Per celebrar-ho, l’Ajuntament ha organitzat una exposició en la qual els vilatans han aportat les imatges que ells mateixos tenen de la torre, un dels emblemes del poble
"Els dos daus superiors i la piràmide de dalt es començaren dia 14 de març de 1904 i hi posaren la darrera pedra dia 7 de setembre de l’any 1908, sent rector D. Miquel Tomàs Contestí, de Llucmajor, i mestre picapedrer Miquel Bestard. Sia per a major glòria de Déu. Amén". Aquesta inscripció, que figura en una llosa del campanar de Binissalem, dóna testimoni que enguany fa cent anys que hi finalitzaren les obres, les que conferiren a aquest element la fesomia amb la qual el coneixem en l’actualitat.
Efectivament, entre el segle XVI i el 1908 era tal com apareix a la foto superior de la dreta: un senzill i vulgar campanar gòtic, semblant al que encara conserven altres pobles de Mallorca. Però amb les obres que es realitzaren durant el segle XVII a la resta del temple, i que n’aixecaren considerablement el perfil, la torre acabà amb una alçada fins i tot més baixa que la del cimbori. La gran nau i el petit i gruixat campanar dibuixaven un conjunt feixuc, aixafat. Una desproporció arquitectònica que, encara que amb un cert retard, els binissalemers s’encarregaren de corregir. Dia 19 de novembre de 1902, l’Ajuntament pagà la primera factura per posar-ne les bastides, compostes per més de 500 taulons i que permeteren construir el campanar nou.
Així mateix, encara que les obres s’enllestiren el 1908, el campanar just es beneí dos anys més tard. El motiu va ser el trencament d’una campana mentre l’enfilaven cap amunt. L’accident obligà a fabricar-ne una altra de nova que no s’acabà fins al cap de dos anys.
Finalment, dia 19 d’agost de 1910, el bisbe de Mallorca anà a Binissalem per beneir solemnement el campanar nou. El senyor de Can Marc i la senyora de Can Ximarró n’apadrinaren la festa, que va tenir un cost de 450 pessetes. Molt més cara fou una reparació que s’hi hagué d’efectuar el 1967, quan la part superior amenaçava de caure, i que costà 50.000 pessetes.
Exposició
Per celebrar el centenari, l’Ajuntament ha organitzat una mostra en la qual ha convidat a participar els binissalemers perquè hi aportin els testimonis —quadres i fotos— que ells mateixos tenen del campanar. L’exposició la componen una quarantena d’imatges, entre fotografies, pintures a l’oli i aquarel·les amb el campanar com a element protagonista. Unes obres realitzades tant per artistes locals com per autors d’altres indrets que s’han atrevit a pintar-lo. La regidora de Festes i Participació del Consistori, Catalina Vallès, es mostrà "satisfeta" per l’èxit de participació. "La sala on hem muntat l’exposició ha quedat gairebé plena", afirmà. Així mateix, Vallès no descartà que encara es realitzi algun acte més per commemorar aquest aniversari. L’èxit de la mostra estava relativament garantit, ja que en propoció són molts els vilatans que tenen penjada a ca seva una imatge del campanar. Sense anar més enfora, un exregidor de l’Ajuntament afirmava fa uns anys que en tenia al menjador una dotzena de quadres —s’ha d’imaginar que des de totes les perspectives possibles.
Efectivament, entre els binissalemers, el campanar és considerat un dels símbols més representatius del poble. Poques viles de Mallorca disposen d’una torre tan alta, tan esvelta i tan visible gairebé des de tots els punts del terme. Juntament amb el vi i amb la pedra, és una de les seves senyes més emblemàtiques.
