Les campanes de la Virreina

Trajectòria de les campanes del rellotge instal·lades al segle XVIII al palau de Gràcia fins acabar al poble d'Alella, al Maresme


Primer pla d'una de les campanes d'Alella - Autor J. M. CONTEL

Fent recerca històrica i fins i tot una mica detectivesca, Josep Maria Contel i Guillem Roma han acabat fent tot un descobriment sobre el passat de la Vila, rebel·lant la trajectòria de les campanes del rellotge que es va instal·lar durant el darrer terç del segle divuit al Palau de la Virreina de Gràcia fins acabar al Maresme, al poble d'Alella. Pas a pas, els autors expliquen tots els camins que han recorregut fins ara, aportant documentació d'una història coneguda segur per a molts però que ha resultat tota una sorpresa per a ells.

Fotografies i textos: Josep M. Contel i Guillem Roma.

Aquesta història no és una primícia, hi ha moltes persones al país que la coneixen, malgrat tot nosaltres no en sabíem res. Tot va començar fa uns mesos quan l’activista cultural Amadeu Carbó, en una mena de juguesca, ens va fer arribar una fotografia que ens va impactar. Era una imatge en blanc i negre d’una campana semiesfèrica amb la següent llegenda: “Es y mandó fabricar el Ex.º S. Virey D. Manuel de Amat y Junyent. Año de 1772. Joannes Espinosa fecit Lima”.

Estirant el fil descobrirem que es tractava d’una de les tres campanes del rellotge que es va instal·lar durant el darrer terç del segle divuit al Palau de la Virreina de Gràcia. Residència d’estiueig de Manuel d’Amat i Junyent, conegut popularment com el Virrei Amat i la seva esposa Maria Francesca Fiveller de Clasquer i de Bru.

Unes campanes que van ser foses el 1772, a Lima, per Joannes Espinosa. Enviades en vaixell arribaren al port de Barcelona el 1775, quan finalment es muntaren a la finca de Gràcia. Una informació que ha arribat fins a l’actualitat, gràcies a les diferents notes que va escriure el nebot del Virrei, Rafael d’Amat i de Cortada, el Baró de Maldà, el setembre de 1775, en el seu conegut dietari Calaix de Sastre.

Tornant a la juguesca, les diferents pistes ens van encaminar fins a l’Església de Sant Feliu de la població d’Alella, on amb el seu rellotge continuen donant les hores.

Però com van arribar a aquest petit poble de Maresme? La resposta cal anar a cercar-la al segle XIX, quan Josep Carreras d’Argerich, col·leccionista d’art i apoderat del Marqués de Castellvell (família Amat en aquell moment), va adquirir el 1835 la finca de la Virreina de Gràcia. Arran de la seva relació amb Alella com a propietari de la casa de Can Lleonart, ubicada a la mateixa població, l’any 1840, va donar el rellotge i les campanes a l’Església de Sant Feliu d’Alella, on s’instal·laren dalt del campanar, cosa que va facilitar que amb el seu so els veïns de la població conegueren els quarts i les hores.

Com esmentàvem les campanes encara hi són, funcionen i són un símbol del municipi. Una prova és l’escut del banderí de l’Agrupació Sardanista d’Alella, on es poden veure les tres campanes o el vi blanc “Les Campanes De Lima D.O. Alella”.

Amb tot això, recentment hem pogut viatjar fins a Alella a conèixer in situ el conjunt de campanes vingudes de Lima. Un fet que assolirem després d’un petit periple a través de diferents tipologies d’escales, bigues de fusta i passos difícils fins a arribar dalt del terrat del campanar, un espai fortificat durant la primera Guerra Carlina 1833-1840, on s’alcen una damunt de l’altre les tres campanes. Mentre els diferents martells impacten en el metall marcant quarts i hores, procedirem a documentar-les posant un punt i a part del que en un futur poden donar del seu estudi, sobretot pel que fa com a rellotge en el territori de Gràcia, on es pot considerar a primer rellotge col·lectiu.

Com a tall d’informació, si algú vol conèixer en directe les campanes i l’església d’origen romànic, ho pot fer enviant un correu a: arxiu.alella@gmail.com.

Biografia

Josep M. Contel (Barcelona, 1952). Periodista i historiador. Autor dels llibres Gràcia, temps de bombes, temps de refugis. El subsòl com a supervivència (2008) i Gràcia desapareguda (2017), i coautor de La Festa Major de Gràcia vista pels fotògrafs Ramírez (2011), L'Abans: Recull Gràfic de Gràcia (1869-1976) (2013), El campanar de Gràcia. Símbol i testimoni d'una vila (2015) o L'etern efímer. Gràcia, 200 anys de festa (2017). President del Taller d’Història i membre dels Trabucaires de Gràcia, entre d’altres, és un activista incansable i ferm defensor de la cultura popular i de la divulgació de la història local.

Guillem Roma i Batlle (Barcelona, 1980). Conseller d'ERC a Gràcia, de professió enginyer químic, i amb una llarga trajectòria en l'àmbit de la cultura popular, actualment és membre de la Comissió de Seguiment del Protocol Festiu de Barcelona des de 2016, secretari de l’Associació Cultural Joan Amades des de 2018, secretari i músic de l’Associació Cultural l’Àliga de Gràcia des de 2018 i membre fundador dels Catifaires de Gràcia des de 2018. Es col·laborador als mitjans de comunicació locals i conferenciant en simposis i fòrums sobre cultura popular.

CONTEL, J. M.; ROMA, Guillem

Independent (16-07-2021)

  • Parròquia de Sant Feliu - ALELLA: Campanes, campaners i tocs
  • Palau de la Virreina (desaparegut) - BARCELONA: Campanes, campaners i tocs
  • ALELLA: Campanes, campaners i tocs
  • BARCELONA: Campanes, campaners i tocs
  • ESPINOSA, JUAN (LIMA) : Inventari de campanes
  • Rellotges: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Independent (2021)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 81 Visitants: 81 Usuaris: 0