43003 TARRAGONA
| Web | http://www.catedraldetarragona.com/ |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 51 metres. Església aixecada entre els segles XII i XIV (1171-1331) de transició del romànic al gòtic. Té planta basilical formada per tres naus capçades per sengles absis, semicirculars el del centre i el lateral de la dreta; l'altre a l'esquerra és poligonal; s'hi ubica la Capella dels Sastres. Té un ampli transsepte amb cúpula sobre trompes al creuer dins d'un cimbori octagonal gòtic amb un ampli finestral a cada cara; en sobresurt un cupulí vuitavat amb obertures rectangulars, una a cada costat, cobert per una cúpula piramidal de perfil sinuós de teules rogenques amb els careners verdosos. El mateix cimbori té la teulada com el cupulí. Les naus de set trams estan cobertes per voltes ogivals simples sobre arcs torals apuntats; les separen robustos pilars cruciformes romànics amb columnes adossades, dues per costat i una altra de més fina a cada angle; aquests pilars sostenen arcs formers apuntats; al dessota d'un d'ells hi ha ubicat l'orgue. Àmplies capelles laterals a banda i banda estan situades entre els contraforts. La façana principal és gòtica amb una portalada oberta amb un portal rectangular dividit en dos por un mainell on hi figura la imatge de Maria amb el Nen als braços sobre una peanya goticitzant obra del mestre Bartomeu (segle XIII); aquest portal està recobert per quatre arquivoltes motllurades en arc ogival en degradació que deixen un timpà calat i amb la base ocupada per relleus figurats; les arquivoltes descansen en dosserets que cobreixen sengles figures d'apòstols situats sobre un sòcol decorat amb arcs cecs gòtics; està flanquejat per dos robustos contraforts acabats en pinacles crestats i que inclouen imatges santes formant un fris figuratiu amb les ja esmentades sota les arquivoltes; la portalada esta coronada per una fina cornisa angular que mostra com està avançada respecte del frontis; a mitja alçada hi apareix una gran rosassa calada, motllurada i atrompetada i, a la part superior, inacabada, una fina cornisa horitzontal que és el reflex de la teulada de dos vessants; està coronada per dues finestres biforades com ulls d'espadanya. Una portalada secundària romànica, a la dreta de la principal, té un portal rectangular amb tres arquivoltes de punt rodó que descansen en unes fines columnes, una per banda, alternades amb antes; deixen el timpà nu; al seu damunt s'hi pot veure, encastat al mur, el frontal d'un sarcòfag paleocristià figurat i, més amunt encara, una altra rosassa atrompetada i motllurada. La catedral està dotada d'un gran claustre d'estil cistercenc amb una rica sèrie de relleus figuratius romànics. Tot el conjunt catedralici mostra paraments de carreus ben escairats de pedra clara. Dimensions: la nau central des de l'entrada fins al fons de l'absis fa 92'19 x 14'38 x 26'54 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada de les tres naus fa 31 metres que inclou, també, naturalment, els gruixos dels pilars de separació; l'amplada total des del fons de les capelles laterals arriba als 53 metres; el transsepte en fa 53'35 x 14'63 x 26'54 i la cúpula, sempre per l'interior, arriba als 37'22 d'alçada. El claustre en mesura 47'52 x 46'40 de llargada i amplada. Guarda el retaule de Santa Maria d'estil gòtic del segle XIV en pedra policromada de l'escultor Aloi de Montbrai a la capella dels Sastres; a l'altar major el retaule gòtic d'alabastre policromat de Santa Tecla és de Pere Joan; un frontal romànic de marbre del segle XIII amb baixos relleus sobre santa Tecla; el sepulcre gòtic de Joan d'Aragó; a la capella de Sant Miquel un retaule gòtic pintat per Bernat Martorell; a la de la Mare de Déu de Montserrat un retaule del pintor gòtic Lluís Borrassà; a la de Sant Tomàs un retaule gòtic del pintor Mateu Hortoneda; a la del Sagrament el retaule renaixentista (segle XVI) de Pere Blai i Jaume Antigó; a la de la Concepció un retaule barroc de Fra Josep de la Concepció (segle XVII); a la de Santa Tecla un retaule neoclàssic de Josep Prats (segle XVIII). Arquitecte: consta la presència de Fra Bernat ( ? - 1256), o mestre Bernat, de Tolosa de Llenguadoc pel que fa a la construcció de les naus laterals i del claustre. Campanar amb part romànic i en part gòtic dels segles XII a XIV (1334) amb dos cossos de planta quadrada (9'77 x 9'77 m) i amb un de tercer octagonal amb finestres gòtiques biforades i d'arcs calats obertes a set cares; al seu damunt un templet modern, anomenat “la capona” pel fet que guarda una campana de tres tones del mateix nom al·lusiu al so dels antics escolans capats, format per quatre robustos pilars octagonals i cobert per una teulada de quatre vessants; al seu damunt una petita campana està dedicada a senyalar els quarts; la capona ho fa per les hores. El terrat queda coronat amb pinacles crestats als angles. Els seus murs són de carreus grans i ben escairats de pedra de color groc daurat; els carreus són encoixinats en part del segon cos; quatre robustos contraforts acabats en pinacles crestats reforcen els angles de la zona vuitavada fins a la base de les finestres. Per l'interior, el campanar acull als baixos la capella de Sant Oleguer; més amunt hi ha tres estances, la primera avui buida, la segona per la maquinària del rellotge i la tercera la constitueix la cel·la. Per una torre propera de planta quadrada a la banda de llevant hi puja l'escala àmplia de pedra picada i de cargol fins al nivell de la teulada del temple; se surt a l'exterior i per un terradet, es passa a una altra torre de dimensions més reduïdes adossada al campanar; hi puja una escala igualment de cargol de pedra picada i més estreta que l'anterior; porta a la cel·la on, amb una sòlida estructura de fusta, es troben penjades les campanes litúrgiques; en aquest punt cal pujar per una escala metàl·lica mòbil i doble, model dit de vaixell, fins a una altra escala similar a les anteriors i que arriba fins al terrat. Situació: adossat a l'angle que formen l'ala nord del transsepte i l'absis encarat a llevant. Alçada: 54'25 metres. En papers d'informació turística es diu que fa 70 metres d'alçada; penso que és un greu error. Esveltesa: 5,5 |
| Protecció |
Bé Cultural d'Interès Nacional 214-MH-ZA Identificador: RI-51-0000086 Registre: (R.I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu Categoria: 51 Monument Nom: Església Catedral de Santa Maria Comunitat Autònoma: C.A. Catalunya Província: Tarragona Municipi: Tarragona Data de Declaració: 03-04-1905 BOE de la Declaració: 12-04-1905 Tramitació: INCLÒS / DECLARAT Font Ministerio de Cultura (27/02/2005) |
| Graffitti | La restauració del Campanar ha permés la posta en valor de nombrosos grafits, com ara una sèrie de vaixells en la sala dels rellotges o diverses inscripcions, algunes medievals, en les escales d'accés. |
| Estat anterior |
En 1989 les campanes ja havíen sigut mecanitzades, exclusivament amb electromalls externs, i sols una de les gòtiques tenia substituïda la instal•lació original per un jou de ferro. Hi havia un grup de campaners, més o menys organitzat, per als tocs festius, especialment de Santa Tecla. Malgrat la seva presència i el seu esforç, els coloms ho invadien tot, havent-hi una capa de fem que en alguns racons i damunt de certs jous ultrapassava els 40 cm. La immensa brutícia que cobria tot, així com la dificultat d'accedir a algunes campanes molt altes, va impedir documentar el conjunt en la seva totalitat. |
| Estat actual |
La restauració ha ordenat els espais interns i externs del campanar, encara que no ha tingut en compte les necessitats acústiques i tècniques de les campanes i dels campaners. No obstant ha resolt un dels problemes majors del conjunt, com era la brutícia causada pels coloms. Les campanes estan ara disposades en dos nivells. En l'inferior es troben les tres majors que es poden ventar, tot i que sols les dues més grans poden arribar fins a dalt, ja que la Tecla impacta l'estructura de fusta. En el nivell superior es troben totes les altres campanes, disposades de manera que cap d'elles pot brandar, amb la qual cosa s'ha substituït el balanceig pels repics. Totes les campanes de la sala disposen d'electromall, governat per l'ordinador que controla totes les funcions de la Catedral (llum, alarmes, sonorització...), sense que la programació sigui un reflex dels tocs tradicionals. Únicament la Vedada, ubicada sobre el cimbori, i probablement campana de senyals per als campaners, és brandada per l'escolá, mitjançant una llarga corda, senyalant l'apertura i tancament de la Catedral, així com el toc de l'Àngelus. Abans de la restauració del campanar, les campanes estaven disposades en les finestres externes; en el nivell més baix les campanes majors, i per damunt les menors, en la mateixa finestra. La proposta de restauració buscava diverses finalitats:
L'actuació implicava la reubicació de les campanes, en l'interior, amb diverses conseqüències acústiques i tècniques. En conseqüència es va bastir una gran estructura de fusta, ben concebuda de manera global. Les tres campanes majors es troben disposades en la part baixa, i poden brandar i fins i tot anar a seure amb alguna limitació. Les vuit petites es troben en la part superior, perfectament accessibles. No obstant aquestes estan deixades caure en uns suports de ferro sobre les bigues, i disposades de manera que no es poden brandar, sinó sols repicar. Altre dels resultats de la restauració és una millor ordenació dels espais, tant en l'accés com en les diverses sales. Per exemple, la barana de l'escala no sols serveix de suport per l'enllumenament sinó que transporta igualment els cables elèctrics, deixant lliure els murs. Igualment, els rellotges històrics estan posats en valor, ubicats dins de sengles aparadors de vidre. |
| Acústica, afinació de les campanes |
Les campanes, les instal•lacions i els tocs de la Catedral de Tarragona havíen sigut el resultat d'establir, durant segles, un model acústic, és a dir una forma de comunicar missatges, emocions i música a través de les campanes. No és pas que les campanes disposades en un lloc o un altre, i tocades brandades o fixes siguin les mateixes; de cap manera, ja que el so produit (un conjunt per a cada campana de cinc parcials, generalment una nota, la tercera menor, la quinta, així com les octaves superior i inferior) es modifica rotundament d'una manera o un altra. La instal•lació canvia la relació dels sons, augmentant o anul•lant alguna de les notes parcials, mentre que l'efecte Dopler, produït pel moviment de les campanes, modifica fins i tot la nota percebuda. Molt probablement aquestes sensacions anaven associades a diversos misatges. Per tant la ubicació en les finestres en diverses alçades tenia una explicació acústica: les més petites dalt, ja que els harmònics més aguts s'espandeixen millor de dalt a baix, i les majors baix, perquè els harmònics més greus s'estenen en totes les direccions. Malgrat el que s'ha dit, les campanes ubicades en finestres exteriors transmeten millor la seva sonoritat especialment en un campanar com aquest, que té uns murs tan lleugers, en comparança amb altres torres gòtiques. En conseqüència el canvi d'ubicació de les campanes suposa una modificació radical de la sonoritat, que queda disminuïda i ha de ser reforçada. És conegut que en els campanars europeus, on les campanes estan a dintre, les finestres es cobreixen amb unes plaques de fusta inclinades uns 45º per dirigir el so cap a baix. Però no cal anar tan lluny: el campanar de Sant Pere de Reus, amb els murs tan gruixuts que les campanes poden brandar sense eixir fora, tenia - i esperem que torne a tenir - unes portes de fusta rectes, que cobrien més o menys la meitat de la finestra, per reforçar la sonoritat i permetre que les notes sortessin totes en totes les direccions al mateix temps. Un mateix exemple tenim a la Catedral de València, on les finestres han estat sempre parcialment cobertes per unes portes de fusta, que foren llevades en els anys 60, per "alliberar les campanes del cosset que les oprimia". Si, les campanes es veien, però ja no es sentien per igual. Fou precís reposar les fustes, en 1996, per recuperar la sonoritat perduda en totes les direccions i amb un volum sonor equivalent. Per tant, amb les campanes ubicades a l'interior, és indispensable cobrir parcialment les finestres, a un 50% aproximat, per extreure la sonoritat del conjunt, sonoritat que no serà pas la mateixa dels últims segles. De la mateixa manera, i com ja s'indica en l'apartat corresponent, les deu campanes de la sala (excloent-hi la de senyals, que possiblement hauria d'ubicar-s'hi en altre lloc) han de poder ser brandades, per motius acústics i històrics, i no és suficient que puguin ser repicades. Com que, per altra banda, allò que determina el color musical de les campanes de Tarragona és el seu jou de fusta i pedra allargassat, les campanes de dalt s'han d'ubicar de nou, de manera que puguin brandar, i fer-ho de manera segura tant per elles (que no xoquin les unes amb les altres) com per als campaners. De manera accessòria, les tres campanes majors han de poder no sols brandar, que ja ho fan, sinó anar a seure i quedar parades cap amunt, cosa a hores d'ara impossible degut a la mala ubicació d'alguna, així com a la perillositat del seu toc, per la baixa altura a la qual es troben. Tanquem la discussió dient que no es tracta de recuperar tradicions perdudes o romàntiques, sinó que cal recordar que el campanar i les instal•lacions han d'estar al servei de les campanes i de les necessitats dels tocs, que són una realitat tan tangible i segurament més antiga que alguns dels elements arquitectònics que tan gelosament es volen preservar. |
| Coloms i altres plagues |
En 1989 els coloms eren la presència principal, tant de la sala de campanes com de la resta d'espais del campanar. La seva brutícia ho impregnava tot, i causava efectes destructius en els objectes i l'edifici. La solució radical de canviar la disposició de les campanes de lloc, possiblement motivada per aquesta causa, ha permés tancar les finestres amb unes reixes molt lleugeres d'acer inoxidable, que no destorben a la vista, que afectaran poc al so i que son molt més eficaces que altres solucions com ara les xàrcies transparents, de dubtosa conservació. Al menys des d'aquest punt de vista, els canvis en el campanar han tingut un resultat excel•lent, com és l'allunyament definitiu dels coloms i dels seus nius. |
| Campanes |
Com és habitual, el campanar compta amb diversos conjunts de campanes, si tenim en compte les característiques funcionals: campanes del rellotge, campanes de senyals internes o externes, campanes litúrgiques o de toc pròpiament dites. No obstant, el campanar de la Catedral de Tarragona compta, pel que fa al valor històric de les campanes, amb quatre grups de divers interès:
Un altre valor important és que totes conserven les instal•lacions tradicionals, en major o menor mesura, i que per tant el valor afegit de la manera de toc a la catalana es preserva, o es pot recuperar. Les campanes gòtiques majors són probablement de la mateixa mà, és a dir la Classe Major o Clàssica, la Fructuosa i l'Assumpta. Per cert que hi ha dubtes entre aquestes dues, ja que hi ha autors, com SÁNCHEZ REAL, que proposen que l'una sigui l'altra. La campaneta de senyals, però, podria ser, a l'espera d'uns estudis definitius una volta netejada, molt més anterior, i per ara proposem 1250 com data de construcció. L'altra campaneta gòtica, la del rellotge interior, sembla molt posterior, i d'un interés menor (gran per ella mateixa, però menor, comparada amb les altres). Durant el complicat procés de restauració dels últims anys, es va començar per la majoritàriament anomenada Assumpta, que fou baixada, desmuntada i netejada. La neteja del bronze, correctament realitzada amb sorra humida a baixa pressió, va permetre lliurar el metall de les capes corrosives dels segles, especialment degudes a la proximitat de la mar, i facilita no sols la seva lectura i contemplació, sinó que permet que soni més i durant molt més de temps. No obstant es va crear una falsa polèmica, que ha propiciat que les altres campanes no s'hagin netejat, de manera que ni es poden llegir completament (cas de les gòtiques) ni sonin com cal degut a l'esmorteïment produït per la brutícia. |
| Tocs tradicionals de campanes |
Els tocs tradicionals de la Catedral de Tarragona estaven basats en dos grans principis: totes les campanes podien brandar, i possiblement sols les majors anaven a seure, és a dir quedaven invertides cap a dalt, però sense topalls com en altres campanars catalans, i totes les campanes es podien repicar, mitjançant cordes connectades amb gantxos als batalls. Les campanes es brandaven mitjançant llargues cordes lligades als braços: un per campana, excepte les dues majors, que en tenien dos. Pel que fa a les campanes de senyals, el sistema era el mateix, tot i que la petita ubicada en el campanar no tenia batall, i el seu so es produia per fer-la xocar amb unes bigues de fusta que la feien sonar i al mateix temps limitaven el seu recorregut. |
| Tocs actuals de campanes |
Hi ha dos tipus de tocs actuals: els tocs automàtics, produïts exclusivament mitjançat electromalls externs, segons una programació establerta en l'ordinador central de control de la Catedral, i els tocs manuals. Dies feiners i diumenges, així com els dissabtes a les 12:00 hores: repic mecànic de campanes. Els tocs manuals segons el calendari anual de tocs manuals. Degut a la disposició de les campanes, sols poden brandar les tres majors, ubicades baix, encara que sols es poden dur a seure, parant-les cap amunt, les dues més grans i antigues. Les altres set campanes petites ubicades dalt sols poden repicar, mentre que la dels senyals, posada junt a aquestes, no té cap mecanisme per al seu toc, ni manual ni automàtic. Per altra banda, alguns senyals quotidians són produïts, de manera manual i amb una llarga corda, per la campana Vedada, brandada des del peu del cimbori. |
| Tocs proposats de campanes | Cal actualitzar la relació dels tocs tradicionals, i adaptar-los tant a les necessitats actuals com a les possibilitats que ofereixen les campanes en les seves limitacions. Aquesta relació sols es pot establir una volta restaurades les campanes, per permetre que brandin i repiquin sense els límits actuals. |
| Visites als campanars | La Catedral està oberta al públic diàriament, després de la Missa Conventual, però ni les cobertes ni el Campanar són accesibles al públic. Per altra banda, la nova estructura de fusta, que ocupa tota la sala de campanes, limita el nombre de visitants a poques persones, ja que el lloc de treball per als campaners és mínim. Especialment, en moment de toc, i degut a la perillositat augmentada per la nova disposició, el nombre de visites queda limitat a menys d'una dotzena, en condicions de seguretat. |
| Intervencions |
La intervenció més recent ha consistit en el desplaçament de les campanes des de les finestres, on estaven els últims segles, fins a l'interior de la sala, amb la proposta, mal justificada, de recuperar la imatge medieval del campanar. La solució adoptada, sense cap justificació històrica, es carrega de manera directa el conjunt de tocs tradicionals de la Catedral, basats en les campanes brandades, introduïnt-hi repics propis de parròquies rurals. Per altra banda l'ample espai interior de la sala de campanes, que era una zona visitable per molta gent durant els tocs manuals, ha quedat força reduït, limitant les visites a mitza dotzena de persones. |
| Actuacions urgents | Hi ha tres actuacions urgents: revisar els dos electromalls que piquen excessivament baix, amb perill de trencament de campanes, i reparar el sistema de toc de la campana dels quarts, per què soni com li correspón. |
| Propostes |
Les diverses propostes, analitzades campana per campana, es poden resumir en les següens línies de treball:
|
| Notes |
Cal agrair al senyor Tòfol CONESA, membre dels Campaners de la Catedral, el temps compartit i les facilitats rebudes per la documentació dels campanar i de les campanes. El treball fou inclòs en el segon lliurament d'aquesta segona fase de l'Inventari de les campanes de les Catedrals d'España. Les propostes incloses permetrien reconduir la modificació realitzada, que sembla irreversible, de manera que sigui possible, amb moltes limitacions, recuperar els tocs tradicionals. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
Enregistraments sonors (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Audio | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| CONESA, CRISTÒFOL | Cristóbal Conesa: “Si tanquem la porta al campanar, matarem la identitat de tot un poble” | 25-04-2017 | 14:24 |
| GRUP DE CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA | Per primer cop es farà un concert de Carilló a Tarragona | 05-07-2017 | 07:24 |
| GRUP DE CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA | El campanar de la Catedral de Tarragona deixa de sonar | 24-08-2018 | 06:18 |
Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Vídeo | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| GRUP DE CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA | Campanes de Tarragona | 12-10-2009 | 07:11 |
| GRUP DE CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA | Toc de les campanes de la Catedral de Tarragona | 12-04-2014 | 19:25 |
| GRUP DE CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA | Haz que la Navidad brille con Lay’s Gourmet | 11-12-2014 | 02:27 |
| MARTÍNEZ, JESÚS (EL CAMPANER FORASTER) | Campanars, Campanes i Campaners | 03-01-2017 | 02:37 |
| GRUP DE CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA | Campaneros de Tarragona | 20-09-2017 | 01:13 |
| GRUP DE CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA | Las campanas de la Catedral tienen quien las defienda | 21-04-2018 | 00:40 |
| GRUP DE CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA | Toque de fiesta | 23-09-2018 | 00:47 |
| TOMÁS I MERCADER, ARTUR | L'Arturo, el campaner centenari de la catedral de Tarragona | 07-11-2018 | 02:52 |
| GRUP DE CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA | Tarragona celebra els 700 anys de l'arribada del braç de Santa Tecla | 13-05-2021 | 01:24:16 |
| GRUP DE CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA | Toc per la Pau | 02-03-2022 | 04:00 |
