Data de construcció |
Segona meitat del segle XVIII, reformat entre 1941-1944 |
---|
Descripció |
La torre està ubicada a un lateral de la façana principal de l'església. És de planta quadrada i té dos cossos. El primer està integrat dins del temple, destacant per d'amunt d'aquest poc abans del primer cos. S'alça d'amunt d'un basament de sillars de pedra i té dos trams, separats per una motllura de pedra. Els sillars els trobem també als angles visibles de la torre. El primer cos està separat del segon per una conisa decorada. El segon té quatre finestres amb arc de mig punt per a les campanes i a l'exterior quatre pilastres per cada cara, situades damunt d'un basament. Aquest té una cornisa, sobre la que trobem una balustrada que delimita el terrat.
La torre té una escala interior "a la castellana", es a dir, que recorre el perímetre interior del campanar fins la Sala de les Campanes. Just baix d'aquesta trobem una habitació amb la maquinària del rellotge. La Sala de les Campanes està coberta amb una volta de forn. |
---|
Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
---|
Estat original |
Fins la mecantizació del conjunt en 1967 estaven les campanes instal·lades amb truja de fusta, confeccionades per la casa fonedora. Disposarien a més de diversos accesoris per al toc. Les tres grans tindrien llargues cordes unides als respectius batalls per repicar-les des dels peus de la torre. La Gran i la Immaculada disposaven de maçes exteriors per accionar el toc de les hores i quarts, respectivament. |
---|
Estat anterior |
Fins 2009 les tres grans disposaven d'electromalls trifàsics, mecanismes de lenta resposta. La Gran disposava d'un motor de vol continu. |
---|
Estat actual |
La torre es troba en bon estat de conservació, pintada per fora i a la Sala de les Campanes. La maquinària del rellotge està a la ubicació tradicional, però ja fa temps que no funciona. Les quatre campanes estan ubicades a les finestres de la Sala de les Campanes, instal·lades amb truges de ferro. L'Àngel Custodi sols està mecanitzat amb motor de vol continu. La Immaculada disposa de motor de vol continu i electromall monofàsic. La de Sant Antoni Abat compta amb un badat a llavi i no es toca, de forma que el motor de vol continu i l'electromall monofàsic no funcionen. La Gran està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Totes elles disposen de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
---|
Campanes |
El campanar té un conjunt de quatre campanes. La més xicoteta està dedicada a l'Àngel Custodi, la tercera a la Immaculada, la mitjana a Sant Antoni Abat i la gran a Santa María Magdalena. Totes elles disposen d'inscripcions amb textos litúrgics propis de les festes de les respectives l'advocacions a les que estan dedicades. També porten una inscripció al·lusiva a Regiones Devastadas, possiblement perquè les va pagar. |
---|
Tocs tradicionals de campanes |
Les quatre campanes es voltejaven des de la mateixa Sala de les Campanes i segurament les tres grans es repicaven des dels peus del campanar. La Immaculada tocava els quarts i la Gran les hores. |
---|
Tocs actuals de campanes |
Les campanes (menys la badada) voltegen automàticament i la Immaculada i la Gran repiquen també automàticament. Aquestes dos conserven les funcions horàries. |
---|
Intervencions |
En 1691 es va contractar les obres d'un nou temple parroquial per a Moncofa. Tot i que al contracte per construir el temple s'estipulava la construcció d'un campanar, no es va construir fins la segona meitat del segle XVIII. Les obres del antic campanar deurien inciar-se després de 1757, ja que en la visita pastoral de eixe any es senyala que encara queda pendent la seua construcció.
Durant la Guerra Civil (1936-1939) les campanes originals varen dessaparèixer i el campanar va patir els desperfectes de la destrucció del temple i els bombardejos de l'aviació. Sembla que Regiones Devastadas es va fer càrrec de les despeses de fondre el nou conjunt de campanes, tres en 1940 i la Gran un any després. Les quatre campanes les varen fondre als tallers de la foneria Hermanos Roses de Silla. Entre 1941 i 1944, dins de la reconstrucció del temple parroquial, a càrrec de Regiones Devastadas, el campanar va ser reformat. Entorn a aquestes dates també es va adquirir una nova maquinària del rellotge.
En 1967 es va signar amb la foneria de Salvador Manclús el contracte per mecantizar les campanes. Les truges de fusta es canviaren per altres de ferro. Les quatre campanes es dotaren de motors de vol continu i tres electromalls monofàsics per a les tres campanes grans. En maig del mateix any es va portar a terme la mecanització. En 2009 Electrorecamp S.L va internvindre la mecanització de les campanes. Els tres electromalls es canviaren per altres monofàsics i el motor de la Gran per un d'impuls. A més es canviaren el batall d'aquesta campana i el de la de Sant Antoni. Posteriorment aquesta última es va badar i per tant es desconectaren els mecanismes de toc. |
---|
Propostes |
Vist l'estat en que estan les campanes, proposem la restauració del conjunt. La campana trencada es deu refondre, ja que no té gran valor històric i ja està documentada. Les altres es deuen baixar del campanar per netejar-les per dins i per fora. Les truges de ferro actuals es deuren canviar per altres de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment les campanes que encara compten amb motor de vol continu es deurien mecanitzar amb motor d'impuls. La nova campana, resultat de la refosa de la trencada, es deu dotar de truja de fusta i mecanitzar amb motor d'impuls. Per a la de l'Àngel Custodi descartem instal·lar un electromall, ja que sembla que sols es voltejava.
També es deuria confeccionar una nova matraca, de formes iguals a l'antiga, per recuperar els tocs durant els actes del Divendres Sant. |
---|
AutorBUIGUES METOLA, Marcos () ALEPUZ CHELET, Joan (28-04-2012) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació del campanar, les campanes i la matraca] (19-02-2017) |