Campaners de la Catedral de València

Registre de campanes

Catedral Metropolitana i Primada de Santa Tecla - TARRAGONA (CATALUNYA)

Altitud: 51 metres.
Església aixecada entre els segles XII i XIV (1171-1331) de transició del romànic al gòtic. Té planta basilical formada per tres naus capçades per sengles absis, semicirculars el del centre i el lateral de la dreta; l'altre a l'esquerra és poligonal; s'hi ubica la Capella dels Sastres. Té un ampli transsepte amb cúpula sobre trompes al creuer dins d'un cimbori octagonal gòtic amb un ampli finestral a cada cara; en sobresurt un cupulí vuitavat amb obertures rectangulars, una a cada costat, cobert per una cúpula piramidal de perfil sinuós de teules rogenques amb els careners verdosos. El mateix cimbori té la teulada com el cupulí.
Les naus de set trams estan cobertes per voltes ogivals simples sobre arcs torals apuntats; les separen robustos pilars cruciformes romànics amb columnes adossades, dues per costat i una altra de més fina a cada angle; aquests pilars sostenen arcs formers apuntats; al dessota d'un d'ells hi ha ubicat l'orgue. Àmplies capelles laterals a banda i banda estan situades entre els contraforts.
La façana principal és gòtica amb una portalada oberta amb un portal rectangular dividit en dos por un mainell on hi figura la imatge de Maria amb el Nen als braços sobre una peanya goticitzant obra del mestre Bartomeu (segle XIII); aquest portal està recobert per quatre arquivoltes motllurades en arc ogival en degradació que deixen un timpà calat i amb la base ocupada per relleus figurats; les arquivoltes descansen en dosserets que cobreixen sengles figures d'apòstols situats sobre un sòcol decorat amb arcs cecs gòtics; està flanquejat per dos robustos contraforts acabats en pinacles crestats i que inclouen imatges santes formant un fris figuratiu amb les ja esmentades sota les arquivoltes; la portalada esta coronada per una fina cornisa angular que mostra com està avançada respecte del frontis; a mitja alçada hi apareix una gran rosassa calada, motllurada i atrompetada i, a la part superior, inacabada, una fina cornisa horitzontal que és el reflex de la teulada de dos vessants; està coronada per dues finestres biforades com ulls d'espadanya.
Una portalada secundària romànica, a la dreta de la principal, té un portal rectangular amb tres arquivoltes de punt rodó que descansen en unes fines columnes, una per banda, alternades amb antes; deixen el timpà nu; al seu damunt s'hi pot veure, encastat al mur, el frontal d'un sarcòfag paleocristià figurat i, més amunt encara, una altra rosassa atrompetada i motllurada.
La catedral està dotada d'un gran claustre d'estil cistercenc amb una rica sèrie de relleus figuratius romànics. Tot el conjunt catedralici mostra paraments de carreus ben escairats de pedra clara.
Dimensions: la nau central des de l'entrada fins al fons de l'absis fa 92'19 x 14'38 x 26'54 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada de les tres naus fa 31 metres que inclou, també, naturalment, els gruixos dels pilars de separació; l'amplada total des del fons de les capelles laterals arriba als 53 metres; el transsepte en fa 53'35 x 14'63 x 26'54 i la cúpula, sempre per l'interior, arriba als 37'22 d'alçada. El claustre en mesura 47'52 x 46'40 de llargada i amplada.
Guarda el retaule de Santa Maria d'estil gòtic del segle XIV en pedra policromada de l'escultor Aloi de Montbrai a la capella dels Sastres; a l'altar major el retaule gòtic d'alabastre policromat de Santa Tecla és de Pere Joan; un frontal romànic de marbre del segle XIII amb baixos relleus sobre santa Tecla; el sepulcre gòtic de Joan d'Aragó; a la capella de Sant Miquel un retaule gòtic pintat per Bernat Martorell; a la de la Mare de Déu de Montserrat un retaule del pintor gòtic Lluís Borrassà; a la de Sant Tomàs un retaule gòtic del pintor Mateu Hortoneda; a la del Sagrament el retaule renaixentista (segle XVI) de Pere Blai i Jaume Antigó; a la de la Concepció un retaule barroc de Fra Josep de la Concepció (segle XVII); a la de Santa Tecla un retaule neoclàssic de Josep Prats (segle XVIII).
Arquitecte: consta la presència de Fra Bernat ( ? - 1256), o mestre Bernat, de Tolosa de Llenguadoc pel que fa a la construcció de les naus laterals i del claustre.
Campanar amb part romànic i en part gòtic dels segles XII a XIV (1334) amb dos cossos de planta quadrada (9'77 x 9'77 m) i amb un de tercer octagonal amb finestres gòtiques biforades i d'arcs calats obertes a set cares; al seu damunt un templet modern, anomenat “la capona” pel fet que guarda una campana de tres tones del mateix nom al·lusiu al so dels antics escolans capats, format per quatre robustos pilars octagonals i cobert per una teulada de quatre vessants; al seu damunt una petita campana està dedicada a senyalar els quarts; la capona ho fa per les hores. El terrat queda coronat amb pinacles crestats als angles. Els seus murs són de carreus grans i ben escairats de pedra de color groc daurat; els carreus són encoixinats en part del segon cos; quatre robustos contraforts acabats en pinacles crestats reforcen els angles de la zona vuitavada fins a la base de les finestres. Per l'interior, el campanar acull als baixos la capella de Sant Oleguer; més amunt hi ha tres estances, la primera avui buida, la segona per la maquinària del rellotge i la tercera la constitueix la cel·la.
Per una torre propera de planta quadrada a la banda de llevant hi puja l'escala àmplia de pedra picada i de cargol fins al nivell de la teulada del temple; se surt a l'exterior i per un terradet, es passa a una altra torre de dimensions més reduïdes adossada al campanar; hi puja una escala igualment de cargol de pedra picada i més estreta que l'anterior; porta a la cel·la on, amb una sòlida estructura de fusta, es troben penjades les campanes litúrgiques; en aquest punt cal pujar per una escala metàl·lica mòbil i doble, model dit de vaixell, fins a una altra escala similar a les anteriors i que arriba fins al terrat.
Situació: adossat a l'angle que formen l'ala nord del transsepte i l'absis encarat a llevant.
Alçada: 54'25 metres. En papers d'informació turística es diu que fa 70 metres d'alçada; penso que és un greu error.
Esveltesa: 5,5

Hi ha dos tipus de tocs actuals: els tocs automàtics, produïts exclusivament mitjançat electromalls externs, segons una programació establerta en l'ordinador central de control de la Catedral, i els tocs manuals.
Dies feiners i diumenges, així com els dissabtes a les 12:00 hores: repic mecànic de campanes. Els tocs manuals segons el calendari anual de tocs manuals.
Degut a la disposició de les campanes, sols poden brandar les tres majors, ubicades baix, encara que sols es poden dur a seure, parant-les cap amunt, les dues més grans i antigues. Les altres set campanes petites ubicades dalt sols poden repicar, mentre que la dels senyals, posada junt a aquestes, no té cap mecanisme per al seu toc, ni manual ni automàtic.
Per altra banda, alguns senyals quotidians són produïts, de manera manual i amb una llarga corda, per la campana Vedada, brandada des del peu del cimbori.

Campanes

  • Campana d'avís als campaners (1895)
  • Maria Bàrbara (13) (1772)
  • Vedada (12) (1728)
  • Campana de senyals (1) (1250ca)
  • Prima (3) (1859)
  • Prima (2) (1753)
  • Sorda (6) (1905)
  • Sorda (4) (1867)
  • Classe Major o Clàsica (5) (1315ca)
  • Clàssica (7) (1867)
  • Miserere (8) (1892)
  • Tecla (9) (1777)
  • Fructuosa (11) (1313)
  • Maria Assumpta (10) (1314)
  • Quarts
  • Tecla I (1867)
  • Tecla II
  • Hores (1380ca)
  • La campana dels Quarts (A) (1509)
  • La Capona, d´hores (B) (1509)

    Rellotges

  • Rellotge mecànic (1) (1750ca)
  • Rellotge mecànic (2) (1882)

    Ordinadors

  • Ordinador (1) (2000ca)
    Articles de premsa i textos científics
    TARRAGONA: Campanes, campaners i tocs
    CATALUNYA: Campanes, campaners i tocs (Municipis)

    Versió completa

  • Campaners de la Catedral de València - 24-05-2022 - campanerscatedralvalencia@gmail.com