Parròquia de la Mare de Déu de l´Olivar d´Alaquàs - Concert de tocs manuals de les campanes
26-12-2008 12:00 hores
El campanar de la Mare de Déu de l´Olivar d´Alaquàs i les seues campanes
El campanar de la parròquia de La Mare de Déu de l’Olivar d’Alaquàs compta amb cinc campanes (1793, 1975,1957, 1974 i 1958). Les campanes porten les següents inscripcions, de menor a major:
" JESUS MARIA Y JOSEF AÑO DE I793 " - " Argos me Yzo "
(marca de fàbrica) “FUNDICION/DE/SALVADOR MANCLUS/C INDUSTRIA, 27/VALENCIA.”
" SAN FRANCISCO DE PAULA " / (Sant Francesc de Paula) / (marca de fàbrica) " FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS / SILLA (VALENCIA) " / " LOS VECINOS DE LA VILLA DE ALACUAS / EN CONMEMORACION DE LAS BODAS DE ORO / DEL IV CENTENARIO DE LA MUERTE DEL SANTO / 5 DE MAYO DE 1957 "
" BEATO GASPAR DE BONO " (creu) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C INDUSTRIA 27 /VALENCIA " / " A EXPENSAS DE LA TERCERA ORDEN DE / SAN FRANCISCO DE PAULA / AÑO DE LA RESTAURACION 1.974 "
(creu) (pensament - flor) (Cor de Jesús) (09) (marca de fàbrica) " MANUFACTURAS BLASCO / ROQUETAS " / " ALACUAS AÑO 1958 "
Es tracta d’un conjunt molt desigual, però amb peces d'interès. Per una part, la campana menor, fabricada per ARGOS, fonedor del qual es coneixen diverses campanes, entre 1778 i 1794, destacant en aquesta data la Indalecia o Mediana de la Plaza de la Catedral de El Pilar de Zaragoza. Les tres campanes “del mig” corresponen a la fàbrica valenciana de Salvador MANCLÚS, ja desapareguda, amb inscripcions molt interessants per a Alaquàs. Finalment, la major, que estava fixa ja que només es tocava per al rellotge. Encara que indica Manufacturas BLASCO, la marca correspon a la empresa instal•ladora i segurament fabricant del rellotge. La campana, sens dubte, fou fabricada per ROSES HERMANOS de Silla, com indica sobre tot una flor decorativa, un pensament, característic d’aquesta fàbrica, també desapareguda.
Durant la restauració del conjunt en 2003 per l’empresa “2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L.” de Massanassa, es recuperaren les truges o contrapesos de fusta de totes les campanes, i es va habilitar la major també per al vol automàtic. La instal•lació permet, tocar manualment les campanes i reprodueix automàticament els tocs i la sonoritat tradicionals.
El concert
Es farà un concert de repics i vols, per mostrar algunes de les múltiples possibilitats rítmiques, sonores i de comunicació de les campanes.
El concert comença amb el toc d’Àngelus, que marca el mig dia, l’únic toc a hora fixa en la societat tradicional.
Mort de clergue – Toc de medieval per a la mort de clergues.L'entrada i clamoreig.
Cor bisbal de primera i repic – Toc característic de vespres o de laudes de les festes majors. Acaba amb el repic, utilitzat per a les festes menors, i que indica també l’eixida de les processons majors. S’utilitza unes 80 vegades a l’any.
Vols de campanes – diverses combinacions sonores, entre les quals les campanes “apianades” (totes a la mateixa velocitat) o “alternades”.
El concert acaba amb el toc de tancament de la muralla i d’ànimes interpretat cada nit en la Catedral.
Els Campaners de la Catedral de València
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són els encarregats des de 1988 del toc de les campanes de la catedral, del seu manteniment i la seua difusió. Entre altres activitats, a banda dels tocs al llarg de l'any litúrgic, disposen d'una pàgina Web, la qual difon nombroses informacions entorn de les campanes: inventaris, fotografies, informes, articles, gravacions...
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS, una associació cultural, fundada en 1989, i dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, més de 220, toquen actualment a les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Albaida, Alcalà de Xivert, Alqueria de la Comtessa, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, Massanassa, Moixent, Nules, Ontinyent, Otos, Petrés, Quesa, Sagra, Sagunt o Vila-real.
A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conèixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.
No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal•lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal•lacions I tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantenir en ús, com un singular element patrimonial.
