| Localització |
Cel·la de les campanes |
---|
Diàmetre (en cm) |
79 |
---|
Altura del bronze |
70 |
---|
Pes aproximat (en quilos) |
285 |
---|
Fonedor | MANCLÚS, SALVADOR |
---|
Any fosa |
1952 |
---|
Descripció |
Té al terç una garlanda amb motius vegetals i religiosos. Al mig trobem un crucifix i la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA". Seguidament trobem la següent inscripció: "ANNO EUCHARISTICO / DIOECESIS COELSONENSIS SANTA MARIA DE MONTE CARMELO / 1952 / GLORIA JOAN DATA EST / DI ET DECOR CARMELI ET SARON ALLELUIA. Part d'aquesta es tradueix així: "ANY EUCARÍSTIC DIÓCESI DE SOLSONA SANTA MARIA DEL CARMEL. La segona part, tot i tindre nombroses paraules canviades sembla que és l'antífona de les II Vespres de la festivitat de la Mare de Déu del Carme (en la forma extraordinària del Rite Romà). Correcta seria: "GLORIA LIBANI DATA EST EI, DECOR CARMELI ET SARON ALELUIA". El fragment pertany al llibre d'Isaïes (Is 35, 2): Que s’ompli de flors primerenques, que salti i cridi de goig i d’alegria! Li són donades la glòria del Líban, l’esplendor del Carmel i de Saron. Tots veuran la glòria del Senyor, la majestat del nostre Déu".
Al mig peu trobem altra inscripció en llatí: "CONSTRUCTA FUIT HA EC CAMPANA ET PATROCINI ET BENEDICTIONIS / CAERIMONIA / FUERUNT PATRINI SPONSI ANTONIUS ARMENGOL ET MARIA A MONTE CARMELO GOMIS / PAROCHIAE STI STEPHANI DE BAGA". Aquesta es pot interpretar així: "AQUESTA CAMPANA VA SER CONSTRUÏDA, PATROCINADA I BENEÏDA ESSENT PADRINS DE LA CERIMÒNIA ELS ESPOSOS ANTONI ARMENGOL I MARIA DEL CARME GOMIS PARRÒQUIA DE SANT ESTEVE DE GABÀ" Finalment té una sanefa amb motius vegetals. |
---|
Truja |
Ferro Manclús Vella |
---|
Estat actual |
Es troba en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria Manclús.
|
---|
Intervencions |
Va ser fosa als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València l'any 1952 amb altres dos campanes. La mateixa foneria va fabricar la truja de ferro.
|
---|
Valoració |
Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. |
---|
Instal·lació |
La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
---|
Autors de la documentació- CABALLÉ, Francesc [Qui toca les campanes? Inventari de campanes de l'alt Berguedà] (2018)
- ALEPUZ CHELET, Joan [Anàlisi de les inscripcions i decoracions] (30-01-2019)
| Editor de la fitxa |
CIURANA I ABELLÍ, Blai |
---|
Actualització |
25-03-2023 |
---|
| Fotos |
---|
|