Dins del ja tradicional cicle de concerts de campanes organitzat pel Museu Comarcal de l'Horta Sud, en la seua 7ª edició, el primer dels dos concerts va ser realitzat al campanar de la parròquia de Massanassa. Com que es dóna la circumstància què en aquest campanar hi ha una colla estable de campaners (Campaners de Massanassa), el concert va ser en certa forma un acte de trobada entre colles campaneres.
En aquest sentit, per primera volta el programa del concert va ser plantejat combinant tocs de la Catedral amb tocs locals de Massanassa, per la qual cosa la col·laboració dels Campaners de Massanassa va ser essencial.
Durant el concert, que va durar poc més de tres quarts d'hora, un dels campaners de la Catedral va introduïr i comentar l'execució dels tocs al públic assistent a la plaça. Mentres tant, dalt del campanar sis campaners de Massanassa i cinc de la Catedral es van ocupar dels repics i vols.
Hem d'agrair a la colla de Massanassa la bona acollida i la col·laboració per al concert, i al Museu de l'Horta Sud per tornar a confiar en els Campaners de la Catedral de València per a tan original i encertat cicle de concerts que posa en valor el patrimoni cultural sonor dels campanars de l'Horta de València.
La parròquia de Sant Pere compta amb set campanes. D’una banda, les quatre campanes litúrgiques de l’homogeni conjunt de campanes dels anys quaranta, foses totes per HERMANOS ROSES (SILLA): la xicoteta, Sant Josep (235 quilos), la Puríssima (368 quilos), la Tercera, de Centélles o Santíssim Crist de la Vida (481 quilos), i la grossa, Sant Pere (951 quilos). Aquest conjunt va ser completat l’any 1995 amb La Marieta (40 quilos), campana fosa per HERMANOS PORTILLA (GAJANO).
Finalment, al remat del campanar es troba la campana de les hores, i a l’espadanya de la façana es va instal•lar l’any 1999 una rèplica (fosa també per HERMANOS PORTILLA) de la campana més antiga de Massanassa, de 1791, que hui es troba a la façana de les Escoles Sant Josep.
El campanar de Massanassa és una torre barroca de planta quadrada, que va perdre el seu típic remat i cupulí barroc en la guerra civil, ja que va ser esmotxat per a ser utilitzada com a torre de vigilància. Després de la guerra no es va tornar a alçar, i es presentava inacabat i estrany, en un coronament de merlets com si fóra un castell.
Entre 2004 i 2005, per iniciativa de la Colla de Campaners de Massanassa, amb el ple recolzament del senyor rector i amb l'ajut econòmic de la Diputació de València, el campanar ha recuperat la seua volumetria original.
El 17/04/2005 en un solemne acte presidit pel Vicari Episcopal i el President de la Diputació de València, es van inaugurar les obres de restauració.
Les campanes de Massanassa són repicades i voltejades de forma manual per part de la colla local de Campaners de Massanassa en les principals festes de l’any. La colla va nàixer l’any 1993 i la seua existència suposa mantindre la forma tradicional de fer sonar les campanes. Els Campaners de Massanassa formen part del Gremi de Campaners Valencians.
 |
 |
Es farà un concert de repics i vols, per mostrar algunes de les múltiples possibilitats rítmiques, sonores i de comunicació de les campanes.
Tocs realitzats per la colla de Campaners de Massanassa:
Tocs realitzats pels Campaners de la Catedral de València:
Tocs realitzats per les dues colles de campaners:
Les campanes són molt més que un instrument musical o una màquina sonora per a cridar a missa: marquen el temps de la comunitat, indiquen les alegries i les penes, acompanyen al llarg del dia, de la setmana, de l'any i de la vida. En la societat tradicional es van inventar complicats tocs, per a transmetre missatges relacionats amb el temps, l'espai, la composició social o la protecció de la comunitat. Molts d'aquests tocs es basaven en repics, molt ràpids, de dues o més campanes. Sovint utilitzaven totes les campanes del campanar, i per tant totes les notes de l'instrument, però el distint ritme indicava un missatge o un altre. No hi ha formes comunes de tocs, encara que els significats varien poc un lloc a un altre. Les campanes, com a llengua local, empraven uns ritmes locals que només la gent del mateix poble coneixia i interpretava. En la Comunitat Valenciana, per diversos motius, entre els que cal destacar la desaparició de campaners professionals, els tocs van anar limitant-se a voltejar les campanes, costum molt espectacular però poc expressiva.
Les campanes són la veu d'una comunitat. Així com antigament organitzaven la vida quotidiana, festiva, de dol i de protecció, encara hui en dia els seus tocs ordinaris o festius marquen no només els ritmes tradicionals religiosos, sinó que també acompanyen els moments i esdeveniments històrics. Es tracta, en definitiva, d’un instrument de comunitat, per transmetre emocions i missatges importants per a la majoria.
 |
 |
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són els encarregats des de 1988 del toc de les campanes de la catedral, del seu manteniment i la seua difusió. Entre altres activitats, a banda dels tocs al llarg de l'any litúrgic, disposen d'una pàgina Web, la qual difon nombroses informacions entorn de les campanes: inventaris, fotografies, informes, articles, gravacions...
Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS, una associació cultural, fundada en 1989 i refundada com a federació d’associacions de campaners en 2012, dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, més de 220, toquen actualment a les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Alaquàs, Albaida, Alcalà de Xivert, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, L’Alqueria de la Comtessa, Massanassa, Moixent, Nules, Ontinyent, Otos, Petrés, Quesa, Sagunt, Sagra, Soneja o Vila-real.
A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conèixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.
No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal•lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal•lacions I tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantenir en ús, com un singular element patrimonial.
 |
||