Les campanes de Santa Maria de Vilafranca no entonaran més el toc de quatre

Tot i la incorporació de la quarta campana, la «Montserrat», beneïda pel bisbe Joan Enric Vives, a hores d’ara es pot afirmar que les campanes de la basílica de Santa Maria, de Vilafranca, no tornaran a entonar el «toc de quatre», ja que el colpeig dels nous batalls, molt més grans, podrien esquerdar les campanes.

Els tres campaners en una de les últimes ocasions en què van interpretar el toc de quatre.
Els tres campaners en una de les últimes ocasions en què van interpretar el toc de quatre.

Els batalls de les tres campanes grans del campanar de Santa Maria (la Josepa, la Micaela i l’Assumpta) han estat substituïts per tres batalls de dimensions molt més grans que si es fessin voltar 180º, com requereix el «toc de quatre», correrien el perill d’esquerdar les campanes, segons han els campaners de Vilafranca.
Davant d’aquest perill, els campaners de la basílica (Carles Catasús, Quim Pallerola i Roman Catasús) han decidit a desgrat, no arriscar-se a tocar la tradicional tonada en aquestes condicions i no la tornaran a interpretar.
Pallerola explica que «si bé desconnectant el sistema mecànic es podria arribar a voltar les campanes, no estan preparades per resistir l’impacte del batall en un volteig de 180º». Els nous batalls tenen més gruix i més pes, donat que han estat pensats per voltar tan sols 90º a banda i banda, mentre que el «toc de quatre» requereix girar tres de les quatre campanes i deixar-les de cap per amunt, es fa un repic a la campana dels difunts i es deixen caure sincronitzades les altres tres, de més petita a més gran. Aquesta tasca dura uns 15’, requereix molta destresa i coordinació, i ara per ara tan sols la saben fer els tres campaners. En els darrers anys fins i tot hi havia hagut aglomeracions a dalt del campanar per veure-ho tocar.
El «toc de quatre» sonava a les 12 del migdia del dia 29 d’agost, el dia 30 en tres ocasions (abans d’inici de matinades, anunciant l’ofici religiós i per la processó) i el dia 31 anunciant la darrera processó (al matí no es fa, sinó que es fa el toc que anuncia el dia dels difunts).
Quim Pallerola i Roman Catasús es lamenten que no es torni a tocar perquè consideren que «som un ball de la Festa Major i no ho som a la vegada, és un toc que la gent, si el sent tot va normal, i potser si no el sent trobarà a faltar alguna cosa però no sabrà què». La funció dels campaners a partir d’ara passarà a ser testimonial, ja que tan sols pujaven al campaner per la Festa Major. «Nosaltres en aquesta Festa Major pleguem perquè no tenim res a fer», diu Roman Catasús. Es coneix que aquesta és almenys la cinquena generació de campaners que interpretaven per la Festa Major el «toc de quatre».

LA FURA (28-08-1998)
  • Basílica parroquial de Santa Maria - VILAFRANCA DEL PENEDÈS: Campanes, campaners i tocs
  • VILAFRANCA DEL PENEDÈS: Campanes, campaners i tocs
  • Destruccions de campanars i campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © LA FURA (1998)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 25-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 71 Visitants: 71 Usuaris: 0