Benedicció de les campanes - Autor: LÓPEZ EGEA
Benedicció de les campanes - Autor: LÓPEZ EGEA
Les campanes tenen un significat especial en la vida dels pobles, molts potser només les associem quan toquen a missa, o quan voltegen en un acte festiu, o quan toquen a morts; antigament però, les campanes tenien un llenguatge propi amb molts més usos, hui en dia ja desapareguts. En temps antics, per exemple, i quan el poble era molt més menut que ara, quan es volia fer una reunió general, el poble era convocat a toc de campana i la gent es reunia a l’església, també avisaven d’un perill, com el foc, o d’algun altercat, i també, fins fa poc, segons el toc de difunts, se sabia si havia estat un home, una dona o un albaet.
Potser per això mateix, per la personalitat pròpia que tenen les campanes, tenen noms propis, sent el de les nostres, de major a menor: Santa Maria Magdalena, dedicada a la patrona del poble i titular de la parròquia; Sant Sebastià, en honor a l’antic patró de Sollana; Immaculada i Glòria.
Les campanes actuals no tenen una història massa llarga, o pot ser sí, perquè ja tenen 81 anys, però les anteriors, les de l’època fundacional de la parròquia, les tiraren avall en guerra per fondre-les i construir material bèl•lic i, recent acabada la guerra, una de les primeres activitats de la nostra corporació municipal, presidida per l’alcalde José Muñoz Ibor, va ser la d’encomanar unes campanes noves per al nostre campanar al taller dels germans Roses de Silla, que per cert tindrien molta faena per aquelles dates, ja que el mateix que passà a Sollana passaria també en moltes poblacions valencianes. Foren foses en desembre de 1939 tal i com hi consta en algunes d’elles. Era rector de la parròquia don Eugenio Femenía Pastor.
Acabada la faena, foren beneïdes el diumenge 3 de març de 1940, hui fa 81 anys d’aquell fet. Va ser un acte molt concorregut en aquella Sollana franquista de postguerra. Foren beneïdes a la plaça Major, davant mateix de l’església, a la part frontal, on hi havia una gran placa amb els noms dels CAIDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA, placa que jo encara recorde de quan era xiquet
Cada campana, amb un diàmetre i un pes diferent, va ser beneïda i apadrinada individualment:
1 Santa Maria Magdalena, la més gran, coneguda popularment com la grossa, amb un diàmetre de 118 cm i un pes aproximat de 951 kg està orientada cap al nord i dóna a la plaça Major, va ser beneïda pel rector de Sueca don Joaquín Alfonso i apadrinada per l’alcalde, en aquell moment Manuel Ferrús Ridaura, i la veïna Ana Borja Marí.
2. Sant Sebastià, en record de l’antic patró, amb un diàmetre de 100 cm i un pes aproximat de 579 kg està orientada a l’est, al carrer de Sueca. Va ser beneïda pel rector de la parròquia, en aquells anys don Eugenio Femenía, i apadrinada pel primer tinent alcalde, el metge don Santiago Vidal Soria, i la veïna María Añó Queremón.
3 La Immaculada, amb un diàmetre de 83 cm i un pes aproximat de 331 kg està orientada al sud. Va ser beneïda pel rector don Vicente Vidal Gonzalbo, fill de Sollana, i apadrinada pel jutge municipal Vicente Galiana Ibañez i la veïna Magdalena Llopis Gonzalbo
4. Glòria, coneguda també com el timblet, amb un diàmetre de 62 cm i un pes aproximat de 138 kg està orientada a l’oest. Va ser beneïda pel rector fill de Sollana don José Pellicer Valero i apadrinada pel comandant de la Guàrdia Civil don Juan Martín Serrano i la veïna Filomena Gastaldo Vendrell.
El cost total de les campanes va ser de 25.000 pessetes. L’acte va ser immortalitzat pel fotògraf sueca López Egea, qui va fer un reportatge magnífic, del qual us mostre algunes fotos.
Dies després, els xiquets d’escola amb els seus mestres es desplaçaren a la plaça i amb una fortes cordes estiraren tots a una i ajudaren a alçar les campanes per posar-les al seu lloc. Recorde encara amb quina il•lusió em contava mon pare aquell fet, i això que ell a penes tenia set anys, però per a la xicalla d’aquell temps allò hagué de ser una autèntica proesa.
L’any següent, el 1941, es va beneir també la campaneta del col•legi de les monges i, anys més tard, el 1954, la campana de l’església del Raval, sobre la qual ja he parlat en una entrada anterior de Sollaneries (17 de febrer).
Tres de les campanes (Magdalena, Immaculada i Glòria) foren mecanitzades l’any 1967 per la casa Roses substituint la truja de fusta dels anys quaranta per altra de ferro i s’hi va instal•lar un motor de vol continu i martell, mentre que la quarta, sant Sebastià, va estar mecanitzada, amb truja de ferro, per la casa Manclús, possiblement abans o després de la mecanització de les altres.
I fins ací açò és tot, de moment, agrair les dades proporcionades pel cronista Moleres al seu llibre “Història de Sollana” i a Joan Alepuz (campaners.com), les quals ens han servit per confeccionar el present article. Estes fotos i altres més, les podeu trobar també en la publicació "Sollana, memòria gràfica 1881-1970" de Pau Córdoba, publicat per l'Ajuntament de Sollana l'any 2006.
Ja sabeu que podeu clicar ME GUSTA, COMPARTIR o deixar els COMENTARIS que considereu oportuns. Joan Ferrús Vanaclocha, 03 de març de 2021 (81 anys de la benedicció de les campanes 1940-2021).
NOTA DE L’AUTOR. Esta entrada estava preparada per a ser publicada el mateix dia 3 de març però de l’any passat en el 80é aniversari de les campanes, però aquell dia vaig presentar un audiovisual de creació pròpia al Centre Cultural dintre de la programació de la Setmana de la dona. De segur que els que hi assistiren el recordaran gratament. Ben poc sabíem en aquells dies el que estava per vindre. Salut per a totes i tots. Cuideu-vos i molt de sentit comú en esta nova etapa de desescalada.
 |
||
© Sollaneries (1940) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 19-04-2024 |
||