| Alçada del campanar | 25.03 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 11 metres Església aixecada cap a la meitat del segle XVIII formant part d'un convent de frares trinitaris; del convent destruït el 1835 solament se'n va conservar l'església d'aires neoclàssics. Avui consta d'una nau circular resultat de la reforma interior del temple feta el 1968. La façana i el porxo són neoclàssics. Arquitecte: Frederic Llorca i Mestres pel que fa a la reforma recent. Campanar d'inspiració neoclàssica. Té planta rectangular (4'35 x 3'35 m) i està dividit en tres cossos per motllures; els dos primers arrebossats i pintats de blanc; avui (2002) tenen un aspecte ennegrit per humitats; el tercer o cel·la és de maó vist amb els caires arrodonits; queda obert amb quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, emmarcades per pilastres toscanes que tenen un senzill entaulament al damunt sota mateix de la cornisa; està coronat per una teulada a quatre vents. Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al nord-oest del frontis orientat a ponent. Alçada: 25'03 metres. Esveltesa: 5,7 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-13578 |
| Autor | |
