A Terrassa, a toc de campana!

Les campanes de la Seu d’Ègara són una mostra de les sorprenents vicissituds que ha patit al llarg dels segles el conjunt monumental

En aquest nou episodi del monogràfic dedicat a la Seu d’Ègara descobrirem un dels elements característics d’aquest conjunt monumental i amb una història igual d’apassionant: les campanes. Quants de nosaltres hem estat passejant per Terrassa, i hem escoltat tocar les campanes sense saber ben bé perquè està sonant. Avui dia, les campanes són uns instruments que pràcticament per a la gran part de població estan oblidades. Durant molts segles, les campanes de les esglésies eren l’únic mitjà de comunicació que hi havia a la majoria de pobles de Catalunya. Alertaven de perills com incendis o atacs, cantaven les hores, anunciaven naixements i defuncions, i ajudaven els pagesos a tornar a casa durant les nits més fosques.

Sobre el 2.500 a. C., la cultura xinesa utilitzava dotze campanes, els sons graduats expressaven els dotze tons musicals existents en aquella cultura. En l’Antic Egipte la campana anunciava la venda de el peix. I,al món Romà, l’hora dels banys s’anunciava a so de campana, i es repicaven quan els oracles produïen la resposta a enigmes o preguntes que li havien estat demanades. La paraula campana ve de la regió italiana de Campània, d’on procedia un bronze d’excel·lent qualitat. l’Església les va començar a utilitzar cap al segle VI.

El so que sentim des de l’Edat Mitjana

Les primeres campanes a Terrassa es devien col·locar probablement l’any 1112. Però la primera notícia que tenim documentada de les antigues campanes és de l’any 1614. L’església de Sant Pere té la particularitat de tenir dos campanars de cadireta; un a la façana principal del segle XII i un altre de més modern prop del transsepte. Ja cap el 1627 la campana petita va ser beneïda a càrrec de Mn. Joan Arnella, amb el nom de Maria i Joan. Un any després la campana grossa es va trencar i es va aprofitar per fer-ne una de nova. La nova campana pesava 700 Kgs, i l’anomenaren Sant Pere i Sant Pau.

El juliol del 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, les campanes de l’església de Sant Pere, van ser retirades i foses per aprofitar el metall. La campana de Santa Maria, es va poder salvar de la crema. Una veïna, Matilde Capella, ens explica en un manuscrit perquè es va salvar la campana: Joan Capella i Conrad Padrós van pujar al campanar i la van embolicar amb un sac de tal manera que quedava dissimulada.

Quan el 26 de gener del 1939 les tropes franquistes entraven a la ciutat després de tres anys en silenci, van repicar les campanes: la de les hores del Sant Esperit i la de Santa Maria, que havien quedat intactes. El 4 de setembre del 1939 la campana de Santa Maria es va treure del seu lloc i es va col·locar a la façana de Sant Pere, a l’espera de noves campanes que van arribar l’any 1941. Una darrera substitució es va portar a terme l’any 2006.

Avui en dia, l’automatització dels campanars ha transformat el repic de campanes en una so fred, impersonal i automatitzat, lluny de la passió del campaner. Des del desembre del 2019, la Parròquia de Sant Pere té un nou toc de Campanes, el Virolai, coincidint amb la pregària de l’Àngelus.

I per acabar, us deixem una petita mostra d’un espectacular vol de campanes de La Seu d’Ègara:


Així sonen les campanes de la Seu d'Ègara de Terrassa

MASERAS, Marta

monterrassa.cat (23-05-2021)

  • Església de Sant Pere - TERRASSA: Campanes, campaners i tocs
  • TERRASSA: Campanes, campaners i tocs
  • Destruccions de campanars i campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © monterrassa.cat (2021)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 96 Visitants: 96 Usuaris: 0