Santa Maria d'Elx (10/08/2003)

Provant les campanes restaurades - Foto LLOP i BAYO, Francesc (24/07/2003)
Mostra de tocs tradicionals valenciansMuestra de toques tradicionales valencianos
1ª part - Repics1ª parte - Repiques
Repic de bendició
El toc més tradicional i antic de la ciutat de València, que ha segut totalment oblidat de la memòria col·lectiva, i substituït pel vol de campanes, abans reservat a les quatre o cinc festes majors de l'any. El repic utilitza totes les campanes del campanar i és una mÚsica d'acompanyament que dura tant com l'acte assenyalat. És el model del “repic de la xirivia” d'Algemesí, interpretat amb diversos noms i en algunes variacions en tota la Comunitat Valenciana (com ara Ave Maria replicada de Vila-real, el repic de Xàtiva o el repique de Segorbe)El toque más tradicional y antiguo de la ciudad de València que ha sido totalmente olvidado de la memoria colectiva y sustituido por el volteo de campanas, que antes sonaba solo cuatro o cinco veces al año. El repic utiliza todas las campanas de la torre y es "la más alta mÚsica comunitaria", una mÚsica ambiental que dura tanto como el acto acompañado. Es el modelo del repic de la xirivia de Algemesí, i se interpreta con diversos nombres y algunas variaciones en toda la Comunidad Valenciana (como “Ave Maria replicada” de Vila-real, “El repic” de Xàtiva o “el repique” de Segorbe.
Dominica Morada
Al llarg de l'any hi havia distints tocs per marcar els temps litÚrgics (i també temps naturals). La Dominica Morada, interpretada en Quaresma i Advent, anunciava el "cor" o pregària comunitària del diumenge.Durante el año había diversos toques para marcar los tiempos litÚrgicos (y también los naturales). La Dominica Morada, interpretada en Cuaresma y Adviento, anunciaba el "coro" o plegaria comunitaria del domingo.
Entrada i clamoreig
Els tocs de mort tradicionals, també oblidats, i difícils de tocar per màquines, eren tristos no tant per la vivacitat del seu ritme, sinó per que acompanyaven els darrers moments del difunt entre la comunitat.Los toques de muerto tradicionales, también olvidados, y difíciles de tocar por máquinas, eran tristes no tanto por la vivacidad de su ritmo, sino porque acompañaban los Últimos momentos del difunto entre la comunidad.
Cor de primera classe
El cicle anual es marcava amb diversos tocs, al llarg de la jornada, de la setmana i de l'any, que anaven construint el temps i les referències de la comunitat. Cada dia anaven al cor, de matí i de vesprada, els diversos capellans d'una església, i amb els tocs s'indicava la classe del dia, és a dir la categoria litÚrgica de la jornada. Aquesta classe tenia també repercussions socials: segons fora dia de festa o de treball, i fins i tot segons l'hora, es podien fer unes o altres activitats, i fins i tot algunes botigues no podien començar a vendre fins al toc corresponent. Aquest toc, en el qual volteja la campana grossa, i que està documentat ja en el XVIII, és el típic de les festes majors.El ciclo anual se marcaba con diversos toques, a lo largo de la jornada, de la semana y del año, que iban construyendo el tiempo y las referencias de la comunidad. Cada día se dirigían al coro los diversos sacerdotes de una iglesia, y los toques indicaban la clase del día, es decir la categoría litÚrgica de la jornada. Esta clase tenía también repercusiones sociales: segÚn fuera día de fiesta o de trabajo, o incluso segÚn la hora se podían hacer ciertas actividades, e incluso algunas tiendas no podían comenzar a vender hasta el toque correspondiente. Este toque, en el cual voltea la campana mayor, y que está documentado ya en el siglo XVIII, es el típico de las fiestas mayores
2ª part: vols2ª parte: volteos
Les campanes de Santa Maria, restaurades, faciliten els voltejos o vols tradicionals. S'hi interpreten les següents composicions, algunes de les quals són particulars de la BasílicaLas campanas de Santa María, restauradas, facilitan los volteos tradicionales, interpretándose las siguientes composiciones, algunas de las cuales son particulares de la Basílica
àngelus
El senzill toc d'oració que a les 7:30, a les 12 i a les 20 hores marca les tres parts de la jornadaSencillo toque de oración que a las 7:30, a las 12 y a las 20 horas marca las tres partes de la jornada.
Alce i vol general
Les campanes es preparen i voltegen les quatre, en un ordre d'entrada lent. És el toc d'anunciar els actes de la Vespra i la Festa, i altres festes majors.Las campanas se preparan y voltean juntas, entrando de manera pausada. Es el toque que anuncia los actos de la Vespra, la Festa y otras fiestas mayores.
Toc de la Magrana
Voltegen dos campanes, la Bàrbara i la Dejuni, acompanyant diversos moments de la Vespra.Voltean dos campanas, Bàrbera y Dejuni, acompañando ciertos momentos de la Vespra.
Vol menor
Voltegen les tres campanes menors, per a les festes de segon categoria.Voltean las tres campanas menores, para fiestas de segunda categoría.
Passà
Voltegen les quatre campanes, de menor a major, en solitari: “Ave Maria”, “Bàrbara”, “Dejuni”, “Maria”Voltean las cuatro campanas, de menos a mayor, en solitario: Ave Maria, Bàrbera, Dejuni, Maria.
Coronació
Voltegen les quatre campanes, començant i parant de manera coordinada, en el moment de la Coronació de la Mare de Déu.Voltean las cuatro campanas, comenzando y acabando al unísono, en el momento de la Coronación de la Virgen.
Xiquico
Voltegen les dos campanes menors, per a les celebracions més senzilles.Voltean las dos campanas menores, para las celebraciones más sencillas.
Vol General
De nou, les quatre campanes al vol, tocades de manera coordinada, amb l'ajuda de cordes per controlar efectes de ritme, velocitat i sentit del toc.De nuevo las cuatro campanas al vuelo, tocadas de manera coordinada, con la ayuda de sendas cuerdas, para controlar los efectos de ritmo, velocidad y sentido de toque.
Deixada Caure
La part final del vol de festa (que en molts llocs té significat de toc de difunt), deixant tornar a la seua posició normal les campanes.La parte final del toque de fiesta (que en muchos lugares significa toque de difunto) dejando volver las campanas a su posición normal.
Toc d'ànimes
El toc que tanca, cada nit, el cicle de la jornada demanant una oració pels difunts.El toque que cierra, cada noche, el ciclo de la jornada, pidiendo una oración por los difuntos.
Les campanes de Santa MariaLas campanas de Santa Maria
El campanar de Santa Maria d'Elx conté quatre campanes que conformen el més antic instrument musical de la Basílica encara viu. La menor, “Ave Maria” fou feta en 1654 per Lluís Artés i porta la inscripció “AVE MARIA # LVIS # ARTES # ME FECI # SIENDO # FABRIQVERO # / DON YUAN # CARO # AÑO # 1654” (El Fabriquer era el responsable de la comptabilitat de l'església). També senyala “PEZA 19”, és a dir que pesa 19 arroves. La tercera campana, “Bàrbara”, fou refosa en 1984 i desconeguem quina seria la campana anterior, probablement antiga també; la inscripció és “ MARIA BARBARA - REFUNDIDA EN 1.984 - SEGUNDO CENTENARIO DE LA / CONSAGRACION DE LA BASILICA - FUNDICION DE SALVADOR MANCLUS INDUSTRIA, 27 VALENCIA” Les dos campanes majors són molt interessants, fabricades pel mateix autor, encara desconegut, en 1719. La campana mitjana, anomenada “Dejuni”, indica “IEIVNAS? # NOLI # FIERI # HYPOCRITA # ANNO # MDCCXVIIII”, és a dir “Si dejunes no ho faces de manera que els demés ho vegen - Any 1719”. La major, “Maria”, porta inscrit “ASSVMPTA # EST # MARIA # IN # CŒLVM # GAVDIENT # ANGELI # ANNO 1719”, que vol dir que Maria és Assumpta al cel i que els àngels gaudeixen. Any 1719.El campanario de Santa Maria de Elx contiene cuatro campanas que conforman el más antiguo instrumento musical de la Basílica aÚn vivo. La menor, “Ave Maria” se hizo en 1654 por Lluís Artés y lleva la inscripción “AVE MARIA # LVIS # ARTES # ME FECI # SIENDO # FABRIQVERO # / DON YUAN # CARO # AÑO # 1654” (El Fabriquero era el responsable de la contabilidad de la iglesia). También señala “PEZA 19”, es decir que pesa 19 arrobas. La tercera campana, “Bàrbara”, se refundió en 1984 y desconocemos cual sería la campana anterior, probablemente antigua también; la inscripción es “ MARIA BARBARA - REFUNDIDA EN 1.984 - SEGUNDO CENTENARIO DE LA / CONSAGRACION DE LA BASILICA - FUNDICION DE SALVADOR MANCLUS INDUSTRIA, 27 VALENCIA” Las dos campanas mayores son muy interesantes, fabricadas por el mismo autor, aÚn desconocido, en 1719. La campana mediana, llamada “Dejuni” esto es “Ayuno”, indica “IEIVNAS? # NOLI # FIERI # HYPOCRITA # ANNO # MDCCXVIIII”, o sea “Si ayunas, no lo hagas de manera que los demás lo noten - Año 1719”. La mayor, “Maria”, lleva inscrito “ASSVMPTA # EST # MARIA # IN # CŒLVM # GAVDIENT # ANGELI # ANNO 1719”, que significa que María ha subido al cielo y que por ello gozan los ángeles. Año 1719.
Les campanes han sigut restaurades, recuperant les “truges” o contrapesos originals de fusta, que donen una sonoritat especial i permeten el toc manual. També han sigut dotades de motors d'impulsos, que reprodueixen els tocs tradicionals, sense impedir la possibilitat de tocar manualment les campanes. Els treballs foren realitzats en 2003 per l'empresa RELOJERÍA VALVERDE de Murcia.Las campanas han sido restauradas, recuperando las “truchas” o contrapesos originales de madera, que proporcionan una sonoridad especial, y que permiten el toque manual. También han sido dotadas de motores de impulsos, que reproducen los toques tradicionales, in impedir la posibilidad de tocar manualmente las campanas. Los trabajos han sido realizados en 2003 por la empresa RELOJERÍA VALVERDE de Murcia.
El Gremi de Campaners Valencians
El GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS és una associació cultural, fundada en 1989, i dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, més de 220, toquen actualment en les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Albaida, Alqueria de la Comtessa, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, Massanassa, Nules, Otos, Quesa o OntinyentEL GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS es una asociación cultural fundada en 1989 y dedicada a la recuperación de la tradición de los toques manuales de campanas. Sus miembros, más de 220, tocan actualmente en las catedrales valencianas de Segorbe y València, y en otras torres como Albaida, Alqueria de la Comtessa, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, Massanassa, Nules, Otos, Quesa u Ontinyent
A banda de l'activitat sonora, els agremiats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conéixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga sonoritat viva, la més alta i sonora mÚsica comunitària.Aparte de la actividad sonora, los agremiados se dedican al estudio, la conservación y el seguimiento de las restauraciones. Se trata de conocer, utilizar, conservar y difundir las peculiares características de un instrumento musical destinado a usos comunitarios. No olvidemos que las campanas, bien conservadas, suenan igual a lo largo de los siglos y son, por tanto, la más antigua sonoridad viva, la más alta y sonora mÚsica comunitaria.
No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal·lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal·lacions i tocs) com un Únic instrument musical, que cal conservar i mantindre en Ús, com un singular element patrimonialNo estamos en contra de las mecanizaciones de las campanas, pero éstas se han de hacer siguiendo tres condiciones: conservar (o restaurar) las instalaciones originales, reproducir los toques tradicionales y no impedir los toques manuales. Se trata de considerar el conjunto (campanario, campanas, instalaciones y toques) como un Único instrumento musical, que es preciso conservar y mantener en uso, como un singular elemento patrimonial.
El GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS manté una pàgina en Internet, la qual conté informació sobre campanes, campaners i tocs, així com sobre les activitats del Gremi. El GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS mantiene una página en Internet, que contiene información sobre campanas, campaneros y toques, así como sobre las actividades del Gremi:
PoblacióCampanarIntèrpretDataTocDuracióClasseMotiu
ELXBasílica de Santa MariaGREMI DE CAMPANERS VALENCIANS10/08/2003 Batallades i alce festamig vol
ELXBasílica de Santa MariaGREMI DE CAMPANERS VALENCIANS10/08/2003 Cor primera festarepic
ELXBasílica de Santa MariaGREMI DE CAMPANERS VALENCIANS10/08/2003 Dominica morada diumengemig vol
ELXBasílica de Santa MariaGREMI DE CAMPANERS VALENCIANS 10/08/2003 El repic festarepic
ELXBasílica de Santa MariaGREMI DE CAMPANERS VALENCIANS10/08/2003 Entrada i clamors mortbatallades
ELXBasílica de Santa MariaGREMI DE CAMPANERS VALENCIANS10/08/2003 Magrana festavol
ELXBasílica de Santa MariaGREMI DE CAMPANERS VALENCIANS10/08/2003 Passada festavol
ELXBasílica de Santa MariaGREMI DE CAMPANERS VALENCIANS10/08/2003 Primera parada festavol
ELXBasílica de Santa MariaGREMI DE CAMPANERS VALENCIANS10/08/2003 Segona parada festavol
  • Insigne Basílica de Santa Maria - ELX: Campanes, campaners i tocs
  • ELX: Campanes, campaners i tocs
  • Campanes (inscripcions, descripció): Bibliografia
  • Concerts de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Gremi de Campaners Valencians (2003)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 66 Visitants: 66 Usuaris: 0