| Data de construcció |
XVII-XVIII |
---|
Descripció |
Junt a la façana principal s'alça la torre campanar, integrada dins de la fàbrica del temple parroquial. Es una construcció de dos cossos, alçat el primer amb maçoneria i sillars als angles, mentre que el segon es tot de sillars, separant els dos amb una moldura. Aquest segon cos compta amb quatre finestres per les campanes, sense més decoració al exterior que una cornisa. Remata la torre una balustrada amb pinacles.
Al interior una escala "a la castellana", que recorre el perímetre de la torre fins el nivell de les campanes, per accedir al remat cal pujar per unes biges de ferro situades en un angle de la sala de les campanes. |
---|
Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
---|
Estat actual |
El campanar es conserva en un bon estat, tant a la cara interior com la exterior. Sols hi ha brutícia al interior, causada principalment a la caiguda del morter emprat per la seua construcció. |
---|
Campanes |
Sembla que la torre comptava amb quatre campanes fins el any 1955. Segons es desprén de la documentació en eixe any es van refondre dos campanes menudes, de uns 20 kg cadascuna, fent amb el seu bronce el actual tiplet. Suposem per la data incisa en la campana que una de elles seria del any 1701. Junt aquestes dos van refondre la campana major, datada de 1867. Actualment sols es conserva una campana antiga: la Santa Bàrbera de 1737.
El conjunt va ser restaurat per INDUSTRIAS MANCLÚS en 1998 amb truges de fusta model Barberí. |
---|
Intervencions |
La falta de documentació no permet establir una cronologia exacta per la seua construcció així com determinar els posibles autors. No obstant presenta característiques comuns a altres torres de la Serra d'Espadán com les de les poblacions de Aín o Eslida, alçades entre els segles XVII i XVIII. A diferència de altres torres barroques no presenta les característiques pilastres al cos de les campanes ni el remat. |
---|
AutorMARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (09-04-1999) ALEPUZ CHELET, Joan (21-11-2012) |
|