 |
||
© El 3 de 8 (2006) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 18-04-2024 |
||
El forn de bronze està situat davant la porta d'accés a la capella
Amb la descoberta d'un forn metal·lúrgic per fondre bronze i fabricar campanes i d'un altre de ceràmica que podrien estar vinculats a la construcció de la basílica de Santa Maria va finalitzar, divendres de la setmana passada, l'excavació arqueològica de la capella de Sant Pelegrí, la sala d'exposicions temporals del Museu de Vilafranca-Museu del Vi. Un cop efectuat el treball de camp, els arqueòlegs tenen ara la feina d'analitzar les troballes i d'elaborar la memòria d'una excavació rica en sorpreses. El forn de bronze, localitzat a tocar de la porta d'accés a la capella de Sant Pelegrí, té un mínim de tres soleres, és a dir, es va fer servir i es va desmuntar, almenys, en tres ocasions, ha explicat l'arqueòleg Riker Yll. El forn comptava amb una sèrie d'estructures associades com són ara canalitzacions i un pou i, tot això, anterior a l'any 1334, data de construcció de la capella. Indicis
Amb la prudència amb què cal moure's quan es tracta d'una prospecció aqueològica encara no finalitzada, Yll apunta que una de les hipòtesis de treball és que es tractés d'un forn utilitzat per fondre campanes: "Hi ha indicis que avalen aquesta hipòtesi, però és molt prematur afirmar-ho". Una variant d'aquest planejament, apunta l'arqueòleg, és que es tractés d'un forn associat a la construcció de la basílica de Santa Maria, iniciada el 1285 i finalitzada el 1464. Yll considera que les dimensions dels motlles i la cronologia jugarien a favor d'aquesta idea: "En aquella època era costum que tots els tallers vinculats a la construcció d'una església estiguessin situats al voltant de la construcció." A la mateixa època, dels segles XII-XIII, correspon el forn de ceràmica localitzat al racó de la capella de Sant Pelegrí que toca a la capella dels Dolors i a la plaça. A l'interior d'aquesta estructura, que tenia la part inferior excavada al subsòl i que estava coberta per una volta feta amb tovot, es van trobar una desena de fragments de nances lobulades de poal –recipient que s'utilitzava per treure aigua dels pous– típic dels segles XII i XIII. "Podria ser, però no ho sabem del cert –apunta Riker Yll– que fos un taller de subministrament de les obres de la basílica."
Aquestes troballes se sumen a la descoberta, a mitjan novembre, tot just iniciada l'excavació, d'una estructura arquitectònica anterior a la construcció de la capella de Sant Pelegrí desconeguda fins ara que encara no s'ha pogut datar per la manca de material associat que permeti establir una cronologia. Així mateix, en el primer tram de l'excavació es van descobrir una sèrie d'enterraments. En total, s'han posat al descobert 23 individus –conservats sencers o de forma fragmentària– inhumats individualment. La majoria d'aquests enterraments, ha indicat Yll, són dels segles XVII i XVIII, però n'hi ha algun d'anterior –dels segles XV i XVI– i almenys tres que són anteriors a la construcció de la capella. Això a banda, les primeres setmanes de l'excavació es va trobar una ossera de 2 per 3 metres excavada al subsòl de la qual no es tenia cap indici previ en cap document. A l'interior d'aquest receptacle s'han localitzat una gran quantitat d'ossos molt ben conservats, però en estat molt fragmentari, cosa que fa difícil de quantificar el nombre de cossos que hi podria haver. Per Yll, es tractaria d'una ossera que hauria acollit inhumats entre el segle XVII i el XX. L'existència d'un jaciment arqueològic medieval a la capella de Sant Pelegrí era un fet conegut, tota vegada que aquest espai havia estat objecte d'una prospecció arqueològica a la dècada dels anys setanta del segle passat i, per tant, constava a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès realitzada l'any 1990 pels arqueòlegs Artur Cebrià, Genís Ribé i Maria Rosa Senabre. Les persones interessades a conèixer sobre el terreny el resultat de les excavacions poden apuntar-se a les visites guiades que tindran lloc avui divendres i demà dissabte, així com els dies 2, 3 i 4 de gener, de 6 a 8 del vespre. La visita durarà 20 minuts i el nombre màxim de participants per grup serà de 15. Les persones interessades poden reservar plaça trucant a la secretaria del Museu de Vilafranca-Museu del Vi, telèfon 938 900 582.
|
||
© El 3 de 8 (2006) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 18-04-2024 |
||