Campaners de la Catedral de València

Registre de campanes

Catedral de Santa Maria - VALÈNCIA (COMUNITAT VALENCIANA)

Durant molts segles fou anomenat "Campanar Nou" o "Campanar de la Catedral", per diferenciar-lo del "Campanar Vell", una torre de planta quadrada i de factura romànica, ubicada en el carrer de la Barxilla, i de la qual queden escassos restes murals.
Poc a poc anà transformant-se el seu nom en "Torre del Micalet", per la gran campana de les hores, que ha servit a anomenar, per metonímia, al conjunt.
Originalment era una torre exempta, unida a la Seu a finals del XV al prolongar-se la nau central. Té accés per una portada angular adornada amb arquivoltes i un pas cobert amb curioses voltes nervades. La torre de planta octogonal, mesura 50,85 m, sent el seu perímetre igual a la seua altura, de tradició arquitectònica catalana, sòbriament decorada a l'exterior pels prismàtics contraforts de les aristes i les primes motlures que senyalen els diferents nivells dels pisos.

El primer cos és massís, deixant sols el forat helicoïdal de l'escala; el segon cos té un recinte abovedat que és l'antiga "Presó" o Asil de la Catedral; el tercer cos es la "Casa del Campaner", altre recinte abovedat semblant a l'anterior però més gran; el pis superior és la sala de campanes oberta per 8 finestrals, 7 d'ells ocupats per les campanes i 1 per l'escala de caragol, que en este tram es fa encara més angosta.
En 1425 estava ja conclosa la torre fins la terrassa, no prosperant el projecte d'agulla concebut per Antoni Dalmau, i que es conserva en el Museu Històric Municipal. La campana de les hores penjava d'una estructura de fusta, ubicada sobre pilars de pedra, semblant a l'existent en molts altres campanars gòtics de la Corona d'Aragó. L'actual espadanya és un additament construït entre 1660 - 1736. Tenia una elegant cresteria calada "apitrador" que li servia de corona, que va ser arrasada al segle XVIII, sent substituïda primer per una barana de fusta i en el segle XIX per una barana metàl·lica fins la restauració de 1983, realitzada sense respecte als testimonis arqueològics conservats fins aquell moment en la mateixa terrassa i que ara estan exposats en la "Casa del Campaner".

En els primers anys de les actuacions del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS alguns dels tocs eren encara automàtics, ja que quatre de les sis campanes prèviament electrificades conservaven els motors. No obstant, després de la gran restauració de 1992, només es va deixar un motor d'impulsos per voltejar per la Bàrbera, la campana del cor diari. Igualment s´havien dotat de mecanismes externs per a tocar tirant del batall per al Manuel (toc diari de muralles) i la Maria (tocs d´oracions quatre vegades al dia).

En conseqüencia en l´actualitat, hi han dos blocs diferenciats de tocs: els automàtics i els manuals. Els automàtics es limiten als senyals d´oració (tres batallades de la Maria per cadascú dels tres Àngelus i cinc batallades per al toc d´Ànimes), el toc de tancar les muralles del Manuel (durant mitja hora, primer cada dos minuts i després accelerant fins arribar a la màxima velocitat), i els tres vols de cor de la Bàrbera a les 09:01, a les 09:16 i a les 09:26, sengles tocs previs als Àngelus de mig dia i vesprada de dissabte i diumenge i un darrer toc per la Sabatina, el dissabte a les 19:45 hores.

Els tocs manuals s´interpreten pels CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA, que són una evolució del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS i que formen part d´aquesta Federació de Colles Campaneres. El Calendari Anual (que comença amb l´Advent) inclou totes les festes litúrgiques anuals, així com els diumenges d´Advent i de Quaresma, els tocs de vespres de les Solemnitats en les quals es canten en la Catedral, i les grans celebracions del temple. Tota aquesta relació està fixada en la Consueta Nova, aprovada pel Capítol, i que no és més que l´actualització de la Consueta d´HERRERA de 1705, a les necessitats actuals, tant litúrgiques com de la vida ciutadana. Així, han desaparegut els tocs d´anunci de festa la vespra a mig dia (excepte les festes de la Mare de Déu dels Desemparats i del Corpus Christi) ja que els actuals campaners, voluntaris, tenen obligacions laborals o d´estudis, i viuen lluny del centre històric (que per altra part està cada volta més despoblat). Actualment té més sentit tocar els dies de festa a mig dia, amb repic o amb vols de campanes segons la festivitat, per construir el temps festiu comunitari, quan la gent passeja pel centre històric. Tres tocs d´alba queden: per a la Mare de Déu dels Desemparats, per al Corpus Christi i per a la Mare de Déu d´Agost, i el vol general de les onze campanes, que en temps d´AGUADO i posteriors campaners es prodigaven al menys per aquestes tres festes, ara queda limitat al mig dia del Corpus Christi, reprenent en part la recomanació d´HERRERA que els tiples "no dizen bien" amb les altres i resten solemnitat, augmentant el caos sonor.

Sobre tot s´han recuperat i normalitzat els repics, dels quals s´interpreten uns 50 a l´any pels diversos Campaners, ja que es tracta que aquest coneixement no es limite a una persona ni a una manera única d´interpretar. Els tocs de cor sonen en les diverses variacions més solemnes: els "bisbals", voltejant alguna de les quatre majors segons festivitat; les "dominiques morades", amb variacions per a Advent (toc d´AGUADO) i de Quaresma (toc d´HERRERA), així com les "dominiques roses", que són la interpretació del toc de "dominica blanca". Els tocs de mort queden limitats als relacionats amb la Catedral i el seu Capítol, així com amb les autoritats sobre tot religioses.

De manera general les campanes es voltegen sempre amb cordes (en algunes altes no es podria fer de cap altra manera), recuperant-se així unes tècniques tant de parar com de voltejar que els últims campaners abans l´electrificació havíen simplificat, així com uns ritmes sempre canviants. El toc està facilitat pels nous rodaments autocentrats de la major part de les campanes, excepte la Maria, la Caterina, l´Arcís i el Pau que encara conserven la instal•lació tradicional, que serà mantinguda mentre les campanes funcionen amb seguretat i sense excesiu esforç.

Finalment, la matraca reposada en 1996, sona des del dijous sant, després del Glória, per als oficis de divendres i dissabte sant i per avisar la missa de la Vigília de Pasqua.

Campanes

  • El Cimboriet (1805)
  • De quarts (A) (1736)
  • El Micalet (B) (1539)
  • Campaneta dels Morts (1250ca)
  • Campaneta de senyals (1600ca)
  • Campana gòtica (1250ca)
  • L'Úrsula (1) (1438)
  • La Violant (2) (1735)
  • La Bàrbera (4) (1681)
  • La Caterina (3) (1305)
  • El Pau (5) (1489)
  • L'Arcís (6) (1529)
  • El Vicent (7) (1569)
  • L'Andreu (8) (1605)
  • El Jaume (9) (1429)
  • El Manuel (10) (1621)
  • La Maria (11) (1544)

    Rellotges

  • Rellotge mecànic (1) (1650ca)

    Ordinadors

  • Ordinador (1) (1989)
  • Ordinador (2) (2000)
    Articles de premsa i textos científics
    VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
    COMUNITAT VALENCIANA: Campanes, campaners i tocs (Municipis)

    Versió completa

  • Campaners de la Catedral de València - 24-05-2022 - campanerscatedralvalencia@gmail.com