| Data de construcció | Segle XVII, reformat a mitjans XIX. |
|---|---|
| Descripció | La parròquia compta amb un campanar, de planta quadrada i dos cossos, ubicat junt a la façana principal d'accés al temple. La fàbrica és de rajola, estant pintat al seu exterior. El primer cos es divideix en dos trams de igual factura, separats per una moldura i amb espilleres per il·luminar el interior de la torre. El segon cos té quatre finestres per al es campanes i una senzilla decoració al exterior dels arcs, a més d'una cornisa damunt la qual està la balustrada. Al mateix temps esta compta amb pinacles als cantons. El seu interior té una escala "a la castellana", que puja fins la Sala de les Campanes recorrent el perímetre interior del campanar. Poc abans d'arribar trobem marques de les antigues finestres tapiades de les campanes. |
| Protecció | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Estat original | Sembla que originàriament la torre no comptava amb el segon cos, arribant fins a la part alta del primer, on hi ha marques als murs dels arcs tapiats. Les campanes comptaven amb truja de fusta de perfil tradicional valencià, instal·lades per la casa fonedora. Aquestes possiblement tingueren peces de formigó. Des dels batalls de les dos campanes grans caurien a més llargues cordes que arribaven fins als peus del campanar. |
| Estat anterior | En l'any 2001 es documenta la campana menor amb truja de ferro i cigonyal. Les dos campanes grans comptaven amb truges de ferro de la casa Manclús i estaven mecanitzades amb motor de vol continu i electromall. Abans dels electromalls tenien martells manuals, instal·lats en la mecanització de 1977. |
| Estat actual | La torre es troba en el exterior en un bon estat de conservació, pintada amb vistosos colors. L'estat del interior és igualment bo, amb un poc de brutícia a la Sala de les Campanes. En aquesta es conserva el braç d'una antiga campana, en regular estat de conservació i que possiblement està així des de 1936. Els tres bronzes estan en un bon estat de conservació, instal·lats amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Compten amb motors d'impulsos i electromalls, a més de batalls lligats i reforçats amb cable de seguretat. La instal·lació actual de les campanes permet el toc manual i reprodueix l'estil tradicional de tocar. |
| Campanes | Al segon cos es localitza el conjunt de campanes. De les foses en 1940 es conserven la gran i la menor. Aquestes són obra de la foneria Hnos. Roses de Silla (València), dedicada la menor a Sant Pere i la gran a la Mare de Déu. Compten amb una inscripció típica del moment en que es varen fer, ja que fa referència a les campanes perdudes en 1936. La Mitjana es dedica a Sant Jaume i va ser refosa en 1977 per la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. |
| Tocs tradicionals de campanes | Tradicionalment la campana menor sols era voltejada, mentre que les dos campanes grans a més es repicaven des dels peus del campanar amb llargues cordes unides als batalls. |
| Tocs actuals de campanes | Les tres campanes voltegen i repiquen automàticament. |
| Intervencions |
La torre sembla una construcció del segle XVII, de senzilles formes i amb una important remodelació al XIX, quan es va elevar i construir l'actual cos de les campanes. Aquesta possiblement es portara a terme en 1845 quan l'Ajuntament va portar a terme importants obres de remodelació per assegurar la fàbrica de l'església. Aquests treballs es feren pel mestre d'obres Miquel León, seguint les traces de l'arquitecte Salvador Güeso. Les obres estarien acabades dos anys després aproximadament, quan l'alcalde Vicent Picó va reunir als veïns per tractar de comprar un un rellotge per al campanar entre altres temes. El cost total del rellotge va ser de 5.000 reals, pagats per subscripció popular. La fàbrica del campanar va ser restaurada per l'exterior en l'any 2005, adquirint l'aspecte actual. L'antic conjunt de campanes es va perdre en 1936, motiu que va obligar a fer-ne un nou en 1940. La mitjana del conjunt es va badar en 1977, baixant-la del campanar per refondre-la. Al mateix temps es varen canviar les truges de fusta per altres de ferro i mecanitzar les dos campanes grans amb motors de vol continu. Es van instal·lar a més martells manuals per repicar, limitant la mecanització segurament per motius econòmics. Durant aquests treballs, efectuats entre abril i juny, no es mecanitzà la campana menor i es van inagurar per la festa de Sant Pere. En 2001 els martells ja havien estat canviats en el cas de les dos grans per electromalls i poc després ELECTORECAMP S.L. va canviar la truja de ferro de la menor per altra de fusta, de perfil tradicional valencià. Aquesta va quedar instal·lada amb motor d'impulsos i electromall. En 2012 l'empresa 2001 Técnica y Artesanía va restaurar les dos campanes grans, baixant-les del campanar per traslladar-les als tallers i netejar els bronzes. Les truges de ferro es canviaren per altres de fusta i finalment en setembre tornaren les campanes. Van quedar mecanitzades amb motor d'impulsos i electromall. Aquests treballs s'han estat possibles per la subvenció concedida per la Diputació de València i l'ajuda dels feligresos de la Parròquia de Sant Pere. |
| Notes | El campanar de Real va ser visitat pel botànic Cavanilles en l'any 1793, pujant al mateix per tal de realitzar un dibuix geogràfic dels voltants. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| GENERALITAT VALENCIANA | Subvencions de campanes 2006 | 2006 |
| 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. | Calendario 2013 | 2013 |
