| Descripció |
Altitud: 700 metres. Església bàsicament del segle XVIII amb restes tardanes del gòtic. Consta d'una nau coberta amb una volta ogival i capçada per un absis semicircular. El cor als peus està prolongat per tribunes damunt les capelles laterals, dues per banda. Està bastida amb murs de paredat de pedra rogenca. El frontis està dotat d'un portal en arc de mig punt amb àmplies dovelles i amb carreus ben escairats als muntants en pedra una mica més clara que als murs rogencs, possiblement també d'època gòtica encara que tardana; un òcul a mitja alçada il·lumina l'interior del temple i, per coronament hi té una minsa cornisa angular. Campanar del segle XVIII merament funcional. Té planta gairebé quadrada (3'70 x 4'08 m) i està coronat per una escassa cornisa i un terrat amb barana metàl·lica damunt del qual s'aixeca un torricó de dos petits cossos quadrangulars. La cel·la queda oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara. Els seus murs són de paredat idèntics als del temple reforçats en la seva base per un matxó triangular fins a un terç del mur de la banda de migjorn com una prolongació del frontis. Una escala de pedra arriba fins al cor i, des d'allí fins a la cel·la n'hi havia una de fusta que el 2007 ha estat substituïda per una de ferro, fent replans; per accedir a la balconada del terrat s'hi va per una senzilla escala de gat. Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a ponent. Alçada: 20'37 metres. Esveltesa: 5 |
|---|---|
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-15434 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| FUNDICIÓN DE SALVADOR MANCLÚS | Gran fundición de campanas Salvador Manclús | 1970 |
