 |
 |
|
|
El passat dissabte 1 d'octubre va tindre lloc la presentació de la restauració de les campanes del campanar dels Sants Joans de Cullera. Després de la missa cantada de dissabte de vesprada, l'empresa restauradora de les campanes, 2011 Técnica y Artesanía S. L., va realitzar una presentació justificant i explicant la restauració de les campanes, projectant imatges del procés de la restauració i del seu estat anterior i actual. L'acte a l'interior de l'església va acabar amb unes paraules de l'alcalde del municipi i del rector de la parròquia, i a continuació els assistents van eixir del temple per assitir al concert de campanes.
Per a la realització del concert de campanes, quatre campaners es van encarregar dels tocs pròpiament, mentres que un campaner es va quedar a la plaça explicant els tocs als nombrosos assistents que s'acostaren a l'esdeveniment, que va incloure orxata i fartons oferits per la parròquia.
Gràcies a la restauració realitzada es van poder realitzar els tocs sense dificultat, agraïnt-se especialment la presència de ballestes a les quatre campanes, que va permetre voltejar-les a corda, llevat de la impressionant campana gran, més còmoda de voltejar sense corda.
 |
 |
El campanar de la parròquia dels Sants Joans de Cullera compta amb quatre campanes foses per ROSES al periode immediatament posterior a la guerra civil, durant la qual va desaparèixer l’antic conjunt de campanes.Les dues campanes menors (Sants Joans, Sant Miquel) no presenten any, però clarament es tracta de campanes de l’any 1940 o 1941; mentres que la mitjana (Crist Rei) data de 1941. La campana grossa (Maria de la Encarnació), de 1945 i amb un pes molt major a les altres tres (uns 1600 quilos), presenta una llarga inscripció que ens indica l’any de fosa de dues antigues campanes majors, el 1570 i el 1876. Les campanes van ser mecanitzades pels fonedors MANCLÚS i ROSES als anys setanta, substituïnt les instal•lacions tradicionals.
La restauració realitzada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. ha permés recuperar la sonoritat original, amb la reposició de les tradicionals “truges” o contrapesos de fusta; i els nous mecanismes toquen, aproximadament, com campaners, permetent no obstant tocar manualment sense esforç.
Una restauració d’estes característiques i la presentació de la restauració de les campanes en un concert manual inaugural convida igualment a la creació d’una colla local de campaners, per expressar els sentiments de la comunitat parroquial, en les festes i en els dols.
 |
 |
Es farà un concert de repics i vols, per mostrar algunes de les múltiples possibilitats rítmiques, sonores i de comunicació de les campanes.
El concert comença amb el toc d’Àngelus, que marca el mig dia, l’únic toc a hora fixa en la societat tradicional.
El concert acaba amb el toc de tancament de la muralla i d’ànimes interpretat cada nit en la Catedral.
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són els encarregats des de 1988 del toc de les campanes de la catedral, del seu manteniment i la seua difusió. Entre altres activitats, a banda dels tocs al llarg de l'any litúrgic, disposen d'una pàgina Web, la qual difon nombroses informacions entorn de les campanes: inventaris, fotografies, informes, articles, gravacions...
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS, una associació cultural, fundada en 1989, i dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, més de 220, toquen actualment a les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Alaquàs, Albaida, Alqueria de la Comtessa, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, Massanassa, Moixent, Nules, Ontinyent, Otos, Petrés, Quesa, Sagra, Sagunt o Vila-real.
A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conèixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.
No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal•lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal•lacions I tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantenir en ús, com un singular element patrimonial.
 |
||