| Data de construcció | Últim quart del segle XVIII (1782) |
|---|---|
| Descripció |
Al costat de la façana principal de l'església s'alça la torre campanar de tres cossos. El primer cos està dividit en tres trams iguals i s'alça sobre un basament. A una de les cares del segon tram hi ha un rellotge solar i al tercer està l'esfera del rellotge. El segon cos correspon amb el nivell de les campanes. La cara exterior està ordenada per mitjà d'un basament que serveix de base per a les pilastres toscanes, agrupades de dos en dos i amb les dels extrems que ocupen l'aresta. Les pilastres tenen capitells corintis i sustenten una senzilla cornisa. Aquest cos té quatre finestres amb arc de mig punt. El tercer cos està rematat per una balustrada i al centre hi ha una construcció de planta quadrada i dos nivells amb arcs de mig punt. El primer nivell té arcs en diagonal, mentre que el segon disposa d'aletons. Aquests elements ocupen les arestes. La teulada està situada sobre aquest segon tram i una cornisa i té al mig una creu amb veleta. La torre té una escala interior que permet accedir fins a la sala de les campanes. Per ella passaven les cordes de les campanes, motiu pel qual trobem diversos forats (agrupats de tres en tres). Poc abans de passar al segon cos hi ha una habitació a la qual es guarda la maquinària del rellotge. La sala de les campanes té una volta amb dos arcs creuats i emplenat la resta de l'espai. A la part superior de la façana principal de l'església hi ha una senzilla espadanya, destinada per a una campaneta de senyals. |
| Protecció | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Estat original | Les quatre campanes conservaren, fins a mitjans del segle XX, les instal·lacions tradicionals. Les truges eren de fusta de perfil tradicional valencià i disposaven de diversos accessoris per al toc manual. Les tres campanes grans també tindrien llargues cordes unides als batalls, que es passaven per mitjà de diversos forats i arribaven fins als peus del campanar. La maquinària del rellotge estava en funcionament. |
| Estat anterior | Entorn de la dècada dels anys 70 del segle XX es dotaren a les quatre campanes amb motors de vol continu i electromalls trifàsics, mecanismes de lenta resposta i toc agressiu que no eren capaços de reproduir els tocs tradicionals. L'any 2016 les quatre campanes disposaven de truges de ferro i estaven mecanitzades amb motors de vol i electromalls monofàsics. La instal·lació perjudicava la conservació de les campanes i dificultava el toc manual, a més no guarda cap relació amb la tradició local. |
| Estat actual | El campanar es troba en bon estat de conservació, tot i que caldria pintar algunes parts del segon cos. L'interior també té algunes parts que s'han de pintar. La maquinària del rellotge està al seu lloc, però no funciona. Les quatre campanes estan instal·lades amb truges de fusta i mecanitzades amb electromall monofàsic. Presenten batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Campanes | La torre té un conjunt de quatre campanes. Dos d'elles corresponen al joc fos per Vicente Roses en 1784: la denominada Sant Tomàs d'Aquino i la gran, dedicada a la Puríssima. La tercera i la mitjana són de 1887 i respectivament estan dedicades al Crist del Calvari i el Santíssim Sacrament. |
| Tocs tradicionals de campanes | Per una banda estaven els tocs horaris i per altra els litúrgics. Dels dos horaris s'encarregava la maquinària del rellotge. Els litúrgics s'interpretaven amb diverses combinacions de les campanes. Bona part dels repics, si no la pràctica totalitat, es tocaven amb les tres campanes grans des dels peus de la torre. Per aquest motiu les cordes es passaven per diversos forats fets a l'escala. Les quatre campanes es voltejaven des de la mateixa sala de les campanes. |
| Tocs actuals de campanes | La campana gran toca les hores. Les quatre repiquen i voltegen automàticament. |
| Intervencions |
El campanar va ser construït entorn de l'any 1782, seguint els models dels campanars barrocs valencians. Al segon cos presenta la peculiaritat de tindre pilastres amb capitells compostos en lloc dels habituals toscans. L'any 1784 el mestre campaner Vicente Roses de Benissoda (Vall d'Albaida) va fondre el conjunt de campanes. Segons les inscripcions de la campana xicoteta les va fer totes, però no especifica el número exacte (possiblement quatre). D'aquest conjunt es conserven dos campanes, mentre que les dos mitjanes varen ser refoses l'any 1887 per Vicente Domingo Rosas (o Roses), descendent de Vicente Roses. El conjunt no va ser destruït l'any 1936 i al voltant de la dècada dels anys 70 es canviaren les truges de fusta per altres de ferro i mecanitzaren totes les campanes amb motors de vol continu i electromalls trifàsics. Aquesta intervenció va suposar la pèrdua de les instal·lacions tradicionals i dels tocs antics. L'any 2005 es va renovar la motorització de les campanes. El 23 de gener de 2020 baixaren del campanar les quatre campanes per iniciar els treballs de restauració del conjunt. El treball de restauració està a càrrec de 2001 Técnica y Artesanía. Les truges de ferro es canviaren per altres de fusta i les netejaren per dins i per fora. A finals de febrer del mateix any tornaren de nou cal campanar. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| GENERALITAT VALENCIANA | Subvencions de campanes 2006 | 2006 |
| SENSO, Carles | El repique nocturno de las campanas en Antella alimenta el malestar vecinal | 2014 |
