Les campanes del sometent sonen de nou per retre homenatge a les 600 víctimes de la rierada del 1962

Aquest dimarts, el consistori ha organitzat un acte per commemorar el 56è aniversari d’aquella tràgica nit del 25 de setembre

Aquest dimarts, Rubí ha commemorat el 56è aniversari de la rierada del 1962. Ajuntament, partits polítics i diverses entitats de la ciutat han fet una ofrena floral en record de les prop de 600 persones que van perdre la vida aquella fatídica nit. El barri del Vint-i-cinc de Setembre, construït després d’aquella tragèdia per poder acollir els damnificats, ha estat l’escenari on s’ha dut a terme aquest homenatge, promogut pel consistori.

Durant el seu discurs, l’alcaldessa, Ana María Martínez, s’ha referit a aquella amarga nit, en què “l’aigua es va endur els somnis i esperances de més de 600 veïns i veïnes. Va ser el pitjor episodi de la nostra història recent”. Segons ha explicat Martínez, “encara ens omple l’emoció quan posem noms i cares a aquelles hores dramàtiques. Però no és només tristor el que sentim. I és que la rierada també ens va deixar l’herència d’una ciutat solidària, forta, capaç de refer-se de la tragèdia i d’avançar cap al futur sobre la base d’una societat diversa però cohesionada”. En aquest sentit, la màxima representant de la ciutat ha destacat la necessitat de mantenir les relacions solidàries que van caracteritzar les hores i dies posteriors a la rierada: “La voluntat d’ajudar-nos mútuament, la consciència de comunitat, el bon veïnatge... ens fan una ciutat millor, més preparada per fer front a les adversitats i treure el màxim rendiment a les nostres potencialitats”.

La veu dels testimonis

L’acte institucional també ha comptat amb les paraules de Josep Abarca, veí del barri i supervivent de la rierada del 1962, que ha narrat fragments de les entrevistes que ell mateix va fer a tres testimonis d’aquella fatídica nit durant l’època en què escrivia articles al Rubricata.

De la conversa amb Juan López Marín ha destacat aquesta cita: “Plovia sense parar. Quan vaig veure que l’aigua sobresortia del desaigua, vaig dir al meu germà: «Anem a veure el nivell de la riera, que això em fa mala espina». Només sortir, un llamp ho va il·luminar tot i vam veure com es trencava el pont i com una muntanya de runa se’ns tirava a sobre [...]”. Juan López i el seu germà van aconseguir protegir els 15 membres de la seva família i, com explicava el mateix Juan en aquella entrevista, es van salvar “per només uns segons”. El supervivent també va posar de manifest que “la solidaritat va ser exemplar i admirable”.

Un altre dels testimonis recopilats per Josep Abarca és el de la Pilar Crespo, que explicava: “Recordo que sortia de treballar del Vapor Nou. Serien les 6 de la tarda i l’aigua que baixava pel torrent de Can Xercavins passava ja per damunt del petit pont. Cap a les 10, i després d’un gran llamp, vam veure com l’aigua s’emportava la casa del Cal Mosca i vaig dir: «Si l’aigua s’ha endut la casa de Cal Mosca, Déu meu com estarà tot!»”.

Per últim, Abarca també ha recordat l’entrevista a Juan López Hernández. “Cap al vespre, quan vaig arribar a Rubí ─jo treballava a Polinyà─, vaig anar a casa del meu cunyat a La Serreta a portar-li uns cargols. Tot i que ell va insistir que em quedés a passar-hi la nit, ja que jo vivia a l’altra banda de la riera, vaig decidir anar a casa, però no vaig aconseguir travessar la riera. Això, i el fet que la meva dona i el meu fill fossin a Sevilla, ens va salvar la vida”. López també va sentenciar: “La rierada del ’62 no me la podré treure mai del cap, perquè tot i que vaig tenir la sort de no perdre a ningú de la meva família, sí que vaig perdre a molts amics i veïns. Quan arriben aquestes dates i es formen tempestes, no puc evitar recordar”.

Un acte commemoratiu obert a la ciutadania

A banda dels parlaments, l’acte també ha comptat amb la interpretació del Cant dels Ocells per part de l’Escola Municipal de Música Pere Burés i una ofrena floral a càrrec de l’Ajuntament, partits polítics i diverses entitats de la ciutat, mentre que per megafonia sonava el toc a sometent.

AJUNTAMENT DE RUBÍ

Ajuntament de Rubí (25-09-2018)

  • Parròquia de Sant Pau - RUBÍ: Campanes, campaners i tocs
  • RUBÍ: Campanes, campaners i tocs
  • Tocs extraordinaris de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Ajuntament de Rubí (2018)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 65 Visitants: 65 Usuaris: 0