El nom de les antigues campanes de la parròquia de Sant Jaume, de 1703 a 1938
Sant Jaume i sant Bertomeu, coneguda com la “grossa”, o “el seny”: 1452 k.
Santa Bàrbara, o la "sargantana”, o “la de la queda”: 1286 k.
Maria, anomenada la “malaganosa”: 1162 K.
Pasquala, o “d’alsinadéu” (alcen a Déu), o “dels combregars”: 996 k.
Sant Pasqual, o “morlana”: 498 k.
Maria de Gràcia, o tiple gros: 300 k.
Àngel Custodi, o tiple menut: 200 k.
El Cimbolet, vulgarment anomenat “simolet” (1768) a l’espadanya sobre la nau principal.
El nom de les campanes des de 1938
Àngel Custodi, o tiple menut (1938).
Sant Joaquim i Santa Anna, o tiple gros (1939).
Sant Jaume, o grossa (1941).
Santa Bàrbara, o “sargantana” (1941)
Sant Pasqual Baylón, o “morlana” (feia de “malaganosa” i “alsinadéu”) (1941)
Al 1978, quan es fa la restauració del campanar, s’afegeixen les dues campanes que faltaven:
Geroni i Joana, que seria la “malaganosa”.
Pasquala i Maria, que seria la dels combregars i “alsinadéu”.
Tocs
Les campanes assenyalaven al poble amb els seus tocs diferents:
L’alba o Àngelus, abans d’eixir el Sol, cada dia.
Si hi havia enterro d’home, de dona o d’angelet (albat).
A Missa Major tots els dies, i “alsinadéu” en el moment de l’elevació de la Sagrada Hòstia.
L’Àngelus de migdia, repetint el toc d’enterro.
Des de la Santa Creu de maig (dia 3) a la Santa Creu de novembre (dia 14), la “malaganosa” avisava de l’hora de dinar i fer la migdiada els llauradors i a tot el poble, doblant a les 12,45 hores i a les 14,45 hores de cada dia.
A l’hora dels enterros.
A vespres, els diumenges i festes.
A “processó” en cadascuna d’aquestes.
A “combregars” per als malalts i impedits.
L’Avemaria, quan fosquejava i, a la fi, la “queda” que era l’avís perquè qui fora més enllà de les murades tornara a casa abans que no es tancaren les portes de la vila.
Tot acabava a la fi del dia amb el “toc d’ànimes”.
Tocs a foc, assenyalant a quin punt de la vila hi era l’incendi (un toc especial de campana per al recinte històric de la vila, dos per al barri del raval de Castelló, tres per al d’Onda, i quatre per al de València).
Tocs de l’augment de l’aigua del riu Millars.
Tocs especials per al poble, l’església o la nació, etc.