les obres. Aquestes van acabar el 4 de juliol del mateix any, amb un cost total de 14.852 ptes, que es van arreplegar entre alguns dels guanyadors de la loteria. Les dos campanes existents a l'espadanya es pujaren al campanar. El conjunt es va completar amb la fosa de tres campanes més, la campana menor i la major, a més d'una per tocar les Hores. Aquestes es van pagar amb ajudes dels veïns i en especial de Micaela Santamans.

En 1954 es van fer de nou les dos campanes antigues, sent refosa una d'elles per segona volta en 1967. Un any després la casa Roses va mecanitzar les campanes, substituïnt les truges de fusta per altres de ferro i instal·lant quatre motors de vol continu, dos martells per a les dos grans i tres mig vols.
Autor
  • ALEPUZ CHELET, Joan (04-08-2014)
  • Rogle, roda de campanes
    A la porta de la Sagristia trobem un rogle de moderna factura.

     

    Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    AutorTítolData
    P. F.Massalavés lanza un SOS: Las grietas amenazan el campanario de la iglesia2019
    SEBASTIÁN, R.Las griestas amenazan a los campanarios históricos valencianos2020
    33 Fotos

    Fitxes de les campanes

    Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 25-11-2014

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Sant VicentROSES ATZENETA195462129

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Capella del Cor de JesúsCampaneta d'eixida a missa (0)1715226
    Remat del campanarCampana de les Hores (A)ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)193160125
    Sala de les CampanesTiplet (1)ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)19314037
    Sala de les CampanesSant Vicent Ferrer (2)ROSES ATZENETA196758123
    Sala de les CampanesMaria (3)ROSES ATZENETA195481308
    Sala de les CampanesSagrat Cor de Jesús (1)ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)193192451

    Rellotges

    Rellotge mecànic (1)


    Existent Parat

    Descripció Es conserva la maquinària del rellotge

    Autors de la documentació

    • MONTOLÍO TORÁN, David (20-10-2001)
    Editor de la fitxa ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 15-09-2013
    Fotos
    Inventari general de rellotges
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • MASSALAVÉS: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 85 Visitants: 85 Usuaris: 0