Lacrimosa dies illa / qua resurget ex favilla. Amb aquests versos religiosos comença una de les composicions més sonades de la història de la música gràcies a que Wolfgang Amadeus Mozart la escrigué poc abans de la seua mort. Tanmateix no va ser l'únic compositor que agafà aquest text per posar-li música, però el seu Rèquiem es va fer indubtablement universal.
Dia de llàgrimes serà aquell dia en el que ressuscitarà, de la pols, això signifiquen aquests vers que Mozart extragué de la seqüència de morts que fins no fa molts anys, encara es cantaven en totes les nostres parròquies el dia de difunts.
El cant, ha estat per sempre la millor manera de fer arribar la nostra veu a Déu, des de l'antiguitat, els cants han tingut sempre la funció d'elevar tot tipus de pregàries. L'entonació i les formes de cantar-los ens transmeten¡ estats d'ànims, i la gent que els escoltava, era conscient, perquè la música expressa, amb sentiments, allò que no es completa amb les paraules.
Molt populars són també, les cançonetes populars. És el cas d'algunes salves que encara es poden escoltar en localitats, com a Petrés, el dia de Tots Sants al cementeri i el dia d'Ànimes a l'església. També, se li entonen aquestes salves, perquè quan més festa és, més ens recordem de tots aquells que ens han precedit. Eixa reunió de fidels, sobretot de xiques fadrines, que es fa en la plaça eixos dies per cantar les salves de la seua patrona i recordar a tots els difunts i malalts del poble, va acompanyada d'un toc especial de campanes que són la veu més antiga d'una societat, d'un poble, avisen i canten harmònicament també el sentiment comú dels veïns, bé d'alegria, de tristesa o d'emergència.
En aquests dies en el que celebrem les festes de Tots Sants i també el dia de les Ànimes, ho commemora la societat repicant i sonant les campanes per tota la població. La vespra de Tots Sants, a Petrés, les campanes repicaran a festa i faran el mateix al migdia de Tots Sants, ja que les festivitats dels sants suposen alegria. Eixe mateix dia per la vesprada mentre s'entona la salve al cementeri, les campanes de Petrés començaran l'entrada i clamors de campanes a l'estil de la Catedral de València. L'entrada és el toc tradicional dels nostres pobles i estarà precedida de tres drancs, ço és, totes les campanes alhora, alternant les quatre a l'estil del toc solemne de l'Horta de València i de la ciutat de Sagunt, acabant amb el clamoreig, la part més ràpida i sentimental, on les campanes xicotetes pugen i baixen el volum i les campanes grans van lentes, marcant el ritme trist.
A Sagunt es podrà sentir aquest toc eixe mateix dia per la vesprada al Campanar de la Vila. Mentre es fa el Rosari, les campanes eleven la pregària dels fidels del poble cap al cel. En acabar aquest toc tant a Petrés com Sagunt es faran els mig vols de campanes com senyal de dol.
Salves, pregàries, rosaris, flors... un dia solemne, un dia que expressa un sentiment comú per tots els que no estan i en el que tothom, siga de la religió que siga, espera una millor vida pels que ens han deixat. Els cristians no som els únics que donem importància a la mort, raó per la qual, en les pregàries d'aquests dies, les campanes —al seu estil tradicional, mantenint la funció informadora que durant milers d'anys han tingut— i els cants que escoltem així ens ho fan entendre. Són tocs, repics de clamors, de dolor coneguts per tots, que com la cançó del Dies Irae, en la que Mozart s'inspirà quan composà el Requiem, acaben demanant pietat i el descans etern pels difunts: Pie Jesu Domine / dona eis requiem. Amen.
