La fosa de campanes, evidències del passat

La Vila cristiana, campanes i seny

Les campanes eren un mitjà de comunicació per a les comunitats cristianes en l’edat mitjana, cada vila es guarnia d’una torre campanar amb el seny o campana major.

La realització de la campana major partia del consell municipal, organisme que es feia càrrec de les quantioses despeses que suposava la fosa (fabricació del motle, compra del metall, fusteria, ma d'obra, neteja,...).

A principi del segle XV, el 16 de gener de 1403, el duc Alfons el Vell va disposar que els 2000 sous, abans destinats per a les obres de les muralles, s’utilitzaren en la fosa de dues campanes per a la Seu. ( ARV,Mestre Racional, núm.9658. Camarena 1959).

Evidències arqueològiques

Durant la campanya d’excavacions arqueològiques realitzada l’any 1985, al solar de l’antic Hospital de Sant Marc, es descobriren al subsòl de l’antiga sagristia de l’Església de Sant Marc, un conjunt d’estructures d’origen medieval.

Una d’aquestes estructures era un pou de 200 cm de diàmetre i 140 cm de profunditat i altres elements funcionals associats a la tasca de la fosa de campanes, excavats a les argiles al·luvials del riu Serpis El materials arqueològics trobats permeteren constatar l’ús del pou per a fondre campanes, cap al primer quart del segle XV (1400-1425).


Troballa arqueològica del pou de fundició.

A principis del segle XVII un terratrèmol va fer malbé la campana de la Col.legiata de Santa Maria de Gandia, fosa en aquest pou. No hi ha constància d’una fosa posterior.

La fosa d'una campana

Els fonedors de campanes feien el seu treball de manera itinerant, desplaçant-se fins a la vila on se’ls hi feia l'encàrrec, i fonent, a prop del campanar, la peça sol·licitada.

La construcció d’una campana és un procés únic, cal construir un motlle nou per a cada peça, que determinarà les seues característiques acústiques i decoratives.

Per a la fabricació d’una campana, se seguien diverses fases:

  1. Traçat de les Plantilles o Costelles

    El fonedor traçava, després de complicats càlculs, el perfil de la futura campana, atenent la nota sonora desitjada, el pes previst, així com l’acord amb les notes de les altres campanes del campanar. Eixos perfils es retallaven en unes plantilles de fusta, úniques per a cada campana.

  2. Realització del Clot

    Havia de ser d’unes dimensions suficientment grans com perquè pogueren treballar dintre els operaris, realitzar i instal·lar-hi el motlle.

  3. Realització Mascle

    Sobre el fons del clot, es creava un nucli amb rajoles i teules trencades, recobert amb una pasta fina d’argila, palla i fem animal. Amb la plantilla rotatòria vertical, se li donava la forma que determinaria el perfil interior de la campana. Posteriorment, es coïa, fent una foguera al seu interior.

  4. Realització de la falsa campana o camisa

    Una vegada cuit el mascle, es cobria amb una capa de pasta barrejada d'argila i greix (oli, mantega, etc.), la qual, conformaria tant el gruix com el perfil i l’aspecte interior i exterior de la futura campana. Sobre aquesta capa i amb l’ajuda d’una segona plantilla rotatòria vertical, es creava la forma exterior de la futura campana. Tot seguit, se li fixaven els ornaments que posseiria, fets amb cera i resina.

  5. Realització del motle exterior o capa

    Sobre la camisa o falsa campana, s'aplicava una barreja d'argila, vinagre i clares d'ous. Quan aquesta crosta s'assecava, es cobria amb una pasta refinada d'argila i palla, formant, així, la capa o motle exterior. Després, es coïa la peça i s’aplicaven a la part superior els motlles de les anses, que s’havien preparat a banda.Per efecte de la calor, la falsa campana es fonia, deixant un buit entre el motle interior i el motle exterior, per on passaria el metall.

  6. Realització del Fornal

    Quan ja estava preparat el conjunt d’elements del motle de la campana, es construïa el forn per a fondre el bronze. El bronze, amb un aliatge del 80 % de coure i un 20 % d'estany, es calfava al forn de reverber durant moltes hores, fins aconseguir la seua completa fusió.

  7. Realització de la Colada

    El motle es cobria amb sorra humida i maçonada, s’omplia tot el clot. Així mateix, es preparaven les canals de conducció del metall líquid i les de l’evacuació dels gasos de la fosa, entre el fornal i el motle. Seguidament, s'obria la canal del cresol del forn, facilitant l'entrada del metall líquid fins a l'interior del motle de la campana.

  8. Extracció de la campana

Una vegada abocat el metall al motle, la nova campana creada tardava almenys un parell de dies a solidificar-se; després, es buidava la terra del clot, s'eliminava la capa d’argila, i es treia la campana amb ajuda de corrioles i palanques; se’n netejava la superfície, comprovant si la fabricació havia estat correcta i el so del seny.

Normalment era beneïda al peu del campanar, en una llarga cerimònia, abans de ser pujada a la torre. La correcta benedicció de la campana assegurava una bona protecció contra llamps, tempestes i enemics.

Finalment, es traslladava i pujava al campanar, on s’instal·lava, segons els costums locals, molt diferents d’un territori a un altre.

MUSEU ARQUEOLÒGIC DE GANDIA - EXPOSICIÓ PERMANENT

AJUNTAMENT DE GANDIA (11-04-2013)

  • Hospital de Sant Marc - MAGA (Museu Arqueològic de Gandia) - GANDIA: Campanes, campaners i tocs
  • GANDIA: Campanes, campaners i tocs
  • Fabricació, fosa de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © AJUNTAMENT DE GANDIA (2013)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 82 Visitants: 81 Usuaris: 1 - servidor