| | Data de construcció |
Primer terç del segle XVIII. |
|---|
| Descripció |
Després d'una efímera etapa de bonança, entre les últimes dècades del segle XV i els primers compassos de la centúria següent, l'alqueria que des d'èpoques llunyanes havia envoltat la torre islàmica d'Espioca va despoblar-se. No serà fins als primers anys del segle XVIII que a la Venta d'Espioca, abandonada des de feia més de dos segles, arriben uns nous pobladors, que en aquestos anys van a reconstruir l'alqueria medieval i a alçar junt a ella una nova capella dedicada a la Mare de Déu. Sobre l'alqueria –de manera paral·lela a altres explotacions de l'Horta, com el veí mas dels Foressos– va ser alçada una espadanya, que a partir de 1733 acolliria la campana destinada a regular els temps de treball i de culte dels habitants d'aquell xicotet nucli de població. |
|---|
| Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Conservació, manteniment |
|
|---|
| AutorMOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (1997) SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud. Campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals - Documentació fotogràfica i fitxa] (08-02-2017) |
|
