 |
||
© Amics de Folgueroles (2011) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 06-05-2024 |
||
Ballar la Veu
Plaça Verdaguer, al peu del campanar, les 22 h
Tot Verdaguer una altra vegada, però ara sense dir-ne un mot, res, ni una paraula seva perquè hi siguin totes. Hem baixat la campana del campanar de Folgueroles, perquè la campana convoqui, arran de plaça, totes les composicions musicals escrites per acompanyar les paraules de Verdaguer –virolais, sardanes, cant coral, òperes, cançons...-. Però, un cop convocats tots els acompanyaments, la campana balla callada. La paraula escolta, muda, la música que l’acompanya i nosaltres escoltem, per la música, la presència oïdora de la paraula.I aquesta paraula és tanta que omple la plaça. I, si la música parés de cop, sentiríem la respiració de la paraula que calla i escolta.
I la campana posa totes les músiques a to, i deixa el batall ben aplomat i suspèn la disciplina del ritme: gira equidistant del batall per no deixar-se tocar. No hi ha compàs en el gir, no es distingeix cada vegada que la campana gira completa. Cada gir de campana es conserva i es renova en el següent. I el batall es fa centre de tot, com la paraula que no es veu ni sona, com el batall i la veu tornejats al centre de tot, i la plaça gira i es renova el bronze i es perllonga el bronze en un gir de campana infinita i de plaça rodada.
Perquè és la campana que ha baixat a ballar a la plaça les paraules del poeta. I la campana és la muntanya al cel suspesa de Verdaguer: la faldada de bronze de la muntanya al cel suspesa.
I amb la muntanya ballant a la plaça les paraules de Verdaguer, queda l’espadanya buida amb el so del vent que hi xiula, com unes hores que hi toqués el cel, molt més esllenegades i irregulars que no les nostres.
I tot això passa el 14 de maig perquè la muntanya balli just després d’haver plantat, allà mateix, l’arbre de maig. Que és arbre flor que es fa triat perquè el tallin: arbre sacrificat, arbre arravatat fins al goig de ser un maig, fins al goig d’anomenar-se “un maig”, tal com diu la cançó “Plantaren un maig al fons de la vila”.
Autor: Perejaume
Direcció musical: Oriol Ponsatí-Murlà
Selecció musical: Francesc Cortès
Intèrprets: Quim Cornudella, Maria Mauri, Hug Vilamala i Mercè Villanueva.
Il.luminador: Lluís Martí
L’artista i poeta Perejaume, després de les tres intervencions que va fer l'any 2002 sobre "el terme real i verdaguer de Folgueroles", pretén de nou abastar l'obra de Verdaguer, ara però, sense pronunciar-ne una sola paraula. Emmudint els textos i fent-los presents a través de l'extensíssim repertori musical que els ha abrigat.
És una coproducció de la Fundació Jacint Verdaguer i la Fundació de la Fira de la Mediterrània de Manresa amb la col.laboració de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
En cas de mal temps, la performance es traslladarà al diumenge 15 a les 8 del vespre.
|
||
© Amics de Folgueroles (2011) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 06-05-2024 |
||