Inventari de Campanes

Parròquia de Santa Maria Magdalena - SOLLANA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 5043)


Data de construcció Segle XVIII- reformat entre 1903-1912
Descripció La torre es trova a la part posterior del edifici, junt al presbiteri. És de planta quadrada amb tres cossos, alçat seguint els models del segle XVIII. El primer no compta amb decoració, estant recobert el parament constructiu de pedra i rajola per morter. El segon correspon al de les campanes decorat amb quatre pilastres toscanes a la cara exterior que enmarquen les finestres. Per damunt d'aquest trobem una cornisa i el tercer cos, que correspon al remat amb dos trams de similar factura: el primer amb arcs en diagonal i un segon amb aletons. Finalment trobem un cupulí coronat per una creu i veleta amb la imatge de Santa Maria Magdalena. A la façaca principal es localitza una espadaña situada sobre l'esfera del rellotge amb dos campanons per a les hores i darrere d'aquest la caseta del rellotge. Compta amb una escala interior per pujar fins la Sala de les Campanes.

Damunt de la façana principal trobem una espadanya d'estil barroc i posiblement construïda al mateix temps que el campanar. Compta amb dos pilastres toscanes enmarcant la finestra central i dos aletons al costat. Remata aquesta un frontó triangular amb boles.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Graffitti Hi ha un graffitti a la finestra de la campana gran, fet amb claus i que posiblement diga: "APM", segurament es correspon amb les inicials d'un nom.
Estat actual La torre es troba en un bon estat general de conservació, tan sols hi ha alguns despreniments del morter a les juntes de les rajoles. Les quatre campanes estan instal·lades a la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Les tres grans compten amb martells, reaprofitant part dels instal·lats als anys 60; mentre que la campana menuda té un electromall. A més estan mecanitzades amb motors de vol continu, mecanismes que no permeten tocar les campanes de forma manual ni reprodueixen els tocs manuals. Seria recomanable iniciar la restauració del conjunt de campanes, baixant-les del campanar per netejar-les per dins i fora, reposant les truges de fusta i mecanitzan-les amb electromalls i motors d'impulsos, que imitaren els tocs tradicionals i permeteren tocar manualment. Els dos timbres de les hores conserven la instal·lació tradicional.
Campanes Compta amb quatre campanes, instal·lades totes elles al segon cos del campanar, per un altra banda a l'espadanya trobem dos timbres per tocar les hores.
Tocs tradicionals de campanes Hi ha una fusta al interior de l'escala del campanar amb tres forats, per tant sembla que sols es repicarien tres campanes per als tocs més senzills, suposem que les tres grans. Per aquests forats passarien les cordes que anaven des dels batalls de les campanes. Per un altra banda les quatre campanes es voltejarien des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Des de la mecanització els tocs són exclusivament automàtics, amb poca relació als tradicionals.
Intervencions Les primitives campanes van ser destruïdes en 1936 i per tal d'omplir el buit deixat per elles es va encarregar un nou conjunt de quatre bronzes al poc d'acabar la Guerra Civil. En decembre d'eixe any van ser foses pels Hermanos Roses de la veïna localitat de Silla, sent beneïdes i pujades al campanar. En 1967 la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va mecanitzar la campana gran i les dos menudes, substituïnt les truges de fusta per altres de ferro i instal·lant motors de vol continu i martells. La mitjana també va ser mecanitzada, però en un moment distint i per la casa Manclús, amb un procés similar al de les altres tres. A més s'aprecien intervencions recents de Industrias Manclús, amb un electromall per la campana menuda i diverses reparacions.
Notes A la sala de les Campanes hi han dos fustes, sembla que disposades per ubicar una campaneta de senyals o una matraca.
Autor
  • ALEPUZ CHELET, Joan (22-09-2011)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (29-07-2014)
  • Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    AutorTítolData
    SOLLANERIESLes nostres campanes compleixen 81 anys: 1940-20211940
    IGLESIA EN VALENCIAHa quedado restaurado el campanario1997
    JUAN VIDAL, FranciscoLos campanarios valencianos de la segunda mitad del siglo XVIII (Parte I)1999
    36 Fotos

    Fitxes de les campanes

    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 03-09-2021

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    EspadanyaTimbre de Quarts (A)3010
    EspadanyaTimbre d'Hores (B)5045
    Sala de les CampanesGlòria (1)ROSES, HERMANOS (SILLA)193962138
    Sala de les CampanesInmaculada Concepció (2)ROSES, HERMANOS (SILLA)193983331
    Sala de les CampanesSant Sebastià (3)ROSES, HERMANOS (SILLA)1939100579
    Sala de les CampanesSanta Maria Magdalena (4)ROSES, HERMANOS (SILLA)1939118951

  • Fitxa reduïda (PDF)
  • SOLLANA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 20-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 49 Visitants: 48 Usuaris: 1 - francesc