Campaners de la Catedral de València

Campaners de la Catedral de València

BARBERÍ (RIUDELLOTS DE LA SELVA) -

Fundidor Desaparecido

Polígon Industrial de Girona s/n

Tel. +34 972 47 82 14

FAX +34 972 47 81 14

17457 Riudellots de la Selva

(Girona)

SPAIN

www.foneriabarberi.com


CAMPANES
L'activitat de la foneria Barberí ha estat històricament lligada a la població d'Olot, on van iniciar aquest ofici l’any 1700, segons el catàleg de la casa. Ara bé, sembla que la professió dels Barberí a la ciutat és anterior a aquesta data.
D’acord amb els historiadors locals Miquel de la Garganta i Josep Ma Dou, els Barberí eren tres germans procedents d'Itàlia que recorrien pobles i regions oferint els seus serveis i treballant en l'art de fer campanes. Pels volts de 1544 s'instal•laren a Olot. Una de les primeres peces que sortí dels Barberí va ser la campana de Sant Miquel de Falgars, que datava de mitjan segle XVI. Al cap d'uns anys els germans continuaren el seu camí, però un d'ells, Miquel, el petit, es casà amb una olotina i fixà definitivament la seva residència a la capital de la Garrotxa.
Una altra versió sobre la història de la família Barberí la dóna el Dr. Danés, que assegura que la data autèntica i més antiga que s'ha trobat dels Barberí és de 1788. Segons Danés, hi ha un Esteve Barberí que aquest mateix any s'encarrega de la fosa de les campanes de Capsec i el 1797, d’una de les dues campanes de l'església de Sant Andreu del Coll.
De tota manera, és durant el segle següent, el XIX, que la feina dels Barberí està més documentada. Obra de la foneria va ser la refosa de la campana major de Sant Joan les Fonts, el 1817, a càrrec de Miquel Barberí; així com la de Santa Bàrbara de Pruneres, el 1826, cas en què les referències citen Esteve i Miquel Barberí. Porta també la marca Barberí, 1833, la campana actual de la capella de Sant Francesc, a dalt de tot del volcà Montsacopa, dins del terme municipal d'Olot.
L'any 1851, Esteve Barberí, fill d'Esteve, va fondre la campana més gran de l'església de Sant Esteve d'Olot.
Entre 1881 i 1888 un altre Esteve, fill i nét dels esmentats anteriorment, va augmentar el grau d'activitat i prosperitat de la família amb la fosa de nombroses campanes per a diverses parròquies de la Garrotxa.
L'obra dels Barberí va ser exposada a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 i premiada amb la medalla d’or per la bellesa, perfecció i excel•lent sonoritat de dues campanes, una destinada al Mallol i l'altra, a Sant Hipòlit de Voltregà.
Ja en el segle XX (1928) cal destacar la fosa de la campana del temple del Sagrat Cor del Tibidabo de Barcelona, que pesava més de 1.000 kg i feia 1,20 m de diàmetre.
Fou dels Barberí la que es féu a Olot, el 1932, per substituir la campana Martina de l’església del Tura, que s'havia de treure per retornar-la a Sant Martí del Canigó. Fou batejada amb els noms de Ma del Tura i Sabina.
L'esclat de la Guerra Civil Espanyola va comportar la desaparició d'un gran nombre de campanes, ja que s'utilizava el seu acer per a la fabricació d'armament. "Durant la guerra Civil, es féu a Olot i a la comarca un tal inútil picolament general de campanes, que tots els cloquers quedaren a tot arreu despullats, fent-se a Olot mateix un piló inútil, d'unitats i bocins d'enmig del qual fou sols miraculosament possible salvar-ne unes poques. (…) Passada la guerra, la feina a refer i fondre campanes ha estat contínua. De mica en mica, totes les esglésies s'han hagut de tornar a proveir", assenyala el Dr. Danés.
Les campanes de la catedral de Girona, que havien resistit guerres i invasions estrangeres, no pogueren sobreviure a la fúria inicial del conflicte bèl•lic i la família Barberí es va encarregar de la fosa de les noves campanes de la catedral de Girona, l'any 1946.
Dels Barberí i dels seus descendents són quasi totes les campanes modernament foses que hi ha a les esglésies de la comarca de la Garrotxa i de totes les capelles i santuaris romànics que s'han anat restaurant fins a l'actualitat. L'activitat de la foneria fins i tot ha traspassat les nostres fronteres amb l'elaboració de campanes destinades a temples de Caracas i Miami.
FONERIA ARTÍSTICA
La casa Barberí no solament s'ha dedicat a fer campanes, sinó que fins i tot ha fet canons d'artilleria. Concretament, durant la tercera guerra Carlina (1872-1876) foneren canons per a cadascun dels bàndols en conflicte: els carlins i els republicans.
La casa Barberí també s'ha dedicat a construir notables treballs de forja artística. Sobretot destaca un dels grups (tres figures) del monument al Dr. Robert (alcalde de la Barcelona republicana), original de Joaquim Llimona, que s'havia d'instal•lar a la plaça de la Universitat a Barcelona, però que el franquisme va recloure durant quaranta anys en un magatzem municipal de la Ciutat Comtal.
La imatge en bronze de Santa Elena, destinada a coronar el cimbori de la catedral de Barcelona; l'altar major del monestir de Ripoll, segons un projecte de Rubió i l'escultura L’abundor, instal•lada a la plaça d'Espanya de Barcelona, obra dels germans Oslé.
El 1928 fonien una escultura de Marés, el grup Barcelona, per a la plaça de Catalunya de la capital catalana. El setembre del 1932 exposaven una imatge de bronze del Sagrat Cor de Jesús, de 6 m d'alçada, destinada a Ocaña (Colòmbia). Igualment realitzaren un bust del general Trujillo per a la República Dominicana, i una escultura per a Cincinnati (Estats Units).
El 1934 executaren en bronze l'estàtua de la república, obra de l'escultor Viladomat, situada al monument de Francesc Pi i Margall, erigit a Barcelona a la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Diagonal.
També feren, el 1950, el Sagrat Cor de Jesús, situat a la cúpula del Tibidabo (Barcelona), de 7,40 m i 4.800 kg de pes, obra de J. Miret.
L'any 1979 realitzaren el monument a Fèlix Rodríguez de la Fuente, que es col•locà en uns jardins de Calella, obra de l'escultor olotí Albert Rosa.
L'octubre de 1981 fou atorgat un premi de la Cambra de Comerç a l'empresa Barberí SA per la seva antiguitat.
L'activitat de la família Barberí arriba fins a la mort, el 1976, de Pere Barberí i la posterior jubilació del seu germà Iu, els últims descendents de la família dedicats a la foneria. Llavors la direcció de l'empresa recau sobre Ramon Castey.
ARXIU


  • Casulà i Vilanova, Joan, Els Barberí, fonedors (Arxiu Casulà), Olot, 1985.
  • Verdaguer i Illa, Ma Carme, L’escultura a Olot-Diccionari biogràfic d’autors, Ed. El Bassegoda, Olot, 1987.

(Font FONERIA BARBERÍ)

En 2017 l'empresa ha deixat de produir campanes i de fondre escultures, dedicant-se exclusivament a la producció de cassoles d'alumini.


CAMPANAS
La fundición Barberí ha estado ligada históricamente a la ciudad de Olot, enclave donde su actividad está acreditada desde el año 1.700. De todas formas, parece ser que la historia de los Barberí en esta ciudad es anterior a esa fecha.
Según los historiadores locales, Miquel de la Garganta y Josep Mª Dou, los Barberí eran tres hermanos procedentes de Italia que recorrían pueblos y regiones ofreciendo sus servicios y trabajando en el arte de hacer campanas. Alrededor del 1544 se instalaron en Olot. Una de las primeras piezas que surgieron de los talleres de la familia Barberí fue la campana de Sant Miquel de Falgars, que fecha de mediados del siglo XVI. Al cabo de los años, los hermanos continuaron su camino, pero el más pequeño de los tres, Miquel, se casó con una olotense y fijó definitivamente su residencia en esta localidad.
El Dr. Danés nos da otra versión sobre los Barberí, que asegura que la primera referencia documentada de la familia es de 1788. Según el Dr. Danés, existía un Esteve Barberí que ese mismo año se encargó de fundir las campanas de la parroquia olotense de Capsec y posteriormente, en 1797, una de las dos campanas de la iglesia de Sant Andreu del Coll.
De todas formas, es el siglo XIX la época más documentada de la familia Barberí. Una de las obras fue la refundición en 1817 de la campana Mayor de Sant Joan Les Fonts, por Miquel Barberí, así como la de Santa Bárbara de Pruneres en 1826 que las referencias citan a Esteve y Miquel Barberí como fundidores.
La actividad de la familia no se para aquí y es en el año 1851, que se produce un relevo generacional en la fundición y Esteve Barberí hijo de Esteve funde la mayor campana de la iglesia de Sant Esteve de Olot.
Pero la obra de los Barberí no se limita solo al área de influencia de la Garrotxa y a finales del siglo XIX, en el año 1888, sus trabajos se pudieron ver en la Exposición Universal de Barcelona, donde fueron premiados con la medalla de oro de la citada exposición por la belleza, perfección y excelente sonoridad de sus campanas.
La Guerra Civil Española, comportó la desaparición de un importante número de campanas. Cita el Dr. Danés que "durante la Guerra Civil, se hizo en Olot y en la comarca un inútil repicar general de campanas. Que todos los campanarios quedaron desnudos en todas partes, haciéndose en el mismo Olot un inútil pilón, de unidades y trozos en medio de los cuales fue sólo milagrosamente posible salvar unas pocas", y continua en otro párrafo, " Pasada la guerra, el trabajo de rehacer y fundir campanas ha sido continua. Poco a poco todas las iglesias han tenido que proveerse".
Las campanas de la Catedral de Girona, que hasta entonces habían resistido guerras e invasiones extranjeras, no pudieron sobrevivir a la furia inicial del conflicto bélico y fue la familia Barberí quien se encargó de la fundición de las nuevas campanas de la Catedral de Girona en el año 1946.
De los Barberí y de sus descendientes, son casi todas las campanas modernamente fundidas que están en las iglesias de la región. La actividad de la fundición ha traspasado incluso fronteras con la elaboración de campanas destinadas básicamente a América del Sur.
FUNDICION ARTISTICA
La casa Barberí también se ha dedicado a construir notables trabajos de fundición artística. La lista de imágenes es larga, así como la de esculturas destinadas a parques y jardines de capitales de todo el mundo.
A principios del siglo XX, surgió de sus talleres uno de los grupos del Monumento de Dr. Robert, alcalde de la Barcelona Republicana, original de Joaquim Llimona, que tenia que instalarse en la Plaça de la Universitat de la citada ciudad, pero que el franquismo recluso durante cuarenta años en un almacén de la Ciudad Condal.
En el 1906-1907 se fundía la estatua que figuraba en el "Primer Misterio de las Glórias de Montserrat, obra del escultor Josep Llimona, la cual representaba el Cristo Triunfante. Hacia tres metros de altura.
En el 1928 se fundía una escultura de Marés, el grupo "Barcelona" para ser instalada en la Plaza Catalunya de la capital catalana. En septiembre del 1932 exponían una imagen de bronce del Sagrado Corazón de Jesús, de 6 mts de altura destinada a Ocaña (Colombia).
En el 1934 se fundió en bronce la Estatua de la República, obra del escultor Viladomat, que se instaló en el monumento a Francesc Pi i Maragall, erigido en Barcelona, en el cruce de Passeig de Gràcia con Diagonal.
También hicieron en 1950 El Sagrado Corazón de Jesús, destinado a la cúpula del Tibidabo (Barcelona) de 7.40mts de altura i 4800 kg de peso, obra de J. Miret.
Otras obras elaboradas durante la segunda década del siglo pasado en los talleres de la fundición son: la imagen en bronce de Santa Elena, que iba destinada a coronar el cimbro de la catedral de Barcelona; El Altar Mayor del monasterio de Ripoll, según el proyecto de Rubió y la escultura "l'abundor", instalada en la Plaza España de Barcelona, obra de los hermanos Oslé.
En Octubre de 1981 la Cámara de Comercio otorgó un premio por la antigüedad de la empresa, la más antigua de su región.
La actividad de la familia Barberí llega hasta 1976 año en que murió Pere Barberí y la posterior jubilación de su hermano Iu, que eran los últimos descendientes de la familia destinados a la fundición. En este momento pasa a manos de la familia Castey, en la cual ha habido ya un relevo generacional.
En el año 1994 la familia Castey trasladó sus instalaciones de la fundición a Riudellots de la Selva (Girona), donde se sigue ejerciendo esta bella profesión.
ARCHIVO


  • Casulà i Vilanova, Joan, Els Barberí, fonedors (Arxiu Casulà), Olot, 1985.
  • Verdaguer i Illa, Ma Carme, L’escultura a Olot-Diccionari biogràfic d’autors, Ed. El Bassegoda, Olot, 1987.

(Fuente FONERIA BARBERÍ)

En 2017 la empresa ha dejado de producir campanas y de fundir esculturas, para dedicarse exclusivamente a la producción de cazuelas de alumnio.d'alumini.

Fabricació de campanes

  • [1] Maria Àngels (1994) ANGLÈS - Ermita de Sant Pere Sestronques (existent)
  • [2] Campana (1) (1994) GIRONA - Sant Lluc (existent)
  • [3] Almogavers (3) (1994) ONTINYENT - Ermita de Santa Anna (existent)
  • [4] Anna (1995) LA VALL D'EN BAS - Santuari de la Mare de Déu de les Olletes (existent)
  • [5] Campana 1 (1995) LA VALL DE BIANYA - Església de Sant Ponç d’Aulina (existent)
  • [6] Sant Josep (2) (1995) TAVERNES BLANQUES - Parròquia de la Santíssima Trinitat (existent)
  • [7] José Ramón (2) (1995) CERDÀ - Parròquia de Sant Antoni Abat (existent)
  • [8] Campaneta d'eixida de missa (0) (1996) CANALS - Parròquia de Sant Antoni Abad (existent)
  • [9] Pepeta (1996) LA VALL DE BIANYA - Santuari de Sant Miquel del Mont (existent)
  • [10] La mitjana, la Misericòrdia (2) (1996) BORRIANA - La Mercé (existent)
  • [11] Salut (2) (1996) PALMERA - Parròquia de la Puríssima Concepció (existent)
  • [12] La gran, la Mercé (3) (1996) BORRIANA - La Mercé (existent)
  • [13] Sants Joan i Miquel (2) (1996) ONDARA - Parròquia de Santa Anna (existent)
  • [14] Patriarca Sant Josep (3) (1996) VALLADA - Parròquia de Sant Bertomeu (existent)
  • [15] Concepció (3) (1996) PALMERA - Parròquia de la Puríssima Concepció (existent)
  • [16] Joanna (4) (1996) PALMERA - Parròquia de la Puríssima Concepció (existent)
  • [17] Maria del Patrocini (4) (1996) PENAGUILA - Assumpció (existent)
  • [18] Sant Antoni Abat (4) (1996) CANALS - Parròquia de Sant Antoni Abad (existent)
  • [19] Patriarca Sant Josep (1) (1997) EL VERGER - Mare de Déu del Rosari (existent)
  • [20] San Isidro Labrador (1) (1997) VENTA DEL MORO - Parroquia de Nuestra Señora del Loreto (existente)
  • [21] Santa Cecilia (2) (1997) VENTA DEL MORO - Parroquia de Nuestra Señora del Loreto (existente)
  • [22] La Santa Creu (1) (1997) CANALS - Parròquia de Sant Antoni Abad (existent)
  • [23] Santa Llúcia (3) (1997) ALCOI - Parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià (existent)
  • [24] Nostra Senyora de Loreto (4) (1997) L'OLLERIA - Santuari de la Mare de Déu de Loreto (existent)
  • [25] Sant Vicent Ferrer (4) (1997) ALCOI - Parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià (existent)
  • [26] Cor de Jesús (2) (1997) BENEIXAMA - Sant Joan Baptiste (existent)
  • [27] Sant Joan Baptista (3) (1997) BENEIXAMA - Sant Joan Baptiste (existent)
  • [28] Sant Roc i Sant Sebastià (5) (1997) ALCOI - Parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià (existent)
  • [29] Immaculada Concepció (6) (1997) ALCOI - Parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià (existent)
  • [30] Montserrat (1998) LA VALL D'EN BAS - Capella de Santa Margarida de la Dou (existent)
  • [31] Caterina, Elvira i Júlia (1) (1998) LLORET DE MAR - Ermita de Sant Pere i Santa Maria de Gràcia de Sant Pere del Bosc (existent)
  • [32] Salut, campana dels quarts (A) (1998) SABADELL - Parròquia de Sant Vicenç de la Creu Alta (existent)
  • [33] Marta (2) (1998) OLIVA - Parròquia de Sant Francesc d'Assís (existent)
  • [34] Sant Quirc (1998) LA VALL DE BOÍ - Ermita de Sant Quirc de Durro (existent)
  • [35] Santa Julita (1998) LA VALL DE BOÍ - Ermita de Sant Quirc de Durro (existent)
  • [36] Montserrat, campana de les hores (B) (1998) SABADELL - Parròquia de Sant Vicenç de la Creu Alta (existent)
  • [37] Maria Gràcia i Cristina (2) (1998) LLORET DE MAR - Ermita de Sant Pere i Santa Maria de Gràcia de Sant Pere del Bosc (existent)
  • [38] Belem (4) (1998) OLIVA - Parròquia de Sant Francesc d'Assís (existent)
  • [39] Mare de Déu dels Desamparats (4) (1998) LLANERA DE RANES - Parròquia de Sant Joan Baptista (existent)
  • [40] Vicenta (4) (1998) SABADELL - Parròquia de Sant Vicenç de la Creu Alta (existent)
  • [41] Sant Pere (6) (1998) TAVERNES DE LA VALLDIGNA - Parròquia de Sant Pere Apòstol (existent)
  • [42] Maria de Sant Josep (1) (1999) LA VALL DE LAGUAR - Ermita de Sant Josep de Campell (existent)
  • [43] Agustina (1) (1999) ALFARA DE LA BARONIA - Ermita de Mare de Déu dels Afligits (existent)
  • [44] Sant Antoni Abad (1) (2000) BENISSODA - Monument de Sant Antoni (existent)
  • [45] Campana de Santa Maria de Palau (2000) BAGÀ - Associació Medieval de Bagà (existent)
  • [46] Antònia (1) (2000) CANET D'ADRI - Parròquia de Sant Martí de Biert (existent)
  • [47] Afra (3) (2000) SANT GREGORI - Santuari de Santa Afra de Ginestar (existent)
  • [48] Concepció (2) (2000) SOLIVELLA - Parròquia de L'Assumpció (existent)
  • [49] Maria del Rosario (3) (2000) ENGUERA - Parroquia de San Miguel Arcángel (existente)
  • [50] Martina (3) (2000) SANT MARTÍ DE RIUCORB - Parròquia de Sant Martí de Tours (existent)
  • [51] N´Eloi (2000) MANACOR - Parròquia de la Mare de Déu dels Dolors (existent)
  • [52] Francesc (1) (2000 ca.) GÓSOL - Capella de Sant Francesc d'Assís de Sorribes (existent)
  • [53] Campana decorativa (2000ca) ELS PRATS DE REI - Parròquia de Santa Maria (existent)
  • [54] Campana (1) (2000ca) CENTELLES - Parròquia de Santa Coloma (existent)
  • [55] Maria Mercè (2001) AMER - Ermita de la Mare de Déu de la Pietat (existent)
  • [56] Margarida, Nou Mil·lenni (2001) LES FRANQUESES DEL VALLÈS - Parròquia de Santa Maria de Llerona (existent)
  • [57] Quitèria (1) (2001) LINYOLA - Parròquia de Santa Maria (existent)
  • [58] Maria Immaculada (2001) MIERES - Parròquia de Sant Pere (existent)
  • [59] Francesca Teresa (2) (2001) LINYOLA - Parròquia de Santa Maria (existent)
  • [60] Maria Assumpta (3) (2001) LINYOLA - Parròquia de Santa Maria (existent)
  • [61] Campana 1 (2002) SALES DE LLIERCA - Església de Sant Andreu del mas Banyils (existent)
  • [62] Auxiliadora (1) (2002) GIRONA - Parròquia de Santa Eugènia de Ter (existent)
  • [63] Eugènia (3) (2002) GIRONA - Parròquia de Santa Eugènia de Ter (existent)
  • [64] Campana gran (2) (2002) SILS - Parròquia de Santa Eulàlia de Vallcanera (existent)
  • [65] La Gran (3) (2003) ELX - Parròquia de Sant Vicent Ferrer de Perleta-Maitino (existent)
  • [66] Marianna (2006) SANTA COLOMA DE FARNERS - Capella de l'Albó (existent)
  • [67] Campana (1) (2006) MONTAGUT I OIX - Capella de la Mare de Déu de la Devesa (existent)
  • [68] Josefina (1) (2006) QUART - Parròquia de Sant Sadurní de Palol d'Onyar (existent)
  • [69] Miquela (2006) LA VALL D'EN BAS - Capella de Sant Miquel de Castelló (existent)
  • [70] Maria Àngels (1) (2006) QUART - Parròquia de Sant Sadurní de Palol d'Onyar (existent)
  • [71] Montserrat (3) (2006) QUART - Parròquia de Sant Sadurní de Palol d'Onyar (existent)
  • [72] Reina de la Pau (1) (2008) SANT MARTÍ VELL - Santuari de la Mare de Déu dels Àngels (existent)
  • [73] Campana (1) (2008) SALES DE LLIERCA - Parròquia de Santa Cecília de Sadernes (existent)
  • [74] Maria Dolors (1) (2008) LA BISBAL D'EMPORDÀ - Església dels Pares Franciscans (existent)
  • [75] Tots Sants (3) (2008) SOLIVELLA - Parròquia de L'Assumpció (existent)
  • [76] Anna Maria Janer (1) (2009) LA SEU D'URGELL - Convent de la Punxa (existent)
  • [77] Campana 1 (2009) SANT ANIOL DE FINESTRES - Santuari de la Mare de Déu de Puig d’Elena (existent)
  • [78] Núria, Maria i Roser (1) (2009) ARBÚCIES - Parròquia de Sant Mateu de Joanet (existent)
  • [79] Montserrat, Carme i Bàrbara (2) (2009) ARBÚCIES - Parròquia de Sant Mateu de Joanet (existent)
  • [80] Estefania (2) (2012) MASSANES - Parròquia de Sant Esteve (existent)
  • [81] Montserrat (2) (2012) VINAIXA - Parròquia de Sant Joan Baptista (existent)
  • [82] La Magina (3) (2012) VINAIXA - Parròquia de Sant Joan Baptista (existent)
  • [83] Maria Auxiliadora i Sant Joan Bosco (1) (2012) BARCELONA - Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo (existent)
  • [84] Llibertat (1) (2013) JUIÀ - Parròquia de Sant Pere (existent)
  • [85] Llibertat (2013) OLOT - Assemblea Nacional Catalana de La Garrotxa (existent)
  • [86] Campana "Llibertat" (2016) OS DE BALAGUER - Ajuntament d'Os de Balaguer (existent)
  • [87] Campana (XXI) BESCANÓ - Capella casa particular (Montfullà) (existent)
  • [88] Francesca i Clara (XXI) LA BISBAL D'EMPORDÀ - Església dels Pares Franciscans (existent)