ALGEMESÍ

Informe sobre l'estat del Campanar de Sant Jaume

El proppassat 5 de setembre el Tècnic que subscriu va participar, junt amb altres membres del "Gremi de Campaners Valencians" en un concert de campanes que va tenir lloc en el campanar de la Basílica de Sant Jaume d'Algemesí, per celebrar el 350 aniversari del naixement de Joan Baptista Josep Cabanilles i Barberà. En la primera part del concert es va tocar el "Repic" de la Catedral, i en la segona part un "Vol General de Campanes de Vespra de Festa Major", a l'estil de la Ciutat de València.

Durant la realització del concert vàrem observar les següents anomalies (les campanes estan numerades de menor a major, i comptant sols les cinc que estan motoritzades):

1. els martells electromecànics de les campanes (2), (3) i (4) piquen excessivament baix (en el "llavi" de la campana, en compte de fer-ho en el "punt", la part més grossa), per la qual cosa estan posant-les en perill de trencament cada volta que toquen.
2. els batalls de les campanes (3) i (4) piquen excessivament alts, la qual cosa pot també afectar la seguretat de les campanes.
3. les campanes (3) i (4) tenen no arriba a un semitò de diferència, mentre que entre la (2) i la (3) hi ha més d'un tritò. Cal recordar que la campana (3) fou refosa per trencament en un temps prou recent, i que tot i que el volum fou correcte, no ho és la nota, ja que hi ha quasi bé confusió entre la una i l'altra campana. Aquesta tonalitat pareguda, malgrat la diferència de volum (la campana (3) té un diàmetre de 94.5 cm i la (4) de 103), és deguda a que la nova, feta per ManclÚs de València, és excessivament fina (ja que les campanes, al contrari del que puga semblar, contra més fines són més greus, i contra més gruixes són més agudes).
4. les campanes estan excessivament contrapesades. Aquest excés és degut al sistema de voltejar, que gasta motors continus, els quals alcen les campanes a la primera, retenint-les a continuació. És difícil de llevar pes a les campanes, per a que vagen més ràpides, sense evitar que a voltes no voltegen, si no se canvia el mecanisme. No obstant, aquest contrapés excessiu i els motors continus són una garantia per què les campanes, i el campanar es trenquen en poc de temps, com ja va passar amb la campana (3). A més, el sistema dificulta pràcticament el toc tradicional (voltejar, repicar), de manera què és complicat - tot i que no impossible - de tocar manualment.
5. la campana de les hores - en realitat un timbre semicircular, de bronze - està mal penjada i es mou a cada batallada amb perill de caiguda.

A mig terme caldria fer un projecte de restauració que contemplara

• la reposició de les "truges" o contrapesos de fusta, per recuperar l'acÚstica i l'estètica de les campanes tradicionals
• la instal·lació de motors d'impulsos, que reprodueixen la forma de tocar dels campaners, que no fan mal a la fàbrica ni a les campanes, i que permeten els tocs manuals
• la col·locació d'un ordinador que servisca per tocar a la manera tradicional, en l'absència de campaners manuals
• la refosa de la campana 4, de manera que estiga musicalment entre la 2 i la 4, de manera a no confondre's en cap d'elles
• la creació d'un equip de campaners, per als tocs manuals de les grans festes, especialment de les processons de la Mare de Déu.

NB.- Sols una campaneta conserva la instal·lació tradicional amb truja de fusta. És de 1767 i no està electrificada. El diàmetre de les quatre campanes majors és el següent:

Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA

---

© LLOP i BAYO, Francesc (1994) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 20-04-2024

Convertir a PDF

Connectats: 66 Visitants: 66 Usuaris: 0