Jous de fusta per a campanes manuals i motoritzades

Problemàtica i solucions tècniques de les instal·lacions de Cheste i Vilafamés

La restauració de les campanes de Cheste i de Vilafamés va plantejar nombrossíssims problemes des d'un punt de vista mecànic, perque estàvem tornant a obrir uns camins abandonats des de feia temps (treballs de la fusta, del ferro, càlcul de les relacions).

Els treballs ja fets demostren que és possible de tornar a instal·lar campanes amb els jous de fusta i altres complements tradicionals, i que aquesta col·locació pot estar armonitzada amb els sistemes informàtics més moderns.

La nostra comunicació justifica, des d'un punt de vista mecànic, totes les mesures i els càlculs de les diverses peces (jous, pedres, ferratges) utilitzats per a la restauració.

Les restauracions de Cheste i de Vilafamés varen obrir nous camins per a la restauració de les campanes històriques en els campanars tradicionals. Des d'un punt de vista tècnic varen plantejar moltíssims problemes, perque el restaurador es trobava tot sol davant els problemes: entre les darreres generacions de fusters i de ferrers que calculaven, feien i instal·laven els jous i la resta d'instal·lacions per sonar les campanes i nosaltres hi ha al menys trenta anys de diferència i una generació de perduda, la qual cosa vol dir que cal començar sovint des del principi, havent de calcular-ho tot, i arribar a descubir perquè els antics adosptaren algunes solucions tècniques aparentment satisfactòries. Es tractava -i es tracta- d'una investigació oberta per diversos fronts al mateix temps, sense un mestre al costat: hem hagut de ser, al mateix temps, mestres i aprenents: tots estàvem -i estem-aprenent. Calia improvisar massa coses al mateix temps, la qual cosa va allargar excessivament el treball!

Les condicions marcades per la Generalitat Valenciana exigien que les campanes foren instal·lades a la manera tradicional, permetent els tocs manuals amb motors control·lats per ordenador que reproduiren aquestes melodies tradicionals. Tot seguit desenvoluparé els càlculs i els resultats relacionats amb les instal·lacions de les campanes de Cheste y de Vilafamés. He considerat les campanes de major a menor, numerant-les C1, C2, etc.

Relacions entre pesos i mesures d'una campana

Les campanes normals tenen una sèrie de mesures relacionades, a les quals hem arribat per provatura. Els resultats són els següents, i semblen estar prou a prop de la realitat.

Pes de la campana

Pes de la campana: (Diàmetre en metres)3 x 579

El resultat surt en kilos. La constant (579) es refereix a un perfil mitjà. En el cas de campanes més gruixes o més fines cal afegir o deduir, respectivament, un 10 %. En el nostre cas els pesos teòrics s'han allunyat ben pocs kilos dels pesos reals de les nou campanes treballades.

VilafamésCheste
CampanaC1C2C3C1C2C3C4C5C6
Diàmetre10710076124112103887969
Pes real6905652251150813512451287209
Pes teòric7095792541103813632394285190

Alçària de la campana

L'alçària de la campana es calcula per la fòrmula següent:

alçària = diàmetre * (12/15)

Freqüència de la campana

La freqüència de la campana correspon a:

Freqüència = (diàmetre * 100/15 * 58,85) / (diàmetre)2

Relacions entre pesos i mesures de la campana i del jou

Considerem que les parts del conjunt d'una campana instal·lada a la manera tradicional, és a dir amb el contrapés de fusta i els eixos de girament per damunt de les orelles o ances de la campana, són les següents:

Braç o Jou
Eix de fusta, situat al centre de girament, que serveix al mateix temps per a la unió i la separació de la campana i dels elements que fan de contrapés. De manera coloquial jou pot referir-se al braç de girament o també al conjunt de peces que fan de contrapés de la campana, segons el contexte de la conversa.
Alçària
Part intermitja del jou; manté la secció, alçant fins al lloc convenient les peces pesades que fan d'autèntic contrapés. En el cas de les campanes grans considerem dues alçàries, la 1ª és la més propera al jou i la 2ª la més propera al capçal. Les alçàries son més estretes per allunyar el contrapés tot el possible.
Capçal
Part alta del conjunt, sovint amb decoracions o perfils semicirculars. és una part pesada, degudament separada de l'eix per l'alçària.
Contrapés
Part superior del jou. Sovint no és més que la prolongació, en fusta, del capçal, però altres voltes pot ser de pedra, de ferro o de plom per contrarrestar adeqüadament el pes de la campana.
Relació de pesos
Està justificada per la velocitat de caiguda de la campana: si hi ha poc de contrapés, la velocitat és molt ràpida i el batall a penes pica el bronze, sonant ben poc. Si la diferència entre el jou i la campana és poca, aquesta cau molt lentament i el batall es queda pegat a la campana amortiguant el seu so i possibilitant el seu trencament (de la campana o del batall, segons els casos).

En las campanes valencianes hi ha la següent relació entre pesos i mesures:

Pes campana/jou = 60/40

Considerant l'alçària tant a l'altura de la campana com del jou.

Alçària campana/jou = 40/60

El pes total correspon al pes del jou més els accessoris, més el de la campana. L'alçària total correspon a la suma de l'alçària de la campana més l'alçària del jou.

Càlcul de les dimensions del jou d'una campana

Per al càlcul de les diferents parts de la instal·lació hem tingut en compte la pressió vertical i les pressions laterals centrífugues. La pressió vertical de la campana parada cap a baix està formada pel pes de les parts, al qual cal afegir la força centrífuga quan la campana volteja, en el moment en el qual passa pel centre superior. En el cas de campanes petites el resultat d'aquestes forces pot ser possitiu podent eixir-se'n aleshores dels eixos.

A nivell estructural cal tenir en compte la pressió vertical cap a baix i la pressió lateral a 90°. En el cas d' una campana que oscil·la sense estar ben compensada pot arribar a arrancar les pedres o altres elements del mur. Els antics resolvien aquest problema disposant un buit rectangular en la fàbrica, on encaixava perfectament un tròç de biga de fusta, fixat amb guix. Al centre hi havia un coixinet de bronze, llaugerament trapezoidal invertit, el qual encaixava també en el bloc de fusta. En el cas que fallara la sujecció mecànica al mur, l'encaix de la fusta i del coixinet assegurava que el conjunt podia tenir petits moviments, sense arribar a eixir-se'n del lloc.

El braç de fusta

En quant más alt siga, oposa una major ressistència al trencament pel centre, que seria la part més feble, per estar travessada per uns quants forats:quant major siga D, major és la suma de A + B i per tant major la diferència amb C, per la qual cosa és major l'efecte de falca cap els murs i major és la ressistència al relliscament en trencament pel centre:

a mayor D p (A + B) > C

Diàmetre de la biga

Cal augmentar 15 vegades el pes de la campana: per a les càrregues variables, dintre els marges de seguretat, cal considerar un mínim de 8 vegades i un màxim de 15, realitzant els càlculs teòrics com si fora una biga [PARKER (1972)]. Sembla ideal, al menys per a la biga, de gastar una fusta laminada, ja que té una duresa coneguda i un aressitència homegènea, encara que probablement siga poc útil per seu poc pes; la falta de regularitat de les fustes normals obliga a fer els càlculs amb un marge de seguretat molt alt.

Per al càlcul de la tensió admisible de la fibra externa en kg/cm², Tadm, cal tenir en compte E, el mòdul de Young en kg/cm²

El moment flector, Mf = (P*l)/4.

La flexió màxima calculada en cm, fmax(D): fmax(D) = (P*l3*K)/(48*E*I), sent I la inèrcia.

El moment d'inèrcia, mI=(b*h3)/12, sent b i h la secció mínima del jou en cm².

El mòdul de secció en cm3, S = (b*h²)/6

La flexió admisible o longitut per a la fibra, per a fusta estructural densa de construcció, fadm = l/z, sent z una constant relacionada amb la via o longitut del jou:

De tot açò podem deduïr que flexión admisible 8 flexión máxima, fadm 8 fmax..

El .Mòdul de secció > moment de flexió, S 8 Rx.

El momento de inercia > momento flector

Finalment, per jous quadrats i fustes de ressistència normal, la secció mínima del jou en

cm², h =.

Per calcular la ressistència dels jous cal tenir en compte la via del jou, és a dir la llargària largo total, i la secció mínima per les càrregues màximes que pot admetre. Qualsevol augment suposa una major seguretat així com una qüestió estètica: redistribució dels volums del jou per què agrade més. El càlcul és:

En conseqüència, la secció minima del jou cm² es: , on P és el pes total en kg y l la longitut del jou en cm. Per a calcular la distribució de pesos cal tenir també en compte que el perfil del jou no és homogeni:a la part alta l'ample del contrapés és, en el nostre cas, 1.5 vegades el del jou o braç.

Cal afegir no sols els pesos de les distintes parts, teòricament 40/60; també el dels centres de gravetat. La campana, teòricament, te el seu a 3/8 des de la seua part baixa. Per tot allò unn dels principals càlculos és l'establiment no sols de la relació entre el contrapes i la campana, sinó del centre de gravetat de cadascun dels seus composants i del conjunt. El centre de gravetat de cadascun dels composants és igual a la distància respecte a l'eix de girament multiplicat pel pes de la peça. Aquest centre de gravetat és força important ja que determina el bon funcionament del sistema constituït per la campana i tots els seus accessoris.

Centre de gravetat i trencament dels batalls

Justament les campanes elèctriques actuals, molt equilibrades perque calga, al menys aparentment, un motor menor, tenen el centre de gravetat molt desplaçat cap aball i aquesta sembla ser la causa del trencament dels batalls: en altres llocs, com a Castella o Aragó, on tenien les campanes molt equilibrades, resolvien aquest problema posant uns batalls amb la canya de fusta. En el cas de les nostres campanes restaurades el centre de gravetat es troba prou alt, justament per baix de l'ança interior de la campana, per la qual cosa l'eix de girament del batall es troba una mica més baix i sense el perill teòric d'un trencament.

Fusta dels jous

La fusta gastada en ambdues torres ha estat el bolondo: el roure, una fusta tradicional en aquests casos, no existeix com a fusta industrial en el mercat espanyol, mentre que la d'orige francés o nordamericà es troba ja serrada en forma de taulons de tan sols 8 cm com a gruix màxim.

El criteri seguit per l'elecció de la fusta ha estat:do para la elección de material ha sigut el de fustes estructurals denses, amb bona ressistència a la intempèrie, la pluja àcida, la pol·lució, sense un límit moderat de secció i a un preu raonable. Per a la restauració del braç de la campana grossa de Segorbe gastàrem l'iroko, amb bona ressistència i densitat, tot i que el seu aspecte exterior siga una mica esquarterat. L'elecció de fustes estava entre l'iroko, el bengué i el bolondo, decidint finalment aquesta fusta, ja emprada en la restauració de La Garriga, a Catalunya. Es tracta, a més, d'una fusta d'alta densitat, propera a la unitat. Gastada en obres d'exteriors amb condicions dures, com ara els pontoners (bigues introduïdes en la mar, que no es fan malbé), en la restauració, substituint bigues antigues, i en obres en obras industrials.

Segons CARRERAS (1985):

Bolondo(Tali-Elondo) Africa Erythopheleum ivorense. Densidad 0,80/1,10 De color amarillo verdoso a rojo pardo. Madera dura con contravetas nerviosas. Irrita las mucosas nasales, desgasta las herramientas. Resiste la humedad, algunos ácidos y termitas. Para construcciones hidráulicas, peldaños y parquets.

El perfil dels jous

El perfil fou fet distint en cadascuna torre, recordant de certa manera els volums tradicionals valencians, tot i que fent una nova silueta en cada campanar.

Foren instal·lats contrapesos de pedra en tots dos casos; al menys a Cheste ja hi havien, tot i que més fins, possiblement perque la relació entre l'amplària del jou i l'amplària del contrapeso era d'1/2 i no d'1/1.5 com ara, amb la qual cosa augmentava la masa del conjunt.

Càlculs de ressistència dels jous

Dels pressuposts anteriors podem deduïr els següents càlculs teòrics de ressistència dels jous:

En ambdos casos cal tenir en compte:

Jous de fusta

(Figura 3)

Els coixinets

Els coixinets que hom sol instal·lar a hores d'ara per les campanes elèctriques, amb rodaments a boles, fixats amb tirafondos al mur, són una mala solució, ja que en cas de trencament de la fixació (sovint cement, encara menys elàstic que el guix), la instal·lación es queda a l'aire, amb greu perill de despreniment, sense cap punt de recolzament on confiar.

Nosaltres hem instal·lat uns coixinets muntats sobre una petita banqueta de ferro posada en un buit de la pedra i ligada amb un morter gens fort. L'extrem interior es troba dins del mur, metre que la part exterior no en sebreeix: es troba junt a les pedres o rajoles, sense arribar a tocar-les. El morter lleuger permet un cert moviment així com una certa amortiguació. En cas de desequilibri no es trenca la pedra, sinó que la petita estructura, en un cas extrem, es soltaria deles fixacions, sense eixir-se'n del seu lloc. Amb un visita regular de conservació hom veuria si estava solt, sense arribar a produir un accident.

Es tracta de preveure un punt feble per on puga trencar sense conseqüències greus: la campana es quedaria descalçada però sense eixir-se'n (Figura 4).

Els eixos

Els eixos estan separats, en forma de palier, por varios motius: per construcció del jou (ja que no és sempre pssible de passar l'eix recte per les ances de la campana, especialment en el cas de les campanes girades) i també per acústica, ja que separen la campana i les seues vibracions del mur, a través d'una peça de fusta i d'uns llargs tirants de ferro que segurament absorveixen les vibracions i no les trasmeten a l'obra arquitectònica. Com els eixos estan alineats i fixats per dos caragols, no debiliten la biga defusta, que constitueix el jou pròpiament dit. Si la fusta és vella, està molt més estabilitzada i permet més fàcilment l'aliniament. Amb el doble caragol, l'aliniament i la presió estan asegurades.

A més està la U, una solució sensata, ja que no sols garanteix la seguretat: els caragols poden afluixar-se. El palier quadrat no podria girar en el buit de la fusta, mes la U impedeix qualsevol petita oscil·lació que poguera produir-se. D'altra banda hi ha una abraçadera a cada extrem del braç, per impedir que després d'un cert temps, i degut als esforços, la fusta s'obriga, reforçada amb la politja d'una banda i de la ballesta que fan l'efecte de doble abraçadera.

L'eix, per les seus dimensions, no es pot tallar. Els coixinets són autocentrats, amb la qual cosa si hi ha un eix desaliniat es corrigeix automàticament, sense que calguen grans esforços per al toc (Figura 5).

Mesures dels eixos de quatre campanes

Els diveros ferratges de sujecció foren calculats d'acord amb l'esforç que podien suportar. Gastàrem ferro de construcció (ferro fi de construcció, F100), més elàstic, en compte d'acer que aguanta una volta, pero que acaba partint-se. Aquest ferro és més resistent a la tracció que a la torsió. Els eixos són també de ferro, ja que l'acer tan sols va bé per a les grans velocitats.

El diàmetre del caragol per un esforç F: on F = força de suport i fm= ressistència específica del ferro; en metal vell 27 i en metal nou 38/40.

Al càlcul de la ressistència d'un tirant cal afegir sovint l'aspecte estètic del conjunt: per a la campana major de Cheste hi havia prou amb tiretes de 16 però semblarien ridícules per la vista, dondant una sensació aparent d'inseguretat.

El càlculo havia de fer-se en dinàmica, i no pas en estàticament, considerant 2,5 voltes el pes del conjunt. Així, en el cas que fallara una de les U del jou, part de la càrrega quedaria descompensada. Calia calcular els altres sis tirants de manera que pogueren suportar tot en les condicions més adverses. El càlcul dels eixos és semblant al dels tirants, tenint a més en compte l'efecte de cisalladura.

Les rosques dels tirants de Vilafamés foren soldades, la qual cosa sembla donar, amb els materials actuals, una seguretat suficient i una adeqüada ressistència al trencament. Tampoc fou possible de fer-ho amb els ferrers del poble. A Cheste, amb moltes més possibilitats tècniques. les rosques es feren manualment amb les fileres adients. Així i tot sembla millor, per futurs treballs, de fer aquestes rosques mitjançant un torn mecànic, per produïr uns resultats més regulars i en menys de temps.

Totes les campanes restaurades tenen les set orelles, és a dir unes ances disposades tres de manera vertical i horitzontalment dues i dues. La forma tradicional d'unir aquestes campanes al jou ha estat sempre a base de tres U centrals i quatre varetes soltes als dos costats exteriors, tot i formant la combinació 4/2/4. Les campanes foren col·locades a la mateixa finestra on es trobaven tradicionalment, però la manera de posar-les ha canviat en les tres campanes antigues de Cheste, que ja estaven desgastades en el punt de percussió, pel seu perllongat ús a través dels segles. En aquest cas utilitzarem una fòrmula centro-europea per a la seu fixació, perqué la manera tradicional multiplicava els forats del jou, augmentat el risc de trencament. Per tant, en compte de posar 4/3/3/4 varetes, posàrem 3/1/3, més robustes.

Varetes per a les campanes instal·lades amb la combinació 4/2/4 a Cheste (Figura 6):

Varetes emprades per a les campanes "girades", instal·lades amb la combinació 3/1/3, a Cheste (Figura 7):

Les pedres gastades a Cheste

Seguretat del conjunt

Per augmentar la seguretat del conjunt cada peça està sobredimensionada de manera que pot suportar l'esforç de les altres si arribaren a fallar. De la mateixa manera els coixinets, com ja hem dit, es troben encastrats en el mur. La forma abovedada del jou, i la seua instal·lació propera al mur fan que, en el cas improbable de trencament pel centre, la mateixa forma el comprimeix contra el mur. La campana, per supost, no podria voltejar, però tampoc caure.

Protecció dels materials emprats

En les dues restauracions de Cheste i Vilafamés les fustes foren impregnades moltes voltes amb una fòrmula que protegix la fusta, fins a la medul·la sense tancar els porus, la qual cosa facilita la seua respiració i el contacte amb l'ambient. Es tracta d'l litre de Xylamon, 2 litres de petroli i 10 boles de naftalina, tot ben barrejat fins a la disolució de les parts sòlides. En les darreres passades, una volta ben xopat el conjunt, s'escata la fusta per donar-li un aspecte exterior més fi i compacte. Aquesta barreja, inventada per nosaltres, després de moltes probes, alimenta la fusta i la protegeix contra fongs i insectes, resaltant en poc de temps el seu color rogenc natural, que fins i toto pot ser augmentat incloent en les darreres passades un poc de Xyladecor caoba, tot i que a Cheste i a Vilafamés el color natural era suficientement bell.

Per evitar l'entrada d'humitat a la fusta vam col·locar, al moment del muntatge final, una petita tira de silicona a prop del perimetre, la qual cosa fa de barrera contra l'aigua, tot i que queda pressionada entre ambdues peces.

El ferro fou pintat amb una base d'imprimació i Oxiron, fins i tot en calent, ja que sembla que així s'adhereix millor. Vam gastar el color negre mat, més elegant que altres de la mateixa sèrie, com ara el marró o el blau, tan efectius com aquest però més cridaners.

Tot i que es tracta d'una protecció excel·lent, en posterior treballs hem passat les fustes, una volta acabades, per autoclau, i els ferros, fins i tot els forjats, els hem dut a bicromar. Després ho hem pintat tot amb les f`romules abans esmentades. Tot i que amb acò augmenten els costs, hi suposa una protecció de major durada front a uns materials, unes tecnologies i un medi ambient diferents d'aquells dels nostres avis.

Fundidors

Les dues restauracions foren realitzades amb campanes de fonedors diferents, adeqüats als distints treballs específics.

Barberí d'Olot: campana gran de Vilafamés

Aquesta campana fou refosa, conservant tan sols la decoració de la campana anterior, badada, del segle passat, i fosa també a Catalunya. Utilitzaren un dels seus models, de bona qualitat, ja que no disposen de coneixments per reproduïr exactament una campana diferent a les seues. Aquesta empresa té una tecnologia industrial moderna, amb plantilles de ferro i fundició amb gasoli i cullera.

Gabriel Rivera de Montehermoso: campanes de Cheste

L'elecció d'aquesta empresa, extremadament artesana, es justifica per que voliem reproduir, en la mesura possible, tota la tecnologia tradicional que hom va gastar in situ per la fabricació a peu de torre, a finals del XVIII. Tenen un forn de reverber, de toves i rajoles refractàries, alimentat amb llenya i carbó. Ells tractaren de reproduir els perfils de les campanes que calia restaurar, mitjançant un acurat treball d'adaptar el perfil de fusta, fet ex profeso per cada una de les campanes. El resultat fou satisfactori i les campanes tenen coherència interna, però no estan afinades respecte a las antigues.

Els huit fonedors espanyols ara en actiu fabriquen campens de calitat mitja, tot i que cap d'ells puga fer, a hores d'ara, campanes musicalment acceptables: sembla, més aviat, què els resultats depenen de l'atzar, conseguint de vegades campanes bones. Hauràn de millorar la part musical de les campanes, aplicant les tècniques d'afinació, que ja no son cap secret, estant àmpliament publicades als Estats Units de Nordamèrica i als Països Baixos, entre altres llocs [ROSSING 1984]. Hauràn de treballar també la soldadura de campanes, comú a la Gran Bretanya i també a l'Alemànya, per conservar les campanes històriques badades, amb resultats molt satisfactoris i semblants a una nova fundició. No oblidem que al menys el 75 % de les campanes foses a Espanya correspon a refondre altres, sovint molt antigues.

L'ordenador per als tocs automàtics

Un altre dels camps d'investigació duts avans per nosaltres ha estat l'ordenador per als tocs automàtics de les campanes. Per necessitats de calendari, per què haviem d'instal·lar un sistema que funcionara ràpidament, adoptàrem els motors i l'autòmata fabricat per FRANCE CARILLONS. és una màquina bastant senzilla, per a una parròquia petita o mitjana, que permer de gravar amb un teclat, d'acord amb les tradicions locals, i de reproduir a les hores desitjades, dintre un cicle setmanal, els tocs que hom identifica mitjançant una xifra.

S'hi poden replegar fins a 97 diferents, un nombre suficient per a les necessitats normals.

Estem treballant, des de fa anys, en un sistema propi, més elàstic i adaptat a les necessitats del client, basat en un ordinador compatible, el qual permet un major diàleg home-màquina, tot i incloent les frases en diverses llengües. Aquest mecanisme, que encara es troba en una fase experimental, tot i que ja està funcionant en algun campanar permetrà la gravació il·limitada de tocs per a qualsevol data futura, incloent fins i tot funcions pseudoaleatòries, que reproduiran "l'humor del campaner", d'acord amb certs marges predeterminats.

Temps de treball

La restauració va tenir lloc en els pobles de referència: dos mesos a Vilafamés i cinc a Cheste. Així i tot semblaria convenient de realitzar al menys el 80% de la tasca en el lloc de residència habitual de l'equip de restauradors, ja que hom pot comptar amb una sèrie de col·laboradors habituals (com ara fusters o ferrers) que ja coneixen les necessitats de la restauració. La permanència al lloc d'actuació pel temps necessari, dona una millor imatge personal i professional per al restaurador.

L'experiència adquirida en aquests i altres treballs posteriors sembla provar que treballant de manera organitzada a la nostra residència és possible de construir els jous de fusta en quatre vegades menys de temps: la restauració d'un jou antic de Cardedéu, que ha estat dipossitat al museu municipal, i la construcció d'ubn altre nou per a la campana gran, de 600 kilos, tan sols ens ha durat, en un treball molt millor planificat, una setmana. Aquesta instal·lació està preparada per al toc manual o automàtic, i per al repic o per la campana aventada, com és costum en aquell poble.

Grup de treball i dispersió geogràfica

Com es tractava d'experiències-pilot, els grups de treball foren formats sobre el camp. Tant a Cheste com a Vilafamés hagèrem de fer de ferrers, de fusters, de gruistes, d'instal·ladors. A banda de les col·laboracions locals, amb artesans del ferro i de la fusta, el nostre grup de treball estava format per tres persones, el restaurador i dos ajudants, l'un vingut des de Catalunya i l'altre des de València.

Aquesta dispersió suposa no sol un augment de la duració del treball, sinó un major desconcert, en haver de fer diverses coses al mateix temps. D'acord amb la proposta abans esmentada, sembla millor de comptar amb col·laboradors especialitzats en el nostre lloc de residència, que ja coneixen les nostres necessitats de restauració.

D'altra banda, com el treball és minuciós i requereix un seguiment constant, amb contínues reparacions, no sembla convenient de marxar massa lluny del lloc d'orige. Seria normal, com ja haviem fet a França, de crear grups d'abast regional, que treballaren loclament de manera autònoma, tot i col·laborant en tasques importants, com ara la pujada de grans campanes. Aquests grups, que han d'estar formats per tres o quatre persones, tot lo més, per que la tasca siga rendable i productiva, han de ser independents dels fonedors, dedicant-se els uns a instal·lar i mantenir, i els altres a millorar els productes i abaratir-los. No oblidem que en l'any 1993 s'obrin els mercats europeus, arribant campanes i instal·ladors molt més econòmics i de major qualitat que els existents a tota Espanya.

Bibliografia esmentada

Albert BARREDA
Restaurador de campanes i Rellotges monumentals

(Publicat en "Campaners" nº 6 - València - 1993)

  • Parroquia de San Lucas Evangelista - CHESTE: Campanes, campaners i tocs
  • Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu - VILAFAMÉS: Campanes, campaners i tocs
  • CHESTE: Campanes, campaners i tocs
  • VILAFAMÉS: Campanes, campaners i tocs
  • BARBERÍ (RIUDELLOTS DE LA SELVA) : Inventari de campanes
  • BARREDA, ALBERT (LA ROCA DEL VALLÈS) : Intervencions
  • RIVERA DOMÍNGUEZ, GABRIEL (MONTEHERMOSO) : Inventari de campanes
  • Càlcul d'estructures: Bibliografia
  • Restauració de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © BARREDA, Albert (1993)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 85 Visitants: 85 Usuaris: 0