Amb motiu del II Congrés d'estudis del Vinalopó, el Gremi de Campaners Valencians va interpretar un concert de tocs tradicionals en les campanes de Sant Joan Baptista, el 24/03/2001.
Aprofitant la presència en el campanar, es van estudiar les campanes i les instal·lacions, que tenen l'estat de conservació que detallem a continuació. També proposem un conjunt d'actuacions per restaurar este interessant conjunt de campanes, de gran sonoritat.
En el campanar de Sant Joan Baptista hi ha cinc campanes i unes matraques, disposades en dos nivells diferenciats. Cap de les campanes està dedicada al toc de les hores, i tampoc no hi ha un rellotge pÚblic, ubicat, com és sabut, en un campanar propi.
En la planta superior, de difícil accés, es troba una sola campaneta ubicada sobre dos bigues metàl·liques en el centre de la sala.
En la sala de campanes es troben les quatre majors, construïdes entre 1940 i 1971, i les quatre mecanitzades, amb la truja o contrapés metàl·lic, i amb les característiques que assenyalarem més avant.
Com la campana nÚm. 2 va caure al carrer, destrossant un automòbil que hi havia baix, s'ha considerat que cal evitar que la major seguisca voltejant, per la qual cosa està immobilitzada i sense motor. No obstant les quatre campanes estan per un estil, és a dir que podrien caure com la 2 o no fer-ho en molts anys. La mecanització, duta avant pels Roses, es caracteritza per unes estructures metàl·liques molt poc consistents, encara que molt aparents. Per altra banda, com són accessoris de metall, transmeten un so molt més agut i distorsionat.
Finalment, els motors instal·lats impedixen formalment el toc manual, i cal desconnectar-los, llevant les corretges, tasca gens fàcil. Cal dir, de manera positiva, que la caixa de contactors ubicada en la sala, té un commutador externe per desconnectar els mecanismes elèctrics de les campanes, cosa necessària però poc usual.
El conjunt de campanes és relativament important ja que són instruments prou grans, per a les mesures de campanar i les limitacions del moment de la seua construcció.
La restauració del conjunt passa per una actuació en tres aspectes: canvi d'ubicació, canvi de contrapessos, canvi de motors i altres mecanismes. La finalitat de les actuacions és recuperar la sonoritat original, retrobar els tocs tradicionals i possibilitar els tocs manuals.
La ubicació de les dues campanes majors és poc habitual, en angle recte: la gran a la plaça i la mitjana a la teulada de l'església. Probablement milloraria la sonoritat del conjunt intercanvianr les campanes 1 i 3, de manera que la campana gran seguira front a la plaça, la gran a la banda de darrere, la 2 on es troba actualment i la 1 damunt de la teulada.
Les quatre campanes de baix han de recuperar la truja o contrapés de fusta que manté la sonoritat original, i és molt més segura, seguint el model de la "Xiquitica", que té un perfil molt peculiar. L'Única truja de fusta existent s'ha de restaurar, canviant també, per a esta campana menor, les dues bigues de ferro per altres de fusta, per millorar la seua sonoritat i també les càrregues i les vibracions enviades als murs de la torre.
Les matraques han de ser restaurades, mantenint en el possible totes les peces originals. Per a este instrument sonor no pareix recomanable una mecanització, donat el seu escàs us al llarg de l'any (dos o tres dies).
Cal posar uns motors d'impulsos que reproduïsquen el toc tradicional i permeten el toc manual, sense frenades brusques, i amb les variacions programades. Estos mecanismes permeten, sense desconnexió, el toc manual. La campana "Xiquitica" serà dotada exclusivament de motor d'impulsos, tot i mantenint el cigonyal, per poder tocar-la manualment des de la sala de campanes, mentre que les altres quatre tindran motor d'impulsos i electromall, ubicats com ara a la banda esquerra de cada campana.
Els nous mecanismes hauran de ser governats per un ordinador, i programats de manera a recuperar els tocs tradicionals de les campanes, com els d'oració tres voltes al dia, o el toc de la campana "Xiquitica" per a les misses de diari.
Serà recomanable, igualment, la creació d'una colla de campaners, per a recuperar els tocs manuals, donat que els mecanismes proposats han de ser considerats no com un substitut sinó com uns auxiliars dels campaners. L'existència d'una colla de campaners assegura no sols el toc de les campanes sinó el seu manteniment constant.
© LLOP i BAYO, Francesc (2001) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 13-05-2024 |