| Alçada del campanar |
34.6 |
---|
Descripció |
Altitud: 9 metres.
Església neorenaixentista aixecada entre el 1942 i el 1954. Consta d'una nau i d'un transsepte amb una cúpula amb llanternó al creuer dins un cimbori vuitavat. El frontis té a la part baixa un atri porticat amb tres arcs de mig punt sobre pilars cruciformes, una motllura horitzontal al seu damunt, una rosassa motllurada a mitja alçada i una cornisa angular que coincideix amb la teulada de dos vessants; els seus murs presenten un arrebossat pintat d'un to amarronat clar amb les cantoneres i marcs de maó vist ataronjat que destaquen dels murs fent contrast els colors clars i foscos.
Arquitecte: Amadeu Llopart i Vilalta (1888-1970).
Campanar coetani del temple. Té planta pràcticament quadrada (5'00 x 5'10 m) amb un primer alt cos de maó vist amb un sòcol de carreus de pedra rogenca a mig desbastar externament. Un segon cos vuitavat té un diàmetre marcadament més reduït; les seves cantoneres són de maó i els seus parament estan arrebossats i pintats de marró clar; una esfera de rellotge és visible al cim en cares alternes. La cel·la vuitavada corona el cloquer; té paraments de maó vist i vuit finestres d'arc de mig punt, una a cada cara; està coberta per una teulada de vuit vessants que deixa una cornisa amb una motllura composta al seu dessota. La diferent dimensió i coloració dels dos cossos resulta xocant i d'efecte poc harmoniós.
Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-est del frontis.
Alçada: 34'60 metres.
Esveltesa: 6,7 |
---|
Protecció |
Bé cultural d'interès local
Identificador: IPA-18540
|
---|
AutorDALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (00-09-2000) |
|