Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Vicent Ferrer del Mas del Jutge - TORRENT (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 907)


Data de construcció Primera meitat del segle XVIII.
Descripció Pocs anys després de l'arribada en 1715 de la parroquialitat a la capella del Mas del Jutge, sobre els habitatges annexos a l'església va alçar-se una torreta, per allotjar un conjunt de campanes propi de la dignitat eclesial que aquest centre de culte rural havia rebut. El campanar respon a una tipologia de torre comú en l'arquitectura tradicional, independentment de la seua comesa com a campanar. Es tracta d'una torre de planta quadrangular amb quatre finestrals, annexa a la qual discorre una caixa paral·lela que amaga l'escala helicoïdal que dona accés a l'estança de les campanes. El campanar es tanca amb una teulada a quatre aigües.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat actual Tot i la senzillesa dels seus trets característics, propis de la torre d'una parròquia rural, el campanar del Mas del Jutge té un important valor documental, en esdevenir un dels últims de l'Horta en conservar, sense transformacions significatives, les instal·lacions tradicionals. De fet, l'oblit en què el mas va caure durant les dècades centrals del segle XX bé va poder condicionar la inexistència ací d'intervencions dirigides a electrificar les campanes, més enllà de la instal·lació en 1970 d'una tercera campana, punt de partida en altres campanars per a la realització d'actuacions més ambicioses, que ací mai van arrelar. La conseqüència més positiva d'aquest relatiu abandonament és la conservació hui de dos campanes històriques, que compten encara amb sengles truges i batalls que podrien correspondre's, de ben segur, amb les instal·lades a les primeres campanes de la torre, a mitjans del segle XVIII. Tot i que gairebé en desús, els bronzes i les seues instal·lacions es troben en bon estat, a l'espera tanmateix d'una restauració que puga assegurar la seua conservació.
Conservació, manteniment
Coloms i altres plagues Les finestres del campanar han sigut recentment cobertes amb sengles reixes metàl·liques per evitar l'entrada a la torre dels coloms, que han deixat un important rastre de brutícia. Encara que efectiva, la solució es basa en unes tanques excessivament voluminoses i pesades, potser massa cridaneres exteriorment i que dificulten en gran mesura l'accés a les campanes. De fet, degut a les reduïdes proporcions de l'estança on se situen, el toc manual de les campanes, encara que possible, es dificulta. A mitjà termini caldria buscar una nova solució més lleugera, que fins i tot poguera protegir a les campanes de la brutícia que les aus generen.
Campanes És presumible que fins a l'erecció com a parròquia de la capella del mas en 1715 i la corresponent construcció d'un nou campanar, el nucli central d'aquesta explotació agrària comptara amb una espadanya, amb una campana de reduïdes proporcions destinada a regular les jornades laborals dels treballadors del mas i, indirectament, d'altres jornalers de les rodalies.
En qualsevol cas, la primera notícia de l'existència d'una campana al campanar actual ha de situar-se en 1752, data en què va a ser fosa una campana, potser a mans de Cristóbal García, que serà refosa en 1812, copiant el bronze resultant part de les inscripcions i probablement de les imatges i motius decoratius de la campana anterior. Aquesta campana es correspon amb l'antiga campana menor, que hui ocupa l'espai intermedi del conjunt després de la fosa en 1970 d'un nou bronze més menut, obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida. En qualsevol cas, pocs anys més tard, en 1755, García fondria una nova campana, l'actual major, que esdevé (si més no) una de les peces més singulars de la campanologia de l'Horta de València.
Tocs tradicionals de campanes No coneixem amb certesa els usos que l'antic mas va donar a les seues campanes, degut a la diàspora que els habitants del mas van iniciar en les dècades centrals del segle XX. Per conèixer-los únicament ens han restat alguns rastres materials, com una anella en el finestral de la campana mitjana, probablement usada per a repicar la major des de la base del campanar. Segurament per mitjà del toc de la campana es regularia la vida diària del mas, amb senyals a l'alba, al capvespre i sobretot al migdia solar, a l'igual que succeïa en altres explotacions agràries del terme, com el Mas de Baviera o l'Alqueria del Ràfol. Però a més a més, les dos campanes històriques també pogueren usar-se per fer senyals de difunts, no documentades, i amb seguretat devien ser voltejades en les festes.
Tocs actuals de campanes Les campanes, sense mecanismes per al toc automàtic, es troben gairebé en desús. Durant els últims anys han sigut voltejades de manera manual en ocasions extraordinàries i, tot i que recentment s'ha reposat la corda per repicar la campana major des de la base del campanar, el bronze a penes s'usa.
Tocs proposats de campanes El toc diari de les campanes potser no és recomanable ni possible en un nucli que, periòdicament, compta amb un nombre molt reduït d'habitants. Seria interessant promoure alguna iniciativa associativa que s'encarregara del toc manual d'aquestes campanes en les festes del mas i potenciar l'ús dels bronzes per anunciar, mitjançant el repic des de l'església, les celebracions litúrgiques que se celebren setmanalment al temple.
En cas d'optar per l'electrificació de les campanes, suggerim la realització d'una automatització mínima, en la qual únicament s'uniren sengles motors de tracció als batalls de les dos campanes majors, perquè pogueren repicar sense que cap mall extern les desgastara; i s'instal·lara un motor d'impulsos a la campana menor, de fosa recent. Ara bé, no sembla recomanable la instal·lació de motors de volteig a les dos campanes majors, donada la singularitat del fet de la seua durabilitat com a campanes manuals fins avui, tot i que les instal·lacions tradicionals poden acollir els motors.
Propostes Proposem, a mitjà termini, la restauració de les campanes. Una intervenció sobre aquest conjunt precisa necessàriament d'uns criteris de mínima intervenció, que únicament vetlen per optimitzar la conservació del conjunt. Per això, la intervenció hauria de contemplar la restauració de les extraordinàries truges originals de les campanes majors, així com dels seus ferratges i batalls, igualment històrics. Qualsevol electrificació hauria de seguir els criteris que s'exposen en l'apartat de tocs proposats.
Notes Documentació realitzada junt amb el rector, Mn. Pablo Aranda.
Autor
  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (11-05-2000)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud. Campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (23-09-2016)
  • LLOP i BAYO, Francesc; LLOP PÉREZ, Júlia [Documentació de les campanes] (04-07-2023)
  • 11 Fotos

    Fitxes de les campanes

    Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
    Actualització 11-01-2020

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Sala de les campanesSant Joan Baptista (1)ROSES ATZENETA19703423
    Sala de les campanesCampana (2)18135072
    Sala de les campanesSant Estanislau Kostka (3)GARCÍA, CRISTOBAL17555177

  • Fitxa reduïda (PDF)
  • TORRENT: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 59 Visitants: 59 Usuaris: 0