De la catedral consagrada l’any 1038, només en resta avui, malauradament, el seu esvelt campanar de vuit plantes i quaranta sis metres d’alçària que l’abat Oliba, que morí l’any 1046, no va poder veure completament acabat. L’altiu campanar de la seu vigatana és i ha estat des de la seva edificació, a dir de Junyent “el rei dels cloquers romànics fet construir per Oliba amb major elegància i esveltesa de linies que la obtinguda a Ripoll i a Cuixà i com a model que fou dels cloquers romànics d’importació lombarda”
Fent una reculada en el temps, ens podem imaginar tot l’edifici amb la seva nau de quaranta metres de llargada per onze d’amplada, que talla un transepte en branca de creu, presidit a la capçalera per un folgat absis central amb quatre absidioles que l’emmarquen. A l’interior hi trobariem sengles altars dedicats a sant Pau, al braç meridional, i a sant Feliu i sant Miquel, al braç septentrional. Amb la dedicació d’un altar a l’arcàngel sant Miquel , es va voler compensar l’enderroc d’una de les tres esglésies inicials que, com s’havia indicat en el capítol anterior, havia bastit el bisbe Gotmar l’any 888, en restaurar el bisbat.
La nova catedral romànica de Sant Pere es va dreçar a partir d’aquell moment, com a símbol de la seu episcopal i centre administratiu del bisbat durant unes quantes centúries, i va ser -com ja s’ha dit- model constructiu per a altres campanars propers: Malla, Taradell, Santa Eugènia de Berga, Tavèrnoles i Sant Vicenç de Torelló, entre els més destacats. Un segle i escaig més tard, es reconstruí, al davant de la seu vigatana, la nova església de Santa Maria. Bastida damunt d’una primitiva església, i amb una planta circular de vint metres de diàmetre, va ser coneguda a partir d’aquell moment (any 1180) amb el sobrenom de “la Rodona”. Es tractava d’una construcció arquitèctònicament valuosa per l’escassetat de mostres romàniques de planta circular que prescindeix de qualsevol suport central; estructuralment agosarat.
La Rodona i la Catedral (gravat de Salvador Puntí)
A pesar de la valoració que avui ens mereixi la decisió presa en aquell moment, les dues construccions religioses –Catedral de Sant Pere i Santa Maria de la Rodona- desaparegueren irremeiablement per la dèria neoclàssica de finals del segle XVIII, tot i les nombroses discussions que l’afer va portar, a dins i a fora de casa. Sols s’ha conservat la cripta romànica, redescoberta ran de les excavacions de postguerra promogudes per Junyent, i el vell campanar romànic, reobert en els seus finestrals durant la dècada dels seixanta gràcies a l’impuls del mateix canonge i historiador vigatà.
Restes de l'església de la Rodona davant de la Catedral de Vic
 |
||