La restauració i història de les campanes de l’Ermita de Sant Esteve d’Ontinyent

“La ermita de Sant Esteve la construyeron los labradores en el año 1702 y la campana que había un poco más pequeña que la del Santísimo de esta Villa en 1712”. Aquestes son les poques paraules escrites al document “INDICE – CURIOSIDADES – MEMORIAS sobre l’Ermita de Sant Esteve a l’arxiu parroquial de l’església de Santa Maria d’Ontinyent. Sempre s’han fet moltes qüestions i treballs sobre la vida del campanar li les campanes de l’Ermita de Sant Esteve d’Ontinyent i, a cada vegada que descobrim un nou document o fet històric ens du a més dubtes. És ben cert que el nostre campanar està preparat per acollir tres campanes però mai hem sabut si realment el conjunt ha estat complet i per quines advocacions eren.

No hem trobat de moment indicis de la anterior campana del Santíssim del 1712 situada al segon campanar de la Parròquia de Santa Maria, però per tractar-se d’aquest nom, de ben segur que xicoteta no seria. L’advocació de campanes amb el nom de Sant Esteve és ben escassa, a l’igual que d’ermitoris i oratoris. L’any 1781 és fon una nova campana dedicada a Sant Esteve per al campanar de la Parròquia de Sant Bertomeu d’Agullent, aquesta curiositat naix en la ubicació del bronze en la torre, justetament mirant cap a l’ermitori d’Ontinyent. Tornant a la nostra ciutat i concretament a l’Ermita ens formulem de nou la pregunta: l’Ermita de Sant Esteve ha tingut tres campanes?. La resposta actual i, segons el rastre documental reflectit ens diu que sempre ha sigut una. ...”El 17 de setiembre de 1837, unos mal intencionados entraron en dicha ermita y destruyeron la campana y todo cuanto encontraron por delante”... aquestes paraules del mateix arxiu parroquial de Santa Maria parla d’una campana, la mateixa fosa el 1712, que fou reparada el 1853 i que estava en poder del jurat en cap corregidor de la Villa don José Maria de Villalonga segons document sobre reparacions conservat a l’Arxiu Municipal de la nostra ciutat. Gràcies sobre aquesta última reparació, podem esbrinar l’època dels dos capçals trobats l’any passat i que estaven soterrats sobre els actuals pilars postissos retirats amb motiu de la restauració de l’actual campana de Sant Esteve, son dos capçals que costaren 100 reals i fets per les mans de José Gil. La última menció històrica de les anteriors campanes a les actuals, la trobem en una sospitosa noticia publicada en la revista de la “Vida Católica Onteniense” el 9 de juny de 1935 en que, un any abans d’esclatar la guerra civil espanyola la familia de Carles Tormo “Carlets” sufragaren una nova campana que mai hem sabut res d’ella i que poc va durar o tal vegada no i encara perdura en algun lloc fruit del conegut “mercat negre de les campanes”.

Hem fet conclusió que mai s’ha parlat de tres campanes a l’Ermita de Sant Esteve d’Ontinyent però no vol dir que és parle en un futur, de fet ara en tenim dues i la torre està preparada per tindre’n tres. La història ens parla d’una sola campana reemplaçada en tres ocasions 1712 (de tamany considerable, sobre els 500 Kg), 1935 (de tamany semblant a la actual) i 1745 (actual campana de Sant Esteve). Un any després de la restauració de la Curra i la actual Campana de Sant Esteve a càrrec de la Colla de Campaners d’Ontinyent amb la col•laboració econòmica de l’Associació de Llumeners de Sant Esteve fem especial memòria visual i documental del fet així com aquesta xicoteta introducció històrica encara en procés d’investigació i que servirà de base pel futur llibre sobre la història i documentació del ric patrimoni campaner a la ciutat d’Ontinyent, una edició en marxa. Fem a continuació un repàs històric a les actuals campanes existents a l’ermitori.

Sant Esteve

A vespres de celebrar la festivitat de Sant Esteve al seu ermitori i sobre aquest programa de festes, fem un repàs a la recent restaurada campana dedicada al patró de la solana. “San Esteban” tal i com figura al bronze, data de l’any 1945. Parlem de nou d’una data un poc fictícia respecte a la seua fosa qui a eixit a la llum a través de la imatge original de la peça després de ser netejada. Al fet és troben indicis de que aquest bronze siga anterior a la data, així ho reflecteixen les imatges que l’envolten sense aparèixer en cap moment alguna il•lustració a la seua dedicació i les lletres del nom apegades després d’haver-la fos.

El actual bronze te un pes exacte de 42Kg que a més presenta una alçada de 370mm i un diàmetre de 400mm. Te poques epigrafies, respecte al text cal reflectir el seu nom a la part superior citat anteriorment junt amb la data impresa en la part inferior “Onteniente 1945”. Un Sant Josep a la part dreta i l’anagrama de Maria a la part esquerra és presenten com a úniques advocacions front a la típica creu de cinc estels il•lustrada a la part exterior central i, el més curiós, la firma i marca del fonedor (Joan Bautista Roses d’Atzeneta d’Albaida) que deixà d’aparèixer en segon plànol per fer-ho en un primer i damunt al lloc on es reflecteix l’advocació del bronze, la cara interior central.

El passat diumenge festiu a la edició anterior de la festa de Sant Esteve, va ser beneïda de forma solemne en el transcurs de la missa major per el nou rector en Lluís Torró després de ser sotmesa a un procés integral de restauració per part de la Colla de Campaners d’Ontinyent amb el suport econòmic de l’associació de llumeners de Sant Esteve. Actualment llueix un nou contrapès de fusta d’Iroko tret amb disseny de l’anterior qui presentava un trencament fort del braç esquerre conjuntament amb nous ferratges, la instal•lació de rodaments als nous capçals i la neteja total de la peça. A les diferents imatges podem apreciar el resultat de dos mesos de treball intens complits molt satisfactòriament, ara volteja de nou amb una alçada superior a la anterior ubicació per seguretat. Per part de les dues associacions demanem cura, respecte i dedicació a unes campanes que fins ara han estat prou maltractades i que han dut a terme ina intervenció urgent i necessària, esperem que aquest treball dure per molts anys.

La Curra

Qui coneix aquell refrany de “durar menys que de Nadal fins a Sant Esteve”. Tenim la sort de que la nostra ciutat conserva durant més de tres cents anys una Ermita dedicada sobre aquest protomàrtir que, malgrat l’actual efemèride que te lloc al mes de desembre, és festejat al mes de juliol amb unes meravelloses festes treballades i organitzades per l’associació de Llumeners de Sant Esteve, que fa una verdadera llavor sobre aquest paratge i patrimoni únic al litoral valencià ja que no existeix altra ermita amb la mateixa dedicació.

Possiblement aquest ermitori va nàixer, tal i com hem citat anteriorment amb una torre d’una gran campana com a objectiu de protegir les nostres terres de tempestes i canvis climatològics que afectarien a les nostres collites a més d’anunciar a l’oració i vetllar per l’ofici que ens donava el pa de cada dia, els llauradors. En Lluis Llobell i Mª Juana Montesinos donaren el seu testimoni i gratitud apadrinant la campana “Curra” l’any 1986 essent la més gran en tamany i més xicoteta en so respecte a la de Sant Esteve. Te un alçada de 370mm i un pes aproximat de 37Kg. És tracta d’una campana no molt bona de fundició però si de so. Salvador Manclús de Valencia, va donar vida al nou bronze, encara que com hem confirmat en anteriors campanes, aquest teòric fonedor encarregava els treballs a altres empreses destinades a tal fi, així que el nom de l’autor, més val deixar-ho córrer.

No és molt abundant en inscripcions i menys en gravats. Tan sols podem llegir a la part superior central “La Curra” mirant a l’exterior i, “Sant Esteve” mirant cap a l’interior. A la part interior central i sota la teòrica firma del fonedor podem apreciar l’any junt amb el padrinatge del bronze. Any 1986 / Donada i apadrinada / Per En Lluís Llobell / i Ma Juana Montesinos. Com a gravat sols podem apreciar un senzilla creu a l’exterior central de la peça. Actualment presenta un nou contrapès de fusta acabat de restaurar en les pasades festes que substitueix un antic de ferro mal falcat i que presentava perills greus d’accident a més de la neteja del bronze.

Parlant de les dues campanes en si, a hores d’ara ja s’han tingut indicis de maltractament front a elles en un fet acabat de restaurar fa poc menys d’un any i amb un gran sacrifici per part de l’Associació de Llumeners i de la Colla de Campaners que sembla inútil ja que hi ha gent que accedeix a la torre per la teulada, una malifeta greu i que no busquem noms si no tolerància, respecte i estima en el nostre patrimoni, que sols en tenim un i costa de cuidar. Quin mal ens han fet les campanes? Podrem continuar respectant-les o, en breu haurem de tornar a reparar-les?. Tornem a repetir que qui vulga tocar campanes, vos oferim amb tot el cor una associació emprenedora a tal fi i evitem aquestes malifetes que l’única solució que porta son desgracies.

Colla de Campaners d´Ontinyent (19-06-2007)
  • Ermita de Sant Esteve - ONTINYENT: Campanes, campaners i tocs
  • ONTINYENT: Campanes, campaners i tocs
  • Protecció legal de campanars i campanes: Bibliografia
  • Restauració de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Colla de Campaners d´Ontinyent (2007)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 24-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 60 Visitants: 60 Usuaris: 0