In memoriam: Onofre Sancho Sanmartín

Acabem de ser sabedors del traspàs, en els primers dies d’abril, d’Onofre Sancho Sanmartín, qui va ser en temps de la postguerra acòlit de la parròquia de la Puríssima Concepció de Quart de Poblet. La vocació de servei a l’església del seu poble que, des de ben menut i durant pràcticament tota la vida, va acompanyar a Onofre, comptava ja –com tantes vegades rememorava– amb un precedent familiar en son pare, que des de l’any 1934 fins a l’esclat de la guerra va ser sagristà de la parròquia. Una persona que, encara que a partir de 1939 va haver de dedicar-se a un nou ofici, va continuar col·laborant activament amb l’església de Quart i, preveient possibles absències, ensenyà a Onofre, el seu fill, els deures que havia d’acomplir a la parròquia, entre els quals hi havia el toc de les campanes.

I fou així com, durant més d’una dècada, Onofre va acudir quasi a diari a la parròquia, per a fer els senyals de les misses del matí, tocar les oracions i, quan el rector li ho demanava, fer algun toc de difunts de segona i tercera classe. Aquelles experiències de la infància, de la mà dels records de les seues converses amb son pare i d’una memòria privilegiada, van fer d’Onofre un informant extraordinari, que cada dia ens rebia al garatge de casa o a l’altra banda del telèfon amb nous records, que contava amb una alegria i una generositat desbordants. Amb Onofre vàrem aprendre, allà pel febrer de 2016, què era una bona entrevista; va ser d’aquells entrevistats a qui emociona escoltar, en descobrir la riquesa del patrimoni que encara hui algunes persones guarden en la seua memòria. En total custodiem 3 o 4 hores d’entrevistes a Onofre, que guardarem per sempre com un dels majors tresors que ens han regalat aquestos anys de treball amb la memòria oral.

Després de prop de dos anys de trobades, Onofre encara ens va regalar uns instants inoblidables. En desembre del 2017, quan començàvem a preparar una exposició temporal per al Museu Comarcal de l’Horta Sud que prompte vorà la llum, vàrem acudir a Quart acompanyats d’un equip d’especialistes de l’audiovisual per a entrevistar de nou a Onofre, ara davant de les càmeres. Però en aquest cas l’entrevista va acabar al campanar. Fent un gran esforç, Onofre va pujar fins a la sala de les campanes per fer els tocs que, fa més de mig segle, quan només era un xiquet, va tocar. Emocionat ens va confessar: «m’he tornat a sentir com un xiquet».

Onofre continuarà present cada vegada que escoltem els antics tocs del seu estimat Quart, dels quals ell va ser l’últim custodi.

Gràcies per tanta generositat i descansa en pau, Onofre!

SARRIÓ ANDRÉS, Pau M.

(19-08-2020)

  • Parròquia de la Puríssima Concepció - QUART DE POBLET: Campanes, campaners i tocs
  • QUART DE POBLET: Campanes, campaners i tocs
  • SARRIÓ ANDRÉS, PAU MARIA (ALAQUÀS) : Investigador, escriptor, compositor
  • SARRIÓ ANDRÉS, PAU MARIA (ALAQUÀS) : Tocs i altres activitats
  • In Memoriam: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 93 Visitants: 93 Usuaris: 0